Era una de les propostes estrella del govern de coalició entre PSOE i Unidas-Podemos i, de moment, ha topat amb una gran pedra pel camí. El ple del Consell General del Poder Judicial, encara ara en funcions, ha aprovat aquest dijous l'informe crític amb l'avantprojecte de llei pel dret a l'habitatge del govern de Pedro Sánchez. Aquest, ha estat elaborat pels vocals José Antonio Ballestero proposat pel PNB i Enrique Lucas pel PP, i el text ha tirat endavant amb 15 vots a favor i 6 en contra, els dels vocals del sector progressista que van donar suport al primer informe de l'exdiputat socialista Álvaro Cuesta, que sí donava el vistiplau a la norma malgrat la disconformitat de la majoria. Ara, es planteja un interrogant tot i que aquest no és vinculant. Així doncs, ñes conclusions np afecte, la seva aprovació és un tràmit preceptiu però cal tenir el dictamen aprovat, perquè el text pugui passar al Consell de Ministres i iniciar després la seva tramitació parlamentària.
El que sí obre és la porta a recórrer la norma davant el Tribunal Constitucional en cas d'aprovar-se. La gran negativa es basa en un possible control més fort del govern central que deixaria a les comunitats i la gestió municipal a simples tècnics de la seva tramitació i, una regulació dels preus del lloguer que al final afectarien als mateixos propietaris que estarien més lligats als condicionats normatius i asseguren que no afavoriria la inversió. Així, es critica que la nova llei suposa una "clara limitació" de les competències que exerceixen les comunitats autònomes en aquesta matèria, que queden "expropiades pel govern central". I d'altra banda, s'alerta que regular l'habitatge "correspon a cadascuna de les comunitats autònomes que exerceixen les seves competències d'acord amb l'orientació política majoritària que hi ha i, sense perjudici, de les competències de l'Estat que incideixin en aquesta matèria".
Una llei "nociva"
Al llarg de les seves 60 pàgines, l'informe es refereix a l'avantprojecte amb qualificatius com "sobrecarregat", "contradictori", "incongruent", "nociu" i assenyala que les seves directrius generals estan "pensades d'un dirigisme clar de l'actuació de les institucions autonòmiques i locals, de problemàtic encaix en l'ordre constitucional de competències". En aquesta línia, recalca que l'habitatge és una competència de titularitat autonòmica i considera que el legislador estattal perpetra amb aquesta llei una expropiació regulatòria. La negativa també venia donada pel mateix sector. Ja abans de la resposta del CGPJ, van considerar que la llei constatava una "incredulitat" de la realitat. A tall dexemple, des de Fotocasa creuen que el govern ha de fer un "exercici de responsabilitat" i "no afanyar-se" amb l'aprovació de la llei és el que convé. "El CGPJ és un òrgan summament prestigiós i creiem que les seves opinions i observacions han de ser tingudes en compte", afegeixen.
Unidas-Podemos, a la contra
A l'extrem oposat queda Unidas-Podemos: "És un atac contra els joves que no es poden emancipar i accedir a una casa o un pis en condicions dignes". Així ho ha qualificat la portaveu regional de Podemos a Múrcia, María Marín, que ha recordat que l'article 47 de la Constitució Espanyola "recull l'accés a un habitatge digne com a dret fonamental". Un article que, tal com assenyala "queda en paper mullat, en una mera declaració d'intencions, quan tenir una casa pròpia s'ha convertit en un luxe a l'abast de poques butxaques".