Centenars de persones s’han reunit aquest diumenge al matí davant la presó Model de Barcelona per fer una cantada de nadales dedicada al vicepresident Oriol Junqueras, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots quatre empresonats a Madrid.

La convocatòria l’ha fet Crida per la Democràcia i Músics per la Llibertat, que el passat 3 de desembre ja van reunir més de 10.000 músics i cantaires a plaça d'Espanya per reclamar la llibertat dels presos. La iniciativa també s’ha seguit en molts municipis del territori davant dels ajuntaments; per exemple, a Girona, on han participat més de 500 persones, a Sant Cugat, a Taradell i a Berga.

Abans de donar el tret de sortida a la cantada de Barcelona, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha denunciat la situació dels presos i ha instat a cantar per “solidaritzar-se amb les seves famílies, que aquest any no els podran tenir a casa”. En la mateixa línia s’ha expressat el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro: “Volem estar amb les famílies dels presos perquè ara que l’independentisme ha guanyat les eleccions no té cap sentit que segueixin privats de llibertat”.

Per la seva banda, Mauri ha volgut afegir que un cop passats els comicis hi ha molta feina per fer, perquè “la ciutadania ha parlat molt clar un altre cop”, al mateix temps que ha demanat al govern espanyol que suspengui l’article 155. A més a més, ha recordat que “les solucions només es poden trobar a través del diàleg; ja és hora que l’Estat torni al seny”.

Un cop acabades les declaracions dels líders de les entitats sobiranistes, els centenars de cantaries s’han posat un barret de Pare Noel de color groc i han fet els últims escalfaments vocals per començar el concert. El primer tema que s’ha interpretat ha estat la nadala Quan somrius de Josep Thió, però adaptada per Òmnium perquè contingui clams de llibertat pels presos.

Després d’aquesta versió del tema de Thió s’ha donat pas al bloc de nadales més tradicionals, com El noi de la mare i Santa nit, però abans el periodista Oriol de Balanzó ha llegit el poema El meu poble i jo, de Salvador Espriu.

Entre cançó i cançó, els assistents han aprofitat per cridar consignes com “Llibertat presos polítics”, “Som una República” o bé “Independència”. Aquesta darrera ha servit de preludi a la interpretació d'El cant dels ocells.

Per cloure l’acte, s’ha cantat L'estaca de Lluís Llach però amb un petit matís: el vers que originalment diu “segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar” s’ha substituït per “segur que tomba, tomba, tomba, i els podrem alliberar”, en al·lusió als presos polítics. L'estaca havia de ser l’últim tema del programa, però els assistents no han volgut marxar sense interpretar els Els segadors.