El buit que es va voler fer al president, Carles Puigdemont, dijous passat en les jornades del Cercle d’Economia de Sitges, amb l'absència de les habituals preguntes amb què es tanquen les intervencions, no va ser precisament provocat per la indiferència dels representants del món econòmic assistents a l’acte. Hi havia preguntes al president. Les hostesses, segons algunes fonts, en van recollir en les habituals targetes per fer-les arribar al responsable de moderar el debat. Però a l’hora de la veritat no es van formular. Només se’n va llegir una. Aquesta situació, segons ha sabut El Nacional, ha provocat malestar entre una part dels membres del Cercle.
En acabar la intervenció de Puigdemont, el president del Cercle, Juan José Brugera, va anunciar que s’obria un “petit espai de diàleg” i va demanar als organitzadors que li fessin arribar les preguntes per escrit que s’havien presentat. Però les targetes no arribaven. “No hi ha preguntes”, va afegir després d’una estona d’una situació incòmoda. Fins que en va aparèixer una, que Brugera va procedir a llegir, en castellà tal com es va plantejar: "President, a Catalunya no es donen les condicions equitatives per a un referèndum perquè el Govern no és neutral i els mitjans de comunicació catalans fa anys que adoctrinen contra Espanya i oculten les greus conseqüències".
La duresa de la suposada pregunta va provocar que alguns dels assistents es remoguessin en el seu seient mentre altres es creuaven mirades i comentaris a mitja veu. En llegir-la no es va identificar l'autor de la intervenció, tot i que en mitjans empresarials s'assegura que va ser escrita a quatre mans pel president de la Fundació Cercle d'Economia, Carlos Cuatrecasas, i l'expresident del Club Nàutic, Enrique Corominas, tots dos vinculats en mandats anteriors a la presidència del Cercle.
Boicot o incompetència
L’evident hostilitat d'aquesta única intervenció des del públic -que algunes fonts qualifiquen directament de "maleducada"-, ha provocat malestar entre els socis que es pregunten què va passar amb la resta de qüestions, si n'hi havia, i per què no es van arribar a formular.
No falta, no obstant això, la versió més benintencionada -o no- d'alguns membres de l'entitat consultats que es neguen a parlar de l'existència d'un boicot contra Puigdemont i atribueixen la incòmoda situació que es va produir dijous a la "incompetència" d'algun dels responsables de vehicular de manera adequada l'acte. Segons alguns membres de l'entitat, l'error va ser no avisar que hi hauria preguntes, la qual cosa va fer que, en acabar el parlament de Puigdemont, Brugera es trobés sense qüestions dels assistents i sense els reflexos necessaris per improvisar preguntes, mentre es recollien les del públic.
Hi va haver més queixes, però. Va sorprendre de manera desagradable que el president del Cercle fes la intervenció d'introducció de Puigdemont en castellà. Aquest ha estat el primer any, a banda de les presentacions que va protagonitzar l'anterior responsable, Anton Costas, que es donava pas al president de la Generalitat amb una intervenció en castellà, segons socis veterans. I, per si no n'hi havia prou, tampoc va agradar el to, en particular, el fet que el parlament de presentació s’assumís la tesi del Govern espanyol i s'emplacés Puigdemont a acudir al Congrés dels Diputats -“on resideix la sobirania espanyola”- a exposar les reivindicacions polítiques de Catalunya.
Tot aquest malestar no va fer més que créixer en constatar-se la diferència de tracte que va rebre el president espanyol, Mariano Rajoy, durant la cloenda de dissabte. A Rajoy se li va expressar la “felicitació i reconeixement” per la millora de l’economia espanyola i se’l va emplaçar a “dotar de contingut” la possibilitat de buscar un “millor encaix" de Catalunya a Espanya, precisament l'aposta que es defensa des de l'Executiu de l'Estat.
Trenca la neutralitat
Representants del Cercle, en especial antics responsables però també membres de la Junta, lamenten que aquest posicionament representa un trencament amb la voluntat d’estricta neutralitat que sempre ha intentat mantenir aquesta entitat. De moment, però, aquesta irritació s'ha mantingut en comentaris que es van intercanviar durant les jornades de Sitges i en dies posteriors, ja que la propera reunió de la Junta no se celebrarà fins dimarts 13 de juny.
El debat sobiranista ja va provocar un episodi de tensió al Cercle amb motiu de les eleccions del 27-S del 2015, quan l'aleshores president, Anton Costas, es va veure obligat a retirar la proposta de declaració sobre el posicionament de l'entitat davant dels comicis. El rebuig d’una part de la cúpula davant del pronunciament que proposava Costas, obertament contrari al procés sobiranista i a la candidatura de JxSí, va obligar a esmenar el text davant el risc de trencament de la Junta.
El Cercle està integrat per representants del món econòmic, empresarial i financer català, però també per representants del món acadèmic i polític, i sempre s’ha caracteritzat per una clara voluntat de transversalitat i neutralitat.