El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut de part del Tribunal Suprem la causa oberta contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per prevaricació, malversació, falsedat documental i frau a l’administració, ja que al març va deixar de ser diputada al Congrés. El cas torna a Catalunya per la condició d'aforada de Borràs. 

El Suprem va acordar l'obertura de procediment a Borràs el 17 de desembre de 2019 després d'estudiar l'exposició raonada remesa per la magistrada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona que apuntava que Borràs hauria trossejat diversos contractes per poder adjudicar-los a un conegut seu quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El cas va saltar al Tribunal Suprem en el moment que Borràs va accedir a l'escó del Congrés dels Diputats per Junts per Catalunya. Allà, el 20 de juliol del 2020, se la va citar però Borràs es va acollir al seu dret a no declarar negant-se a col·laborar amb la justícia espanyola.  Ara el cas l’instruirà el magistrat Jordi Seguí de la sala civil i penal del TSJC.

A principis d’abril, un cop acreditada la baixa en la condició de diputada del Congrés i per tant la pèrdua de la condició d'aforada de Laura Borràs, sense que s'hagi procedit a l'obertura de judici oral, el Suprem va decidir enviar al TSJC el cas, en el que també hi ha investigat Isaías Herrero Florensa.

La secretària del TSJC ha demanat a la fiscalia perquè es pronunciï sobre la competència del TSJC per instruir la causa.

Els fets

Els fets que s'investiguen se situen entre els anys 2013 al 2017 pel "fraccionament de contractes de prestació de serveis informàtics efectivament prestats, reflectint imports i conceptes inventats, sempre en quanties inferiors a 18.000 euros, per, incomplint les normes aplicables, evitar el procediment administratiu pertinent per tractar-se de treballs que suposaven la programació informàtica del portal d'internet de la ILC durant un període superior als quatre anys".

Això segons la investigació, que conclou que l'objectiu era "poder acudir a l'adjudicació directa amb la intenció d'afavorir personalment Isaías Herrero Florensa, directament o a nom d'altres entitats rere les quals s'ocultava.

La investigació quantifica els diners adjudicats a Isaías Herrero o a les entitats "en què s'ocultava", en 259.863,00 euros.