Les sospites es confirmen. El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional ha investigat l’independentisme català, un cop passat el Referèndum de l’1-O, de la tardor del 2017 fins a almenys el setembre de 2019, de forma prospectiva, amb la intervenció de telèfons a 38 persones de distintes entitats catalanes que han apostat pel procés d’independència de Catalunya. Hi destaquen integrants de l’Esquerra independentista, com el diputat de la CUP Xavier Pellicer, quan era portaveu del grup Alerta Solidària, entitat que porta la defensa de la majoria d’encausats en les mobilitzacions, tal com ha avançat el setmanari La Directa, aquest dilluns. El Nacional.cat ha tingut accés a les dues peces secretes (la 14/2017 i la 99/18) obertes pel magistrat Manuel García Castellón, que demostren que la Guàrdia Civil ha intervingut el telèfon d’agents dels Mossos d’Esquadra, de bombers, de pagesos, enginyers o comunicadors que van participar en mobilitzacions posteriors a l’1-O, i també dels que van participar en la creació de la web del Consell de la República, constituït el març de 2018 i presidit per Carles Puigdemont. El magistrat de l’Audiència Nacional, finalment, ha entregat tota aquesta investigació als CDR detinguts el setembre de 2019 i acusats de terrorisme, ja que és l’origen de la seva investigació, que no tenien fins ara, tot i que gairebé ja ha acabat la instrucció de la causa. El magistrat manté en secret la peça de Tsunami Democràtic, fet que implicarà, segurament, que es descobreixin més intervencions telefòniques a la cerca d’un delicte, acció proscrita en dret penal.
La primera investigació pel delicte d’”Apologia del terrorisme” arrenca el novembre de 2017, quan un treballador d’Adif declara a la Guàrdia Civil que per la vaga general del 8 de novembre de 2017 s’han produït “quatre sabotatges” a distints trams de les vies de Renfe a Catalunya, un d’ells a Cardedeu. El jutge permet la intervenció del mòbil de dues persones, una d’elles havia treballat en el manteniment ferroviari, i també és monitorat un compte de Telegram, anomenat “Tallem la Jonquera”. La fiscalia reclama a la Guàrdia Civil que canviï el delicte pel de terrorisme, ja que s’indica que hi ha “un moviment social cada cop m és radicalitzat que vol subvertir l’ordre constitucional”. En aquesta investigació, també s’adjunta l’informe dels Mossos sobre els set ninos que apareixen penjats d’un pont de la C-17 amb les cares del rei Felip VI i Albert Rivera, entre d’altres. La investigació a les dues primeres persones s’arxiva, mentre en aquesta caça de sediciosos a les xarxes socials apareixen els noms de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, tots dos detinguts com a terroristes per la difusió d’un àudio sobre mobilitzacions i el bloqueig de peatges, que al final han estat absolts.
El CNI català i Escuts per la República
Paral·lelament a la mobilització al carrer, la Guàrdia Civil informa el jutge de l’Audiència Nacional que ha trobat el nucli de persones que s’autoanomenen CNI català, que estarien en contacte amb els grups dels CDR, i també impulsaran el grup Escuts per la República, inicialment creat el 2018 per evitar que hi hagi violència en les mobilitzacions, objectiu que no detalla el cos armat en el seu informe. Així la Guàrdia Civil situa una dona com a coordinadora d’aquest grup, de la qual s’assegura que deia que “tenia controlat tot el país”, sense aclarir si la finalitat eren simplement manifestacions o accions de difusió del reclam català. Al seu costat identifiquen Lluís Escolà, el sergent dels Mossos d’Esquadra, que serà jutjat l’any vinent juntament amb l’exconseller Miquel Buch per permetre que viatgés amb el president Carles Puigdemont, suposadament a través d'un contracte del Departament d'Interior. En aquest grup també s’identifiquen dos agents més dels Mossos, i el jutge permet que s’intervingui els seus telèfons. En total són una trentena. No es detalla cap acció del CNI català ni el seu pressupost ni accions violentes. Només mobilitzacions de protesta al carrer o xerrades i trobades, fins i tot els que organitzen birres per la república. Per això, s'intervé el telèfon d'un responsable de Bombers per la República; un agent de la Guàrdia Urbana, de Barcelona, que amb altres companys i agents d'altres policies locals que formen Vent de Gregal, fins i tot d'un portaveu dels pagesos. I en alguns casos es reprodueixin converses i fotos d'un sopar amb Joan Canadell, llavors president de la Cambra de Barcelona i actual diputat de Junts. I algun càrrec de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). En aquest bloc, hi apareix Roger Cumeras, que després és regidor de la CUP a Viladecans.
La Guàrdia Civil assegura en un dels informes que “en la possible existència d’un òrgan denominat CNI Català, relacionat amb l’administració autonòmica i pública catalana, que en col·laboració directa amb alguns membres dels autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) han iniciat la planificació, mitjançant l’ús de la violència i la força per introduir-se, ocupar i defensar per temps el Parlament, amb l’objectiu de subvertir l’ordre constitucional i generar una crisi de greus i imprevisibles conseqüències polítiques i institucionals, tot això amb la finalitat principal d’aconseguir la independència de Catalunya”. Res d’això va passar.
“Sediciosos” preparats
“Estem en un gir important no en els objectius que volen assolir els Comitès de Defensa de la República (CDR) sinó en els procediments que es volen utilitzar per a ell”, afirma la Guàrdia Civil en un dels seus informes al jutge el desembre de 2017 i alerta que “tenen coneixements en matèria de seguretat informàtica” i que “estan en una fase de reclutament amb la que poden tenir una extensa xarxa d’experts informàtics que garanteix i protegeixi els seus actes”. I conclou: “Si aquest projecte avança i es consolida, possiblement ens trobem en un repte difícil d’investigar, per la dificultat que suposaria l’observació digital de les comunicacions que duguin a terme els activistes, sent difícil anticipar-se a les seves accions (control de fronteres, bloqueig aeroport) i identificació dels seus responsables”. I precisa que usen Signal per no ser interceptats Dos anys després, amb la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, l’octubre de 2019, arribarien les grans mobilitzacions Tsunami Democràtic, que no van subvertir cap ordre constitucional i que la Guàrdia Civil encara investiga els seus líders.
D’aquests suposats sediciosos, la Guàrdia Civil acota la investigació i el seguiment als nou membres del CDR detinguts el 23 de setembre de 2019, acusats de voler blindar el Parlament si arribava el president Puigdemont o d’idear algun sabotatge en torres elèctriques, i els explosius que s’assegura que tenien i que al final només són precursors, segons les pericials. Després van detenir quatre persones més, sense cap mesura cautelar. I van arxivar la causa per a un d’ells per motius de salut. La fiscalia els acusa de pertinença a organització terrorista, i de tinença i fabricació d’explosius.
El finançament de Waterloo
La investigació prospectiva també s'amplia a Brussel·les i es reconstrueix el viatge de dos informàtics que viatgen a Waterloo per muntar el web del Consell de la República. En algunes de les converses intervingudes hi ha qui es lamenta que els grups de mobilitzacions impulsats des de Catalunya es volen acaparar ara pel Consell, o no es reconeix prou la seva feina. S’informa de dues societats, CatGlobal ASBL i de CATCIP, i aquesta darrera seria la que recull les donacions i les aportacions dels socis del Consell. I cita quatre persones com els responsables de l’òrgan de gestió de la plataforma digital del Consell de la República.
El diputat de la CUP espiat
Pel que fa a integrants d’entitats de l’esquerra independentista, és el juliol de 2018 que el jutge Garcia Castellón permet a la Guàrdia Civil que intervingui durant tres mesos els telèfons de l’actual diputat de la CUP Xavier Pellicer, llavors portaveu d’Alerta Solidària; Joan Terán, militant d’Endavant; i Josep Freixas, coordinador d’Endavant al Barcelonès. La Guàrdia Civil justifica la intervenció dels seus mòbils “per la radicalització” del moviment independentista. No obstant això, de les trucades de Pellicer destacades pel cos armat com a important, una fa referència a unes jornades antirepressives, una segona del 10 de setembre de 2018 que ha de rebre integrants del País Basc i Galícia que volen participar en la Diada, i una tercera sobre un desnonament a Sabadell i que parla amb regidors de la CUP. Cap pla violent.
Un programari similar a Pegasus
A la majoria dels 38 investigats se’ls intervé el telèfon per ordre judicial. El jutge de l’Audiència Nacional també permet que es realitzi un seguiment similar a les funcions que té el programari Pegasus a la meitat dels investigats. Els CDR acusats de terrorisme se’ls va fer un seguiment més acurat, posant-los balises i micròfons als cotxes, així com accedir als seus ordinadors i aparell. I almenys a quatre informàtics relacionats amb Waterloo, el jutge permet, el juny de 2019, la instal·lació d’un software -l’anomenat sistema d’interceptació SILC- que permet, de forma remota i telemàtica, l’examen a distància i sense coneixement del seu titular o usuari del contingut dels terminals telefònics.
