El primer avanç que dona el seguiment electoral és que la participació ha baixat més d'un 12% respecte a les penúltimes eleccions de l'any 2017. Es pot consultar aquest percentatge en temps real, a poques hores de l'escrutini, que ara se situa en un 22,78%; un 34,69% fa tres anys. Les meses transmeses se situen ja en el 100%.

Hi ha diversos factors que hi influencien, però cal tenir en compte les cues que s'estan formant per complir les mesures sanitàries marcades. A Barcelona la participació se situa en un 22,49%, a Girona un 24,29%, a Lleida un 24,18% i a Tarragona un 22,70%. La caiguda més important l'ha registrat Barcelona i si ho comparem amb el 2017, la diferència és més notòria a Tarragona, 13 punts menys.

La comparativa entre el 2017 i actualment és la següent:

Barcelona: 22,49% (2021) - 34,58% (2017)

Girona: 24,29% (2021) - 35,20% (2017)

Lleida: 24,18% (2021) - 34,41% (2017)

Tarragona: 22,70% (2021) - 35,11% (2017)

El Baix Camp, la comarca que més cau

La Generalitat també ha habilitat un portal per seguir, minut a minut, la participació comarcal. Cal recordar que aquestes dades van canviant. A tall d'exemple, en aquests moments, l'ordre percentual amb menys incidència de votació, si ho comparem amb els comicis del 2017, és el següent:

1.- Baix Camp: amb una caiguda del 14,12%. 

2.- Baix Penedès: amb una caiguda del 13,76%.

3.- Tarragonès: amb una caiguda del 13,47%.

Pel que fa al nivell de participació, mirant tan sols xifres d'aquest 2021, les tres comarques més baixes són aquestes:

1.- Aran, 17,99%.

2.- Baix Penedès, 20,89%.

3.- Cerdanya, 20,90%.

La comarca que més s'ha disparat és el Priorat, amb un 35,90%, seguida de la Terra Alta, 29,10%, i l'Urgell, amb un 26,95%.

Impacte a l'àrea metropolitana de Barcelona

Les comarques que formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona es mouen en xifres sobre la mitjana:

1.- Vallès Oriental: la més alta, amb un 23,11% i una davallada d'un 11,20%.

2.- Maresme: 22,71%, en nombre de punts baixa un 13,21%.

3.- Baix Llobregat: 22,36%, un 12,39% menys que el 2017.

4.- Barcelonès: 21,87%, un 12,23% negatiu respecte als penúltims comicis.

5.- Vallès Occidental: 21,78% i cau 12,59 punts.

Xifres dins "la normalitat"

En una roda de premsa per valorar les primeres xifres, el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, atribueix aquesta baixada a una "dada assimilable en el context pandèmia, els referents internacionals es mouen en aquesta xifra". Per tant, ho titlla de "normalitat", però reitera que els "col·legis són segurs". També ha recordat que la densitat és inferior en nombre de vots respecte al col·lectiu general, ja que primer votaven els vulnerables; i ha destacat l'increment del 350% del vot per correu, que es comptabilitzarà un cop finalitzada la votació.

El director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies (CTTI), Lluís Anaya, reitera que és important consultar l'afluència en temps real de cada col·legi abans d'anar a votar. Això es pot veure a través de l'aplicació Eleccions 14-F o al portal web Locals Parlament 2021. En aquests moments, hi ha més de 4.500 persones consultant aquesta informació i 30.000 persones que se l'han descarregada.

En cadascun dels col·legis es despleguen quatre característiques: el temps d'espera, la seguretat, el material i el responsable. El més important és que el semàfor de cada opció estigui de color verd. Això indica que és un moment segur per dirigir-se a aquell centre per emetre el nostre vot.

Normalment, si és baix el temps d'espera, significa que no se superen els 15 minuts i es recorda que si s'està fent cua al punt de les 20h, quan tanquen, encara serà admès el nostre vot. Pel que fa a la resta de característiques, l'aplicació assegura que "el local compleix amb les mesures sanitàries", també dels encarregats de supervisar-les.

Captura de pantalla de l'app 14-F / Foto: App 14-F

Malgrat tot, les primeres hores de votació de les eleccions de Catalunya confirmen que s'ha esvaït el temor principal que podia marcar la jornada electoral d'avui: "Aquesta nit tindrem escrutini". Aquesta ha estat l'afirmació del director de Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya, Ismael Peña-López, la persona que ha liderat la gestió sanitària dels centres electorals i ha posat en marxa l'aplicació virtual per controlar l'aforament de cada centre de votació. Un departament que ha treballat conjuntament amb els requisits que la Junta Electoral Central ha anat marcant.