L'Audiència Nacional (AN) ha obert diligències als ajuntaments de Girona, Sant Cugat, la Seu d'Urgell, Igualada i Celrà per haver donat suport a la resolució independentista del Parlament, anul·lada aquest mateix dimecres pel Tribunal Constitucional. Els alcaldes de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i de Celrà, Dani Cornellà, respondran de diversa manera a la investigació, oberta pels jutjats d'instrucció 1 i 4 de l'AN. La Seu enviarà la informació que li demanin, mentre que Celrà ignorarà el requeriment. Carles Puigdemont, l'alcalde de Girona i president de l'Associació Catalana de Municipis, ha dit a El Nacional que no han rebut cap requeriment. "L'esperem", ha reblat.

A Celrà la moció es va aprovar el 10 de novembre, a la Seu, l'11, a Sant Cugat, el 12, a Girona, el 16 i a Igualada el 17. El primer ajuntament el governa la CUP i els altres quatre CDC, partits promotors de la resolució de ruptura. Les diligències es basen en els atestats de la Guàrdia Civil, que considera les esmentades mocions com a possibles delictes de rebel·lió i sedició. Els informes segueixen l'ordre del fiscal cap de l'AN, que els instava a enviar-los "amb caràcter urgent" si tenien coneixement de fets com els que ara s'investiguen.

L'acord que ha motivat la investigació de l'AN diu: "1. Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. 2. Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència i a l’Associació Catalana de Municipis". És el mateix text que han aprovat prop de 80 ajuntaments catalans.

La Seu: emparats en legalitat

L'alcalde de la capital de l’Alt Urgell, Albert Batalla, també diputat de Junts pel Sí, ha confirmat a El Nacional que encara no han rebut cap notificació de l'AN. "L'únic requeriment que vam rebre va ser el 19 de novembre, quan la subdelegació del govern a Lleida ens va demanar l'acta del ple de l'ajuntament del dia 11 en què vam aprovar la declaració de suport a la moció del Parlament".

En cas de rebre cap requeriment, enviaran la informació que se'ls demani, no com a acte d'obediència sinó des del convenciment que la moció aprovada s'empara dins “la facultat de pronunciar-se, sense efectes jurídics, sobre assumptes d’interès general per part dels ens locals”.

Batalla no entra a valorar si la filtració de l'obertura de diligències contra els ajuntaments de Celrà i la Seu d'Urgell, consistoris regits, respectivament, per CUP i CDC, dos dels principals actors en el procés independentista, el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha anul·lat la moció sobiranista del Parlament, respon a una estratègia dissenyada des de Madrid. Sí que creu, però, que "els problemes polítics s'haurien de solucionar sempre des de l'àmbit polític i no des del judicial".

Desobediència

A Celrà han rebut un fax en què els demanen retirar la moció i els noms dels regidors que la van aprovar. Dani Cornellà, l'alcalde, ja ha anunciat que no pensa fer cas del requeriment. "Un cop hem començat la desconnexió amb l'administració espanyola, la seva justícia polititzada, etcètera, ens és ben igual el que ens digui. I si pensen que aquests són els termes, ens hi sentim còmodes. No tenim cap problema perquè desobeirem qualsevol de les ordres que ens arribin".

Per Cornellà, un cop aprovada la moció, l'únic que ha canviat és el posicionament polític: "Estar completament d'acord amb la desconnexió de l'Estat i la creació d'un nou país". Sobre les pressions que, a partir de l'aprovació de la moció, ha admès que estan rebent els funcionaris del consistori, Celrà ha dit que "han de fer el que creguin oportú i no els obliguem a desobeir. Ho farem els polítics".

La CUP i l'AMI

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) troba "sorprenent" la possibilitat que s’hagi iniciat cap mena de diligència penal respecte a aquest afer. L'AMI ofereix suport jurídic als ajuntaments afectats, ja que considera que s’ha restringit la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i el dret fonamental a la participació política recollits a la mateixa Constitució espanyola.

La CUP, en un comunicat, també dóna suport a tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen amenaçats per les diligències obertes per l’Audiència Nacional i crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la resolució de ruptura a tots els ajuntaments catalans.