A la caverna mediàtica no se li han posat gens bé les paraules del president de la Generalitat, Quim Torra en l'homenatge al conseller Quim Forn davant la presó de Lledoners. El discurs del president, fent una crida a "atacar aquest Estat injust", ha estat la guspira que els faltava per incendiar-se del tot. Unes paraules, les del Torra, que es van pronunciar divendres a la tarda i que no han tingut repercussió fins que Xavier García Albiol se n'ha fet ressò en un acte, tan poc apropiat, com l'homenatge de les víctimes del 17-A, a Cambrils.

La premsa espanyola acusa Torra d'haver trencat una treva política "que no ha durat ni 24 hores" i responsabilitza el govern de Pedro Sánchez de passar per alt les amenaces del president de la Generalitat. 

El Mundo obra l'edició d'aquest diumenge amb el titular "PP i Cs exigeixen a Sánchez que no ignori l’‘ultratge’ de Torra al rei" i des de la seva editorial demana al govern socialista que no faci orelles sordes a unes amenaces que, segons el diari, són "un episodi més de l'assetjament a l'estat de dret que els independentistes no cessen ni per retre homenatge als assassinats i ferits". Per El Mundo, el silenci de Sánchez només s'explica per "la hipoteca" que va adquirir amb els independentistes per poder arribar a la Moncloa i li demana que "rectifiqui la política de cessions a l'independentisme". 

En una línia similar es pronuncia l'ABC que titula un contundent: "El govern espanyol calla de nou davant les amenaces de Torra". Explica que la Moncloa va optar per no caure en la provocació de Torra i no tacar l'acte d'homenatge a les víctimes, ni tan sol diu, per "replicar la darrera fanfarronada" del president català. 

Des de La Razón s'alerta que Torra "redobla la seva amenaça a l'estat" i es demana a Pedro Sánchez que no miri cap a un altre costat. El diari diu que els socialistes tenen "les mans lligades" pel deute al Congrés amb ERC i PDeCAT i recomana a Sánchez que "recondueixi el seu diàleg amb la Generalitat, es rodegi de les forces constitucionalistes i acabi amb els desafiaments sobiranites". L'editorial acaba afirmant que no és de rebut que si Catalunya no té rei, es mantingui la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.