"L'Audiència Nacional no és competent per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició". Amb aquesta contundència, més de 100 professors de Dret penal d'universitats d'arreu de l'Estat han carregat en un manifest publicat per ElDiario.es contra la jutgessa de l'Audiència Carmen Lamela sense anomenar el seu nom, sinó que l'han citat com la titular del Jutjat central d'instrucció número 3, per la "manca de mesura" i la "manipulació poques vegades vista en l'àmbit forense" que va tenir en decretar presó incondicional tant per als presidents de l'ANC i Òmnium i el vicepresident i consellers atribuint-los els delictes citats.

A judici seu, aquestes mesures són "greument desproporcionades", així com "mancades de suficient justificació, més enllà d'abstractes manifestacions" perquè sustenten que "l'exigència de responsabilitats penals pel que ha passat ha de realitzar-se amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals i respectant de forma exigent el principi de legalitat, d'obligatori compliment en aquest àmbit".

Precisament per això, exigeixen a les instàncies fiscals i judicials que "des d'una perspectiva estrictament jurídica s'atinguin al Dret, a la Llei, que investiguin i, en el seu cas, castiguin tot el que l'Estat de Dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d'aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i Justícia".

Ni rebel·lió, ni sedició

Segons precisen els catedràtics, "és greument equivocat considerar els fets com a constitutius d'un delicte de rebel·lió de l'article 474 del Codi Penal" perquè, com ja va recordar el mateix redactor de l'article, "està absent un element estructural d'aquest il·lícit que és la violència".

I no només això. Asseguren que els "suposats de la màxima gravetat" que inclou aquest delicte "no es donen en aquest cas" i neguen, també, que hi hagi delicte de sedició perquè "en cap moment s'ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari", que és el que diu la llei.

Precisament per tot plegat, volen deixar ben clar que "no poden atribuir-se a aquells successos que van ocórrer amb anterioritat o realitzats per persones diferents, ja que en el dret penal regeix el principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus fets".

Manipulació forense

A banda d'això, també subratllen que l'Audiència Nacional no és qui té la competència per "conèixer" aquests delictes i apunten que, sempre segons la llei, hauria de ser l'Audiència de Barcelona qui ho jutgés, fet que descriuen com "una manipulació poques vegades vista en l'àmbit forense".

De fet, recorden que a la interlocutòria del 2 de desembre del 2008 del ple de la Sala del Penal de la mateixa Audiència Nacional (a partir de la pàgina 9) apunta ben clarament que "el delicte de rebel·lió mai ha estat competència d'aquesta Audiència Nacional" i afegeixen que, a ulls seus, es pot dir el mateix del delicte de sedició.

 

És més: aquesta interlocutòria també assenyala que l'Audiència "no és objectivament competent per instruir una causa criminal en aquest cas", així com que el delicte de rebel·lió "mai ha format part dels delictes contra la forma del govern [...], motiu pel qual està totalment injustificat concloure que l'Audiència Nacional posseeix competència per a la seva investigació i enjudiciament".

Ara bé. Dit això, el catedràtics asseguren que el Govern podria haver comès "múltiples delictes, que han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats conforme al que exigeix el nostre ordenament penal".