Mentre el PP insisteix en el soroll, l’amnistia es carrega de raons. En la tercera sessió de compareixences en el Senat durant la tramitació de la llei al Senat, una altra veu ha defensat la necessitat de l’amnistia i el seu absolut encaix legal. Es tracta de Nicolás García Rivas, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-La Mancha, proposat pel grup d’Izquierda Confederal a petició d’ERC. La seva idea ha estat clara: “El poder legislatiu de l’Estat ha de corregir el que va ser una deriva punitiva incorrecta”. És un camí que es va iniciar amb els indults i amb la derogació de la sedició i que ara, amb l’amnistia, entra en la “tercera fase”. Rivas ha lamentat que, durant els anys del procés, “el que podia haver estat una resposta política es va convertir en una resposta penal”, que va ser contestada “contundentment amb manifestos de més de cent catedràtics i professors de Dret Penal” i per una “comunitat juridicopenal espanyola en la qual hi havia la consciència que no hi havia ni rebel·lió ni sedició”. També ha criticat que el delicte de sedició era una “antigalla” que “rememorava el Dret Penal del segle XIX” i ha reprovat que l’aplicació de l’article 155 va implicar que quedés “expropiada” l’autonomia de Catalunya.
📝 Un jurista citat per ERC en el Senat reprova que la causa del Tsunami “despertés” arran de l’amnistia
📝 Un exvicepresident del TC, citat pel PSOE, defensa que l’amnistia està “raonablement justificada”
En relació amb la regulació del terrorisme a la llei d’amnistia, Rivas ha censurat que Manuel García-Castellón decidís reactivar causes que estaven “mortes” i en les que no s’havia actuat: “Si a això ho anomenem terrorisme, potser la llei d’amnistia ha d’incloure terrorisme”, ha proclamat. I ha anat més enllà: “Si l’assalt a l’aeroport el qualifiquem de terrorisme, ens estem bevent una mica l’enteniment, ha existit una deriva político-criminal inadequada per part del Poder Judicial i això el Poder Legislatiu ho ha de corregir”. A més, Nicolás García Rivas s’ha mostrat molt crític amb l’estipulació del delicte de terrorisme en l’ordenament jurídic espanyol: “El Codi Penal conté una definició de terrorisme extensíssima que permet castigar coses una mica extravagants que no terroritzen”. S’ha mostrat partidari de circumscriure la definició del Codi Penal a la Directiva de la Unió Europa, que és “restrictiva”, cosa que és, justament, “el que es pretén” a la llei d’amnistia. “Les limitacions que estableix l’amnistia em semblen bastant adequades”, ha conclòs.
Sobre l’encaix constitucional de l’amnistia, que considera que és “desitjable i necessària”, el catedràtic s’ha mostrat convençut que “no hi ha una exclusió directa de l’amnistia a la Constitució”, ja que, en termes generals, “el fet de no esmentar una institució no significa que no estigui” a la Carta Magna. Finalment, ha recordat que el Codi Penal de 1973, que va estar en vigor fins a 1995, “incloïa l’amnistia com una forma d’extinció de la responsabilitat penal”, sense que durant divuit anys “ningú posés en dubte que l’amnistia reconeguda en aquest article del Codi Penal era constitucional”. “No va molestar a ningú”, ha conclòs.
Els juristes convocats pel PP s’oposen taxativament a l’amnistia
Aquest dijous també ha estat el torn de dos catedràtics proposats pel Partit Popular. A la tarda, Araceli Mangas Martín, catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense de Madrid, ha subratllat que els jutges “no tenen l’obligació” de suspendre les ordres de detenció (espanyoles i europees), ja que estan “obligats a suspendre els processos quan presentin una qüestió prejudicial” i “els efectes suspensius d’una de prejudicial davant del TJUE no poden veure’s diluïts”. S’ha escudat en una sentència del TJUE per afirmar que “el jutge nacional està facultat pel dret de la Unió Europea per fer «tot el necessari» per excloure les disposicions internes que puguin ser un obstacle a la plena eficàcia de l’ordenament de la Unió” i ha afegit que, “si el jutge estima que ha de concedir mesures provisionals i s’hi oposa una norma nacional”, ha “d’excloure aquesta normal que li ho impedeix”.
Qui l’ha rebatut ha estat Joan Queralt, senador d’ERC, que ha posat sobre la taula dos arguments. En primer lloc, ha arguït que “una euroordre és conseqüència d’haver dictat prèviament una mesura cautelar, com una detenció” i ha assenyalat que, “si s’ordena que desapareguin les mesures cautelars, l’euroordre conseqüència d’ella ha de desaparèixer”. En segon lloc, ha rubricat la seva justificació recordant que la decisió marc de les euroordres conté l’exclusió per amnistia: “L’amnistia és una institució reconeguda pel dret de la UE, no és una mesura intempestiva, ja que es reconeix l’existència d’amnisties per bloquejar el lliurament d’un detingut al país que el requereix.”
Prèviament, Segismundo Álvarez Royo-Villanova, president de la Fundació Hay Derecho, s’ha mostrat preocupat per “la possibilitat que, després d’aquesta llei, es puguin aprovar altres amnisties potser amb una altra majoria i per a altres finalitats”, ha presentat l’amnistia com un “mirall deformador que torna una imatge distorsionada del que veritablement és l’estat de dret” i ha retret que pugui implicar “admetre el relat que Espanya és un estat opressor”. Ha criticat que el redactat implica que convisquin “dos conceptes de terrorisme diferents”, planteja “problemes d’aplicació per la seva indeterminació” i comporta “un pas més en la pèrdua de prestigi i en la utilització política de la Justícia”. “No hi ha una voluntat clara de reconciliació perquè els beneficiaris en cap moment no han reconegut el marc legal ni han manifestat una voluntat d’acceptar-lo”, ha reblat.
Gonzalo Boye compareixerà el dijous 25 d’abril
Les compareixences es reprendran dijous vinent, 25 d’abril. A les 16.30 hores, està citat l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, que ha estat proposat per Junts. Abans, al matí, intervindran Marta Asunción Castro Fuertes, jurista, presidenta de l’Asociación Justicia y Derecho i vicesecretària nacional Jurídica de Vox, i Fernando Rey Martínez, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Valladolid, convocat pel Partit Popular.