El PP ha defensat la gestió de la pandèmia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a TVE minuts abans que s’emetés el polèmic documental que la responsabilitza de la greu situació que es va viure a les residències de Madrid pels protocols sobre la derivació de pacients als hospitals. Ayuso s’ha defensat a través de la intervenció del senador i secretari general del PP a Madrid, Alfonso Serrano, a la tertúlia de Xabier Fortes al canal 24 Horas. Serrano ha apuntat que les crítiques als protocols d’Ayuso obvien que a altres territoris de l’estat, com Catalunya i l’Aragó, també s’havien aplicat mètodes de triatge semblants davant la manca de recursos sanitaris per fer front a l’onada de pacients.
“Els protocols no els fa Ayuso, els elaboren professionals sanitaris i la realitat és que totes les societats mèdiques avalen el que es va fer a Madrid”, ha dit Serrano, que ha dit que les autoritats sanitàries catalanes i aragoneses d'aquell moment tenien “documents similars sobre derivacions”. “La realitat és que aquí es va fer tot el que es va poder i tots els experts van avalar la feina que es va fer a Madrid”, ha assegurat Serrano. El dirigent del PP ha discutit amb el presentador de la tertúlia sobre l’emissió del documental que critica la gestió d’Ayuso i ha acusat TVE d’instrumentalitzar un servei públic per anar “en contra” de la gestió d’una comunitat autònoma. “Nosaltres això a Telemadrid no ho fem”, ha dit.
Xabier Fortes ha respost a les crítiques assegurant que se li ha ofert a Ayuso participar en el programa, però que no ha acceptat l’oferta. El presentador també ha justificat el fet de no acceptar l’emissió del vídeo en què Ayuso treu pit de la seva gestió de la pandèmia perquè com a televisió pública no es pot dedicar a emetre un producte “enllaunat”.
Els protocols catalans de la covid
Durant la primera onada de la pandèmia de la covid-19 es van establir protocols per prioritzar l'atenció als pacients amb més possibilitats de supervivència, especialment en situacions de recursos mèdics limitats. El 31 de març de 2020 va transcendir a la premsa catalana que el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) havia elaborat una guia que recomanava “evitar” l'ingrés hospitalari de pacients amb “escàs benefici” terapèutic. Aquesta guia establia criteris d'actuació en funció de l'edat i l'estat de salut dels pacients amb insuficiència respiratòria aguda, suggerint que els pacients de més de 80 anys rebrien oxigenoteràpia al seu domicili o residència, i només es consideraria el trasllat a l'hospital si es preveia un benefici clar.
Aquests protocols van generar debat, ja que es considerava que podien limitar l'accés a l'hospitalització de persones grans. No obstant això, el document del SEM destacava que l'edat no havia de ser l'únic criteri per decidir la limitació de l'esforç terapèutic, i que el criteri mèdic havia de prevaler en cada cas. A més, una comissió del Parlament de Catalunya va identificar “errors” en la gestió de la pandèmia a les residències, assenyalant que la manca d'instruccions inicials i una posterior “allau” de protocols “impossibles” d'executar van contribuir a una manca de coordinació que va causar ingressos hospitalaris desiguals. Tot i això, la comissió va concloure que les derivacions es van fer amb “criteris mèdics”.