El total de persones que s'han beneficiat de l'amnistia del Procés ascendeix a, almenys, 154, incloent tant condemnats que han estat exonerats com a absolts que han vist eliminats els seus antecedents, inclosos els policials, des que la llei va entrar en vigor el 10 de juny. D'aquest total, 95 són agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, com policies nacionals, guàrdies civils i Mossos d'Esquadra, segons informa aquest diumenge l'agència Europa Press.
Aquesta setmana s'ha exonerat 45 agents de la Guàrdia Civil investigats per la seva actuació en el referèndum de l'1 d'octubre. El Jutjat d'Instrucció Número 4 de Mataró els va absoldre en considerar que els fets encaixen en els supòsits de la llei d'amnistia. Així mateix, la norma es va aplicar a l'exalcalde Marc Bosch i al regidor Eduard García. Aquests 45 s'afegeixen a uns altres 46 agents de la Policia Nacional que van ser amnistiats anteriorment en una investigació sobre les càrregues policials de l'1-O en col·legis electorals de Barcelona. En aquesta ocasió, el jutge va argumentar que les accions investigades van ser de curta durada i es van realitzar en el marc d'un objectiu policial concret que no es va estendre més enllà de la intervenció.
L'Audiència de Barcelona també va amnistiar quatre Mossos d'Esquadra acusats de delictes contra la integritat moral i lesions. Fins al moment, totes les amnisties s'han atorgat en jutjats de Catalunya, beneficiant a persones encausades per delictes com a malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics, pertinença a grup criminal, tinença d'explosius, delictes contra la seguretat viària, atemptat contra l'autoritat, i altres.
Els primers amnistiats
Entre els primers amnistiats es troben l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, i l'escorta del president en l'exili, Carles Puigdemont, Lluís Escolà. Buch havia estat condemnat per malversació a quatre anys i mig de presó per designar Escolà com a escorta de confiança per a Puigdemont a l'estranger.
Aquesta mateixa setmana, el Jutjat Penal 10 de Barcelona va amnistiar Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, per un delicte de trencament de condemna en acceptar un càrrec públic després de ser inhabilitada. També es va beneficiar l'exalcaldessa de Figueres, processada per desobediència relacionada amb l'organització del referèndum de l'1-O, i un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric, condemnat per prevaricació. A més, el Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona va exonerar l'exconseller de Presidència Francesc Homs i l'exsecretari d'exteriors Senén Florensa, considerant que les despeses investigades el 2012 estaven destinades a promoure la independència de Catalunya.
Quant a manifestants, uns 30 han estat amnistiats, inclosos aquells condemnats per delictes contra l'autoritat en les protestes de l'1-O de 2020 i les manifestacions proindependència entre 2018 i 2019. També s'ha beneficiat una persona condemnada per tinença d'explosius durant una manifestació el 2018, i quatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van intentar boicotejar la Vuelta Ciclista a Espanya el 2023.
La Fiscalia estima que la llei podria beneficiar gairebé 500 persones i afectar uns 82 processos penals en tribunals com el Suprem, l'Audiència Nacional i jutjats de Catalunya. Tanmateix, va advertir que no tots els casos podran amnistiar-se, ja que alguns inclouen delictes no contemplats en la llei. A més, diversos tribunals han mostrat dubtes sobre la constitucionalitat de la norma i han consultat el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la seva aplicació en certs delictes com el terrorisme i la malversació. Els partits independentistes consideren que un sector de la justícia, el més conservador i espanyolista, no aplica l'amnistia per motius ideològics i denuncia que estan en rebel·lia. Això ha impedit, per exemple, que es pugui aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont.