L'energia nuclear va suposar el 49,73% de l'energia consumida durant l'any 2024 a Catalunya, mentre que la renovable va ser només del 16%, segons dades de la Red Eléctrica. Unes dades que s'han de tenir en compte a l'hora de posar sobre la taula el pla del govern espanyol de tancar les centrals nuclears catalanes ubicades a Ascó i Vandellòs. L'objectiu de l'executiu estatal és que Ascó I deixi de produir el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035, però són unes dades que ja comencen a qüestionar-se entre els experts i els alcaldes del país. Tot i això, Catalunya sempre ha estat un país que ha abanderat la lluita contra l'energia nuclear. Un exemple són els moviments socials que es manifestaven sota el lema "Nuclear? No gràcies" durant els anys 70'. Un altre és com el Parlament de Catalunya va avalar la setmana passada el tancament de les centrals nuclears tal com està marcat pel govern espanyol en una moció presentada pels Comuns. Ho va fer amb els vots del PSC, ERC, els Comuns i la CUP i amb l'abstenció de Junts per Catalunya. Tot i això, el Congrés dels Diputats va reclamar a la Moncloa que allargui la vida de les centrals nuclaers amb les abstencions de Junts i Esquerra Republicana.
Davant d'aquest debat polític, cal tenir en compte dades com que el tancament de les centrals de Vandellòs i Ascó podria fer pujar factura de la llum entre 13€ i 30€/MWh, a més que tindria un impacte sobre els més de 10.000 llocs de treball que generen les centrals al Camp de Tarragona, segons un informe de PWC. El Parlament Europeu, a més va definir l'energia nuclear com a verda, i les equipara fins i tot amb les renovables a causa del poc diòxid de carboni que emeten. Un exemple de país que ha eliminat l'energia nuclear és Alemanya. Històricament, els verds i els socialdemòcrates alemanys sempre s'han mantingut contraris a l'energia nuclear, en contra del criteri dels democratacristians. Tot i això, amb l'excancellera Angela Merkel, la CDU va canviar la seva posició després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó. L'últim reactor que va tancar el país va ser l'abril del 2023, tot i l'intent d'invasió de Rússia a Ucraïna que va fer implosió les històriques relacions entre Alemanya i Rússia pel gas. Arran d'aquests dos factors, hi ha hagut notoris problemes de subministrament a Alemanya i ja comencen a haver-hi veus que demana un retorn a l'energia nuclear, sobretot per part de la nova CDU de Friedrich Merz.
Amb tot, a Catalunya el debat està servit. Per això, El Nacional.cat ha volgut conèixer l'opinió dels grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, així com dels alcaldes de Vandellòs i Ascó. PSC, ERC, Comuns i CUP opten per continuar amb el plantejament inicial de tancament de les centrals nuclears, mentre que el Partit Popular català, i els dos alcaldes de Vandellòs i Ascó, Assumpció Castellví i Miquel Àngel Ribes opten per prorrogar la seva estada (Junts per Catalunya ha declinat fer-ne valoracions).
El Govern i el PSC aposten per seguir amb la planificació prevista i accelerar les renovables
Per una banda, fonts del Govern de la Generalitat apunten que l'executiu de Salvador Illa i el govern espanyol mantenen el compromís d'un "tancament ordenat i progressiu", tal com està acordat amb les empreses propietàries i establir en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima. "Aquest calendari respon a criteris de seguretat, sostenibilitat i transició energètica, i no hi ha hagut cap sol·licitud formal per modificar-lo", apunten des del Govern socialista. El Govern d'Illa busca "avançar cap a un model més sostenible i menys dependents de fonts que generen residus altament contaminants". "Treballem per garantir una transició energètica justa, impulsant energies renovables i assegurant oportunitats econòmiques i laborals en els territoris afectats", asseguren.
El Govern té una línia similar a la del PSC. El diputat i portaveu adjunt del grup parlamentari Jordi Riba defensa que el tancament de les centrals nuclears "s'ha de fer amb les condicions i garanties perquè el compliment dels objectius previstos es puguin portar a terme". Per això, defensa que cal accelerar "moltíssim" el ritme d'instal·lació d'energia renovable, fins a arribar a un Gigawatt de capacitat de producció eòlica i fotovoltaica cada any per assolir el diferencial que en aquests moments hi ha. "Ens hem quedat endarrerits. Cal multiplicar-ho per tres o per quatre", defensa Riba, que creu que és una "bona notícia" que el Govern hagi desbloquejat les llicències d'instal·lació de cinc gigawatts de llicència que estaven en tràmit. "Cal assolir el gap de 115,9 terawatts per hora de capacitat de producció", assegura Riba, que també creu que s'ha de planificar les infraestructures per assegurar autonomia i diversificació. "Tenim exemples d’altres països de quins errors no s’han de cometre", diu.
El diputat del PSC també posa sobre la taula el fons de transició nuclear, que destina el 50% dels ingressos de l'impost de producció, emmagatzematge i transport de l'energia nuclear a la diversificació econòmica pròxims a les centrals nuclears amb l'objectiu de dotar-los d'alternatives econòmiques davant la possible dependència a l'activitat nuclear. "Aquest fons nuclear està en aquests moments en funcionament i està generant els programes d’inversió", afirma el socialista, que creu que l'Estat espanyol ha avançat molt des del 2018 en l'energia renovable.
ERC defensa una transició i el PP vol prorrogar el seu ús
Així mateix, el diputat d'ERC Albert Salvadó també defensa el plantejament establert de tancament de les centrals nuclears. "Ens queden uns quants anys i tenim un termini per continuar incrementant les energies renovables a tot el país", diu el diputat republicà, que sí que creu que l'energia verda pugui substituir l'energia nuclear d'aquí al 2035. "Amb una bona planificació d’energia renovable podríem arribar a substituir-la. Només podrem tancar les nuclears quan tinguem garantit que no provocarà una crisi de subministrament elèctric", assegura. Davant la possible desaparició de llocs de treball que generen les centrals nuclears, recorda els processos de transició. "La UE destina fins al 2027 55.000 milions d’euros en els processos de transició nuclear, però l'Estat no ha fet la seva feina", ha assegurat. Per això, assegura, la Generalitat "'s'ha tret de la màniga" els fons de transició nuclear.
El PP, en canvi, aposta per prorrogar la vida de les centrals nuclears perquè "no tenim una alternativa clara". "L'esquerra no vol ni nuclears ni renovables. Totes les propostes que es fan en les renovables tenim el rebuig del territori", lamenta la diputada popular Eva García, que creu que és una "imprudència" que en sis o vuit anys s'hagin de tancar. "Incrementaria el preu de la llum i hauríem d’importar el gas natural o l’electricitat de França. Estaríem pagant un sobrecost de l’energia de fora. És completament absurd", assegura García, que creu que "anem tard" amb aquest debat. "Són unes 4.000 persones directes i unes 8.000 persones indirectes. Què fem amb tota aquesta gent? El territori està en contra que es prengui una decisió d’aquestes característiques", defensen els populars, que han portat una proposta de resolució a la comissió de Transició Ecològica.
Els Comuns i la CUP demanen no deixar l'energia en mans de grans corporacions
Els Comuns, en canvi, estan totalment a favor de complir amb els terminis acordats. Lluís Mijoler creu que hi ha temps fins el 2035, però defensa "acabar amb la lentitud administrativa" i tenir el vector de l'energia com una "prioritat" del país. "No podem oblidar que la transició energètica no és una qüestió exclusivament tècnica ni econòmica, també són socials i polítiques. Les polítiques energètiques s’han d’emmarcar en un model sobirà, democratitzat i descentralitzat", diu Mijoler, que demana que l'energia no quedi només en mans de grans corporacions. De fet, per això, defensa impulsar encara més l'empresa pública d'energia, l'Energètica, perquè tingui un "paper clau i fonamental". Amb tot, assegura que "els costos econòmics de prorrogar les nuclears són més altes que desplegar les renovables. "La nuclear és una opció ideològica i una fantàstica excusa per deixar de fer els deures", diu el diputat dels Comuns, que també demana ampliar els fons de transició nuclear. "Han de ser una eina real de transformació econòmica", defensa Mijoler, que posa sobre la taula programes de formació i recol·locació dels treballadors.
Un discurs similar al de Dani Cornellà. El diputat de la CUP creu també que les centrals es poden tancar amb els terminis previstos. "Depenem massa de les nuclears i s’ha d’assenyalar la poca feina que han fet els governs de la Generalitat, que haurien d’haver tingut la planificació de les renovables fa temps", assegura el cupaire, que demana fer-ho amb el consens del territori i complir amb la llei del canvi climàtic. Amb tot, critica el Govern per planificar "macroestructures" que tenen el consum energètic "molt alt". "Són pensades per a les empreses", assegura. Els cupaires també demanen que el 100% del fons de transició nuclear vagi destinat als territoris per preparar un relleu econòmic i industrial. "El retorn del fons al territori és petit", assegura.
Els alcaldes de Vandellòs i Ascó demanen prorrogar l'ús de les centrals nuclears
Els alcaldes de Vandellòs i Ascó, Assumpció Castellví i Miquel Àngel Ribes, també demanen prorrogar l'ús de les centrals nuclears. "Fa molt de temps que hi convivim i no hi tenim rebuig. El més important per a nosaltres és que no ens dona inseguretat", defensa Castellví, que creu que no és "una qüestió contaminant". A més, l'alcaldessa també explica que cada any es fan parades a les centrals nuclears per renovar-les. "Això vol dir que a partir del 20235 està preparat i no implicaria una nova central nuclear", assegura Castellví, que creu que sortiria més car comprar energia de fora. "A Alemanya han hagut de regenerar energia amb carbó. No estem en contra de les renovables, però creiem que fins ara no dona el que dona una nuclear", assegura. A més, posa sobre la taula que entre llocs de feina directes i indirectes la central nuclear de Vendellòs genera fins a 1.600 llocs de feina. "Ja sigui jardineries, empreses que fan menjars preparats, serveis de neteja… Quan es fa la recàrrega molt més. Això l’energia renovable no ho genera", expliquen els dos alcaldes. Miquel Àngel Ribes ho compara com si al Camp de Tarragona li tanquessin les empreses de petroquímica o si a Barcelona tanquessin les fàbriques d'automoció. "És voler tancar una indústria que és vital per al territori on vivim. Suposarà que l’economia se'n vagi a norris, perquè no només són els treballadors, sinó proveïdors que donen suport, o la mateixa ferreteria del poble donen suport a la central nuclear", assegura Ribes.
Amb tot, també recorden la quantitat econòmica que dota als ajuntaments. Per a l'Ajuntament de Vendellòs suposa una quarta part del seu pressupost. "Facilita que l'escola o la guarderia siguin més barates. Destinem subvencions i tenim preus molt competitius en el camp de l'esport o en l'activitat cultural", assegura Castellví. Això sí, els dos ajuntaments ja es preparen per al canvi a través del fons de transició nuclears apostant per la creació de polígons industrials i generant les bases perquè les empreses s'hi pugin instal·lar. "Si es manté el calendari ens anirà molt just i no tindrem el suficient temps per fer la diversificació econòmica. Estem apostant molt per la reindustralització del sector energètic, les TIC, transició energètica… el retorn està sent molt positiu", assegura l'alcalde d'Ascó, que creu que l'hidrògen verd ha de ser "clau".
Els Fons de Transició Nuclear
Els Fons de Transició Nuclear del 2024 tindran un pressupost de 76 milions d'euros, set menys que el 2023. De moment, d'aquests 76 milions, 49 ja estan compromesos. Als 27 restants caldrà afegir-hi 23 milions d'euros més d'un primer avançament del 2025, amb la qual cosa encara els diners a repartir seran 50 milions d'euros. A més, el passat dimarts, el Govern va aprovar la concessió d'11,08 milions d'euros en subvencions directes a 21 municipis que optaven als Fons de Transició Nuclear, tancant així la distribució de recursos destinats en la convocatòria de l'exercici de 2023. En total, aquesta anualitat ha suposat el repartiment de 60,47 milions d'euros per a 75 municipis de les àrees d'influència de les plantes atòmiques d'Ascó i Vandellòs II.