Els 12 CDR de l’operació Judes, acusats de terrorisme, ja han contestat a l’Audiència Nacional que no cal consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si la llei d’amnistia del procés vulnera la directiva europea sobre lluita contra el terrorisme perquè la norma de l’oblit penal s’emmiralla en ella i no en el Codi Penal espanyol. Por això, li reclamen que no demori més la seva aplicació i els extingeixi tota responsabilitat penal. El tribunal, presidit pel magistrat Alfonso Guevara, va admetre que l’època dels fets i la motivació, el setembre de 2019, encaixen en la Llei Orgànica 1/2024, però que té dubtes que la norma contravingui "greument" la directiva europea de 2017 de lluita terrorisme. Les defenses dels CDR ho neguen i asseguren que “la llei d'amnistia no significa que l’Estat deixi de perseguir fets considerats de terrorisme”.
“No existeix tal distinció entre terrorisme d'alta o baixa intensitat, com assenyala la resolució, en el redactat de la llei d’amnistia, sinó una remissió directa a la directiva europea i al dret internacional humanitari que permeten l'aplicació de la llei sense necessitat de forçar cap contradicció entre la mateixa i la normativa europea”, afirma en el seu escrit un dels sis advocats d’Alerta Solidària, que porten la defensa de la meitat dels veïns processats. L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia també han demanat que s’apliqui l’amnistia als 12 CDR perquè les acusacions que se’ls imputa són en grau de temptativa i no es va fer mal a cap persona ni a propietats. Per contra, el llarg llistat de partits i entitats espanyolistes personats com a acusació popular sostenen tot el contrari. Són: el partit ultra Vox, l’Asociació de Víctimes del Terrorisme, l’entitat propera al PP, Dignidad y Justicia, i l’Asociación Española de la Guardia Civil y la Asociación Unificada de la Guardia Civil.
La gravetat del delicte
En la seva resolució, l’Audiència Nacional exposa que la directiva europea no fa una definició de terrorisme, però sí de grup terrorista. En el seu escrit, un dels advocats defensors d’Alerta Solidària combat els raonaments del tribunal amb seu a Madrid, i recorda que "la Directiva exigeix com a element preponderant la gravetat del delicte, a l'efecte d'encaixar-lo en la definició de terrorisme".
La defensa hi raona que “el legislador no efectua una limitació de determinades activitats enquadrades en el delicte de terrorisme, sinó que, amb millor o pitjor tècnica legislativa, estableix com a marc referencial, a l'efecte de la seva aplicació, el que s'estableix en la pròpia Directiva 2017/541 i no en el fixat en la transposició d'aquesta”. Hi afegeix que “la Llei orgànica 1/2024 no entra a catalogar en cap moment que tipus de terrorisme ha d'excloure's o no de la seva aplicació, ni suposa la renúncia de l'Estat a perseguir tota forma de terrorisme, com assenyala la resolució, sinó que estableix un marc referencial que permet una interpretació més restrictiva i garantista que l'assenyalat en el Codi Penal, com ho fa la mateixa Directiva, sense que això la faci mereixedora de cap sospita.”
Finalment, la defensa exposa que “el Dret de la Unió no efectua cap objecció a l'exercici de la sobirania legislativa que no qüestiona, deroga o impedeix, l'aplicació de la Directiva 2017/541 de cap manera”. I conclou: que la llei d’amnistia “no suposa de cap manera una derogació tàcita o expressa de la Directiva comunitària. I, en el cas que fos així “l'efecte directe d'una directiva no pot invocar-se en contra d'un particular”.
Per tot això, les defenses sol·liciten a l'Audiència Nacional que no consulti al TJUE i amnistiï als CDR.