Nova cita històrica a commemorar i analitzar. El 8 de gener passat es van complir cent anys de la signatura de la creació del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança (CALA) per aconseguir la independència de Catalunya, estrangulada per la dictadura de Primo de Rivera. Francesc Macià, fundador i líder del partit independentista Estat Català, exiliat a París amb altres companys, va aconseguir que representants de les comunitats catalanes d’Amèrica que finançaven a Estat Català; els sindicalistes de la CNT i els independentistes bascos d’Aberri signessin l’acord del CALA per protagonitzar un alçament independentista a Catalunya i al País Basc.
Uns sis mesos després, la unitat segellada el 8 de gener de 1925 es va desfer com un terròs de sucre quan el grup financer internacional, que donava suport a aquesta revolta militar, es va desdir. Això no obstant, Macià va impulsar els fets de Prats de Molló el 1926, tot i el fracàs d’alçament en ser delatats a les autoritats franceses, però va aconseguir el ressò internacional que buscava. Després d’una condemna lleu, Francesc Macià torna a Catalunya el 1930, funda Esquerra Republicana de Catalunya, guanya les eleccions i es converteix en president de la Generalitat, càrrec que va ocupar del 17 d’abril de 1931 -tres dies després de proclamar-se la Segona República- fins al Nadal de 1933, quan va morir per una apendicitis aguda, a 74 anys. Lluís Companys, el va substituir.
Acte a Barcelona
La Fundació Reeixida, en la seva tasca de difusió de la memòria col·lectiva de la resistència nacional, ha anunciat que organitzarà una sèrie d’actes per commemorar “aquesta aliança cabdal entre l’independentisme i el sindicalisme catalans”. La primera cita és el pròxim 17 de gener a les 7 de la tarda a la Lleialtat Santsenca a Barcelona. A l’acte, per explicar el valor històric del CALA hi intervindran Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida; Xavier Diez, historiador especialitzat en el moviment anarquista, i Marc Santasusana, historiador estudiós del CALA i autor del llibre Quan la CNT cridà independència, editat el 2015. Santasusana ha trobat nova documentació sobre la implicació dels cenetistes que farà públic en l’acte de divendres que ve.
El “conjurament” de Catalunya i Euskadi
El fons documental del president Macià recull l’acta de la constitució del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança (CALA), que es va fer efectiva a les oficines dels patrocinadors a la parisenca rue Choron. El signaren Francesc Macià per Estat Català i nomenat president del CALA; Marian Grau, membre del grup de catalans exiliats i residents per motius econòmiques a Amèrica; els sindicalistes Francesc Lleonart i Diego Paris per la Confederació Nacional del Treball (CNT), i Francisco Gaztañaga, responsable de relacions internacionals de l’organització independentista basca Aberri, que liderava Eli Gallastegi.
“Els representants d’Euszkadi (sic) i Catalunya i els de la C.G. del T. y R. de C. davant el fet d’un règim d’opressió, obstacle comú a l’ideal d’uns i altres, ens conjurem a: LLUITAR JUNTAMENT en revolta en els termes del Pacte de la Lliure Aliança, contra l’esmentat règim, de tots el més odiable, pels drets, llibertat i millorament moral i material de tots els homes, sense distinció de classes i per l’establiment immediat de les Repúbliques Independentistes de Catalunya i Euskadi.”
Així es conclou l’acta d’aquella reunió. N’hi hauria més.
Un moviment aglutinador
En conversa amb ElNacional.cat, l’historiador Marc Santasusana destaca la importància d’aquesta unió en el CALA per "la varietat dels personatges i els seus pensaments", alguns antagònics. Hi destaca dues persones ben contraposades: Manuel Carrasco i Formiguera, que ja havia participat en la fundació d’Acció Catalana —escissió de la Lliga Regionalista— i que poc més tard fundaria Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i Joan Garcia Oliver, líder de la CNT, un dels actius del pistolerisme i ministre de Justícia durant la Guerra Civil.
L’historiador Santasusana és qui qualifica d'“accidentalista" el suport de la CNT al moviment independentista català perquè mai l’havia defensat. “El seu suport és accidental, circumstancial, pragmàtic davant les condicions immillorables que oferia l’independentisme català amb el finançament estranger i aposta per la República Catalana” perquè podia significar una millora de les condicions socials i econòmiques per a la classe obrera, que sempre havia lluitat a escala estatal. “No és un canvi ideològic de la CNT”, insisteix l’expert.
En les reunions clandestines del CALA, també es documenta la participació de Ventura Gassol, futur conseller de Cultura i aleshores membre d’Estat Català; Miquel Baltà, fundador de la Societat d’Estudis Militars; el sindicalista Rafael Vidiella , futur líder de la federació catalana del PSOE, i Ramon Jové, que acabaria fundant la Unió Socialista de Catalunya.
Finalment, els inversors estrangers es van retirar. Macià tampoc va tenir sort amb els compromisos de dirigents russos quan va anar acompanyat de destacats comunistes. Sense finançament ni recursos, Macià va intentar una incursió sense èxit des de Prats de Molló. I la CNT? “La CNT va dir-los que comencessin i si tot anava bé ja convocarien vaga”, explica l’expert. L’intent revolucionari va quedar en res.
Comparable a la vaga del 2017
Marc Santasusana hi afegeix que l'única situació comparable a la del gener de 1925 és la viscuda en la vaga general del 3 d’octubre de 2017, convocada contra els atacs policials a la ciutadania que volia votar en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1-O. “La CNT dona suport explícit a la vaga del 2017 i es mostra a favor de les llibertats democràtiques i del dret a decidir dels ciutadans”, manifesta l’historiador, que conclou: “A plaça Urquinaona també hi havia bona part dels militants de la CNT!”
