N'hi ha prou comparant dues portades. El dimecres 5 de juliol del 2017, l'endemà de la presentació de la llei del referèndum al Parlament i al TNC, el diari ABC titulava "escac a l'Estat de dret a Catalunya". I afegia: "La Generalitat presenta un delirant projecte de llei que trepitja drets, garanties i llibertats dels mateixos catalans per imposar la consulta il·legal d'octubre i la consegüent independència". La fotografia era per a part dels membres del Govern, entre ells el president Puigdemont, amb el cap cot, amb excepció del vicepresident Junqueras.
Aquest dilluns la portada d'aquest diari ha estat radicalment diferent. La imatge de la primera plana ha estat per a Lilian Tintori, dona del pres polític Leopoldo López, somrient i ensenyant el seu carnet d'identitat. "Exhibició de força de l'oposició", ha titulat el diari, que afirma que "la participació posa en escac Maduro" i li reconeix el caràcter plebiscitari contra el projecte d'Assemblea Constituent del president veneçolà.
Un dels casos més extrems possiblement és el del diari El País aquest dilluns, que en la seva portada tenia espai per a les dues votacions. "El Govern català força la maquinària del referèndum", deia el primer titular, que titllava l'1-O de "votació il·legal". El segon titular era per la consulta contra Nicolás Maduro: "Vot massiu a Veneçuela contra la maniobra de Maduro". Destacava la mobilització de milers de ciutadans "per frenar el pla de reforma de la Constitució".
En la mateixa línia, La Razón dividia la seva portada d'aquest dilluns en dos. A dalt, "l'allau de vots contra la por a Veneçuela", després d'una "jornada de participació massiva contra la Constituent de Maduro". Just a sota, Catalunya: "La llei del referèndum anul·la les garanties electorals dels catalans. Junts pel Sí i la CUP s'atribueixen tot el control en la jornada de la consulta il·legal".
Sense garanties
La realitat és que la consulta veneçolana, de garanties, en tenia ben poques. Ho reconeixen les mateixes cròniques d'aquests mitjans. En primer lloc, ha estat tirada endavant unilateralment per l'Assemblea Nacional, sense acord amb el govern de Maduro, que no l'ha reconegut i que, com el govern espanyol amb l'1-O, l'ha titllat de "colpista". Veneçuela viu des de les eleccions legislatives del 2015 un xoc institucional, amb un govern chavista i un parlament dominat per l'oposició. Maduro s'ha servit especialment del Tribunal Suprem per desconèixer l'autoritat del poder legislatiu.
El govern veneçolà ha fet servir contra la votació el mateix argument que els qui s'oposen a l'1-O: no tenia garanties democràtiques. La votació va ser feta en urnes de cartró, amb un cens incomplet i sense cap sistema que impedís que una persona votés més d'una vegada. Aquest vot doble es podria haver evitat si l'Estat veneçolà hagués facilitat la tecnologia que fa servir en les eleccions convocades sota l'empara del Consell Nacional Electoral (CNE).