La catedràtica de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira ha desmuntat les acusacions del Tribunal de Comptes contra el Diplocat, aportant el cas d'unes jornades acadèmiques que va organitzar el seu centre universitari en col·laboració amb l'organisme català, i que es va centrar estrictament en les competències de la Generalitat i en l'interès general. Nogueira s'acaba preguntant obertament si és competència del Tribunal de Comptes "fixar els límits de la llibertat d'expressió i el pluralisme polític".
"El 2014 la direcció del Diplocat em va demanar coordinar a la Universitat de Santiago de Compostel·la unes jornades acadèmiques dins d'un cicle que estaven organitzant per diverses universitats, aquí i a l'exterior, sobre el marc legal per consultes ciutadanes", explica. Una part dels ponents eren catalans i els altres, gallecs.
Nogueira insisteix que el col·loqui va ser totalment plural. "Mitjançant la denominada diplomàcia pública es buscava donar a conèixer la percepció de la qüestió catalana a l'exterior, contrastant-la amb opinions divergents, per establir un diàleg que abonés la comprensió mútua", explica.
Segons la catedràtica, la intenció era fer un debat obert i amb diferents parers "en un entorn acadèmic" i amb tirada social per atreure el públic. "Em van donar plena llibertat per seleccionar la part gallega i fins i tot per suplir forats en la catalana", argumenta.
Nogueira insisteix que diversos dels que van participar en les jornades, com el catedràtic Ramón Máiz; els periodistes José Luis Méndez i Anxo Lugilde, i l'escriptor Suso de Toro aquells dies no eren pas independentistes. I insisteix que va ser una trobada plenament emmarcada en les competències del Govern català.
"M'imagino que aquest és un dels actes que serveix al Tribunal de Comptes per dir que es van gastar diners en qüestions que no són d'interès general i que no formaven part de les competències catalanes. Forma part del control comptable decidir l'oportunitat de les polítiques de les comunitats autònomes? Decidir si els actes entren en l'àmbit competencial autonòmic? Si una comunitat organitza un debat sobre l'acord de París o el canvi climàtic podria incórrer en irregularitat comptable?", es pregunta arribant a l'absurd.
3,7 milions d'euros
El Tribunal de Comptes demana al llavors director del Diplocat, Albert Royo, 3,7 milions d'euros a pagar en 15 dies. "Com l’Estat saqueja els comptes dels ciutadans a qui considera dissidents polítics. 3,75 milions d’euros a pagar en 15 dies. Ni que els tingués... Sense judici i manat per un tribunal que no està format per jutges. Inaudit dins la Unió Europea", ha indicat Royo a la xarxa.
Mentrestant, l’allau de crítiques que han plogut contra el Tribunal de Comptes arran de les quantitats milionàries amb què ha castigat els responsables de la política exterior de la Generalitat durant el procés ha provocat una resposta irada i sorprenent de la institució a través d’una “nota aclaridora”.
En el text el Tribunal de Comptes explica que és un òrgan constitucional i assegura que “gaudeix de plena independència en l’exercici de les seves funcions, sotmès només a l’ordenament jurídic”.
“Els informes de fiscalització són aprovats pel ple del Tribunal de Comptes i no poden ser modificats per altres instàncies, ni recorreguts”, adverteix la nota on s'assegura que la fiscalització es fa seguint les normes i paràmetres internacionals. A més, afegeix, el Tribunal exerceix també una funció jurisdiccional dirigida a enjudiciar responsabilitats comptables per obtenir la restitució dels fons públics davant d’usos indeguts dels mateixos