Aquest dissabte 17 de juny es van constituir els nous ajuntaments del país, amb la consegüent investidura dels nous alcaldes i alcaldesses pel mandat del 2023-2027. A partir de les dades del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, ElNacional.cat ha elaborat un cercador que permet veure els càrrecs electes en els municipis catalans. La base de dades es va actualitzant des del dissabte, i durant les pròximes hores encara s'hi afegiran els darrers batlles que encara no consten en el repositori del ministeri.
Amb les dades actualitzades la tarda del 19 de juny, ERC i Junts són els dos partits que més alcaldies han aconseguit dominar després de les eleccions municipals. Ja sigui a base de pactes, per majoria absoluta o per majoria relativa, les llistes de tots dos partits independentistes han entrat en els governs municipals en més de 300 ocasions cadascun. Els municipis restants han quedat més repartits entre altres candidatures. La tercera formació que més ajuntaments governarà aquesta nova legislatura és el PSC, amb més d'un centenar entre les quals destaca l'Ajuntament de Barcelona. Per darrere, candidatures municipalistes de tota mena han aconseguit situar-se al capdavant de gairebé una vuitantena d'ajuntaments. Val a dir que la font de dades del ministeri contenia algunes errades que han estat esmenades.
Nous alcaldes que han desbancat la força més votada
En la majoria dels casos d'investidura, els candidats a l'alcaldia han hagut de negociar amb altres forces polítiques per aconseguir l'alcaldia. Tot i que Esquerra i Junts havien acordat prioritzar l'entesa independentista després del 28 de maig, les realitats territorials de cada municipi han fet trontollar aquesta estratègia. S'han donat pocs exemples de bona sintonia entre aquestes dues formacions polítiques, però en algunes localitats importants, com ara Girona (per facilitar una alcaldia de la CUP), Barcelona (encara que Collboni ha acabat sent alcalde), Valls o Olesa de Montserrat (un tripartit d'ERC, Junts i la CUP), s'han produït acords. També s'han produït acords limitats amb els membres de la CUP, com a Berga (amb ERC), Móra d'Ebre (la CUP facilita una alcaldia de Junts) o Solsona (govern d'ERC amb la CUP). Aquest mapa mostra els nous alcaldes i alcaldesses de les principals ciutats:
Com es pot veure en la informació del mapa, en alguns casos, la força més votada el 28 de maig no ha aconseguit aconseguir l'alcaldia i l'aliança entre altres forces ha desbancat la formació amb més representació local. Aquest ha sigut el cas de Barcelona, on Xavier Trias no ha aconseguit l'alcaldia tot i tenir el nombre més alt de regidors — 11 — ja que els vots dels Comuns —9— i el PP —2— van investir el candidat socialista, Jaume Collboni, aquest dissabte.
Els governs municipals més estables, amb majoria absoluta
En altres casos, els resultats electorals han obert un panorama de més estabilitat. És el cas dels més de 680 ajuntaments on la força més votada va aconseguir majoria absoluta. Més de la meitat d’aquests consistoris —538, el 57%— estan sota el control de les principals formacions independentistes; ERC, JUNTS i CUP hi governaran amb majoria absoluta a partir d'aquest dissabte, quan es constitueixin els nous ajuntaments. Pel que fa a les dades per partits, ERC i Junts són les formacions amb major nombre de majories absolutes a Catalunya, amb 265 i 260 ajuntaments respectivament. La CUP, per la seva banda, ha aconseguit majories absolutes en 13 municipis. Pel que fa al PSC, el partit que va aconseguir més vots a tota Catalunya —el 23,7%—, governarà amb majoria absoluta en 58 ajuntaments, sobretot a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.