Davant la insistència del Govern a celebrar un referèndum sigui o no pactat amb l'Estat, el president del Grup Prisa ho té clar: només hi ha una solució. Juan Luis Cebrián ha emplaçat en una entrevista a El Mundo –signada per Cayetana Álvarez de Toledo– l'executiu de Mariano Rajoy a aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya, així com "als [càrrecs] que l'hagin convocat" perquè "si tu no poses fre a una activitat il·legal, l'activitat il·legal continua i empitjora".

Si l'Estat acabés acollint-se a la norma suprema, "llavors el debat ja no estaria a aconseguir la independència, sinó quan recuperaran l'autonomia", segons Cebrián. A parer seu, els independentistes "no tenen poder" i és precisament per això que insta el govern espanyol a enviar la Guàrdia Civil perquè, posa de manifest, amb els Mossos "no sé si seria suficient".

En aquest sentit, l'editor d'El País retreu a l'Estat la seva "inacció" amb la consulta del 9-N per "no haver afrontat el desafiament" i no haver "exercit el seu poder per fer complir la llei".

Pel diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, si acaben aplicant el 155, "ja hauran perdut".

Mas, a la presó

Després que divendres Iñaki Urdangarin fos condemnat a sis anys i tres mesos de presó pel cas Nóos, Cebrián s'ha preguntat que "per què no hauria d'anar a la presó Artur Mas" perquè, subratlla, "a la presó hi ha d'anar qui cometi un delicte que comporti presó" i, a més, l'expresident "no té pràcticament cap poder polític, només el suport dels seus mitjans afins [...] i uns 10.000 o 100.000 manifestants, que no convoca ell, sinó ERC i la CUP" perquè "Mas convoca més aviat poc".

"És curiós. Diuen: 'Artur Mas, a la presó? Impossible'. No anirà a la presó el gendre del Rei? Per què no ha d'anar a la presó Artur Mas? No van anar a la presó Mario Conde i Javier de la Rosa? A la presó anirà tot el que cometi un delicte que comporta presó. Després hi ha un tema pitjor, que ha denunciat la fiscal cap de Catalunya, que és l'odi. No és un fenomen exclusiu de Catalunya. Tots els populismes, siguin de dretes o d'esquerres, generen odi. Trump, Le Pen, Podemos...", posa de relleu.

Gran frustració

Cebrián vol deixar clar que "la sang no arribarà al riu", és a dir, que "Catalunya no serà independent" i assegura que tot això "generarà una gran frustració, sobretot entre els mateixos separatistes [...], que derivarà en una depressió, incomoditat i falta de cohesió social".

Una depressió perquè, segons ell, "el dret a decidir no existeix" i això, assegura, els polítics ho haurien de deixar clar a la ciutadania dient-los que "vostès no tenen aquest dret" perquè "Catalunya no té el poder polític per separar-se d'Espanya".

L'entrevistadora Cayetana Álvarez de Toledo és exdiputada del PP, membre del patronat de la Fundación FAES i cara visible del col·lectiu Libres e Iguales, l’entitat espanyolista que va presentar una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

De fet, la periodista ja s'ho fa venir bé recordant a Cebrián que ell va criticar el 2001 l'aliança constitucionalista de Jaime Mayor Oreja i Nicolás Redondo i posant sobre la taula que "no és el mateix defensar la Constitució que atacar-la, com fan els nacionalistes o Podemos".

Apaivagar els nacionalistes

És en aquest punt on Álvarez de Toledo pregunta si una manera de rebaixar el to independentista seria que la Constitució acceptés un "model federal" per a les comunitats autònomes, però Cebrián té clar que "no hi pot haver un estira-i-arronsa permanent", així com també que en la Constitució "hi han de figurar competències exclusives de l'Estat".

Competències com la que podia haver exercit el 9-N i que la periodista pregunta i repregunta a Cebrián per què creu que no ho va fer. "En paraules de Rajoy, perquè és un embolic, governar és molt difícil...", responia.

"No és més embolic cap on anem?", intenta incidir Cayetana, que a poc a poc va desgranant tot un seguit de preguntes que són les que acaben donant lloc a deixar anar a Cebrián que "se suspengui el Govern de la Generalitat".

L'inici de la discòrdia

Fet tot aquest repàs, la curiositat d'Álvarez de Toledo va un pas més enllà i pregunta al president de Prisa sobre en quin moment dataria l'inici del conflicte. Ell ho té clar. Va ser quan "Aznar va cedir el 15% de l'IRPF per formar govern amb CiU. I, més greu, la reforma de l'Estatut de Zapatero".

És en aquest punt on Cebrián aprofita per explicar que El País no va publicar informacions sobre Banca Catalana perquè va rebre pressions de representants de Jordi Pujol. "Sempre he pensat que sense un pacte amb el nacionalisme català, amb la burgesia, no es podia governar Espanya", posa damunt la taula per justificar la seva "protecció" a Pujol.