La televisió i la ràdio públiques de Catalunya quedaran avui en mans de directors interins, després d’un aspre estira i arronsa entre ERC, Junts i el PSC, els tres partits que dominen el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com va avançar El Nacional. Als directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, respectivament, els rellevaran transitòriament els seus segons, Sígfrid Gras a la televisió i Jordi Borda a la ràdio. Igualment, als directors d’informatius de TV3, David Bassa, a qui substituirà Dani Bramon, i de Catalunya Ràdio, Francesc Cano, a qui rellevarà Natàlia Ramon o Joan Rusiñol, els seus subdirectors. L’acord per fer aquests relleus només és el primer acte de les lluites pel control efectiu dels mitjans de la Corporació en dos fronts. Un en la comissió que definirà el concurs públic per proveir de directors a TV3 i Catalunya Ràdio: les bases, el tribunal i la convocatòria. L’altre front és la reestructuració del Comitè de Direcció, que aplega als alts executius que gestionen el dia a dia de la CCMA.

Aquest últim front és el que, políticament, sembla més resolt. El Consell de la CCMA va aprovar fer canvis en la seva estructura corporativa i en la definició i funcions de les àrees de direcció. L’objectiu principal d’aquesta reforma és limitar les funcions d’Andreu Joan Martínez, director d'Estratègia i Recursos Humans, l’executiu més poderós del Comitè de Direcció. “Té superpoders”, explica gràficament a El Nacional un alt directiu de la casa que no vol ser identificat. Martínez està en el punt de mira d’ERC, que el considera l’home fort de Junts a la Corporació. De fet, era un dels tres negociadors del partit pels nomenaments de la CCMA el passat desembre. Martínez ha treballat a l’Administració de la Generalitat en càrrecs tècnics i polítics des del 1992, gairebé sempre al Departament d’Interior. A la CCMA hi va arribar el febrer del 2015 com a director d’Estratègia de la mà del llavors president Brauli Duart, que també provenia d’Interior. El juny del 2018, quan el conseller d'Interior Miquel Buch va fer Duart secretari general del Departament, Martínez el va acompanyar com a director general dels Mossos. L’octubre del 2019 va tornar al seu càrrec a la CCMA. Rosa Romà, la nova presidenta de la CCMA, nomenada a proposta d’ERC el passat 15 de març, ha fet saber a Martínez que no té la seva confiança, segons un altre membre del Comitè de Direcció que tampoc vol ser identificat. En l’estira i arronsa a tres bandes d’aquestes últimes setmanes, Romà ha aconseguit pactar una nova destinació, menys influent, per a Martínez: la direcció de Gestió i Recursos, de la que se separaria l’àrea de Producció, que s’assigna al director de cada mitjà, sempre segons aquelles fonts. Altres persones coneixedores de les negociacions expliquen que Romà va aconseguir relegar Martínez a canvi d’acceptar els cessaments que es faran públics avui, en comptes de mantenir Sanchis, Gordillo, Bassa i Cano fins que del concurs públic en sortissin els nous directors i aquests nomenessin els seus caps d’informatius —com preferien els republicans.

A empentes i rodolons

Pel que fa a l’esmentat concurs públic, un comitè ha començat a treballar en la redacció de les bases i requisits professionals i la composició del tribunal que triarà als nous directors de TV3 i de Catalunya Ràdio. Serà el primer cop que es nomenen per aquest procediment, establert en la llei de la CCMA del 2019. De moment, segons alguns membres d’aquest comitè, tot és molt incipient i no hi ha enrenou. El pronòstic és que n’hi haurà. Potser no tant en la confecció de les bases i requisits, sinó en el sistema d’avaluació d’aquests requisits i la selecció del tribunal avaluador. Triar als membres, diguem-ne, sectorials —un degà d’una facultat o del Col·legi de Periodistes, etcètera—, segurament no serà complicat. Ho serà més escollir els noms dels professionals “de prestigi” que la normativa demana. O no. Un altre membre del grup que ho debat ha explicat a El Nacional que es podria resoldre triant antics directius de la Corporació, “com ara Oleguer Sarsanedas o Eugeni Sallent, per posar dos noms només a tall d’exemple”.

Fins ara, a empentes i rodolons, els tres partits han anat de bracet, tant pel que fa a la tria dels noms pel Consell de la CCMA com per acordar el document Els reptes dels mitjans de comunicació públics de la CCMA, que recull les línies estratègiques del nou mandat. Entremig, Esquerra ha acusat a Junts i al PSC de “fer una pinça” per collar a la presidència de la Corporació, mentre Junts acusa Esquerra de “controlar el poder mediàtic” de TV3 i Catalunya Ràdio, segons un dirigent de Junts. Entretant, el PSC “va passant la gorra i és clau en totes les decisions”, ha comentat un directiu de la CCMA. Políticament, cal enquadrar aquest enrenou en l’horitzó de les eleccions municipals del 2023, la manca d'entesa política entre els dos socis del Govern i l’acord de Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona. Els dos socis a l’ens supramunicipal han descobert que s’avenen força bé. Al Consell de la CCMA, que també poden pactar entre ells i no només amb Esquerra, a més de compartir la crítica a la línia ideològica i de país dels Telenotícies, especialment el del vespre.