La Comissió Europea va rebre Societat Civil Catalana sense que estigués inscrita al Registre de Transparència de la Unió Europea. El desembre del 2021 el comissari de Justícia, Didier Reynders, es va reunir amb l'entitat antiindependentista, que no es va registrar fins a finals de gener del 2022. El codi de conducta intern prohibeix als comissaris reunir-se amb organitzacions que no estiguin registrades. Els eurodiputats de Junts van alertar sobre aquest fet en una pregunta europarlamentària, però Brussel·les ha esquivat la qüestió. En la resposta enviada el passat divendres, la CE assegura que apliquen "alts estàndards de transparència en els contactes amb representants d'interès". Tot i això, no menciona els requisits del codi de conducta.
"Els comissaris i els membres del seu gabinet només es podran reunir amb aquelles organitzacions o individus autònoms que estiguin registrats al Registre de Transparència (...) en la mesura que entrin en el seu àmbit d'aplicació", diu l'article 7 de codi de conducta de l'executiu comunitari. El Registre de Transparència és una base de dades que inclou "representants d'interès" (organitzacions, associacions, grups i autònoms) que duen a terme activitats per influir en la política i en procés de presa de decisions de la UE. Per la seva banda, l'eurocomissari de Justícia ha defensat aquest dilluns que es va reunir amb Societat Civil Catalana perquè un eurodiputat de Ciutadans va demanar la trobada. Preguntat per això, Reynders ha dit que era "lògic" fer la reunió, ja que hi havia una "petició des del Parlament Europeu". "Vaig rebre la petició d'un eurodiputat que va venir acompanyat d'altres persones", ha explicat.
La trobada amb Societat Civil
El llavors president de l'entitat, Fernando Sánchez Costa, i l'eurodiputat de Ciutadans Ramón Bauzá es van reunir a principis de desembre del 2021 amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per demanar a Brussel·les que "obligui els poders públics" a complir la sentència del 25% de castellà. L'entitat també va acusar el Govern "d'erosionar" l'estat de dret i va traslladar a Reynders "la importància que les euroordres es compleixin". Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van enviar una queixa a la CE per la reunió i van denunciar els "estrets llaços" de l'entitat amb l'extrema dreta. Tanmateix, la CE defensa la trobada amb SCC i recorda que manté un "diàleg obert, transparent i regular amb representants de la societat civil". "La nostra porta sempre està oberta i és important per a la CE relacionar-se amb la societat civil i escoltar diferents punts de vista", va dir el portaveu de Justícia, Christian Wigand, davant les crítiques dels independentistes.
La nova presidenta de l'entitat antiindependentista
La principal plataforma social de l'unionisme a Catalunya va celebrar a principis d'aquest mes d'abril la seva assemblea anual de socis, que va servir per iniciar una nova etapa. I és que la marxa ja anunciada del fins aleshores líder, Fernando Sánchez Costa, va anar acompanyada de l'arribada d'Elda Mata com a nova presidenta d'SCC. Un nomenament, a més, fet possible gràcies a un contundent suport amb poc marge de discussió: un 99% dels socis van compartir el seu vot per a la candidata oficialista, que era el nom preferit per rellevar l'anterior junta directiva.
Nascuda a Barcelona el 1953, ha passat la majoria de la seva vida a la província de Girona, concretament a la localitat empordanesa d'Ullà. Durant anys, va exercir professionalment d'empresària i gerent de diversos negocis agropecuaris i turístics a la regió. Però el 2019, va decidir orientar la seva vida en una nova direcció i llançar-se a l'activisme antiindependentista. Sense vinculació ni militància política, Mata va assumir el 2019 la presidència provincial de SCC Girona, convertint així aquest territori en la sucursal més activa de l'entitat en la defensa de l'espanyolisme. El seu vertiginós ascens per les files constitucionalistes va començar a materialitzar-se l'any següent, quan Sánchez Costa la proposava com a vicepresidenta territorial. Ara, la presidència ha servit per culminar-ho tot plegat.