L'informe inicial, que avalava la llei d'habitatge del govern espanyol, va ser tombat per la majoria del CGPJ fa deu dies. I l'òrgan de govern dels jutges ja disposa d'un nou text. Aquest cop és molt crític, com era fàcil d'intuir. El nou dictamen, elaborat pels vocals Enrique Lucas (proposat pel PNB) i José Antonio Ballesteros (proposat pel PP), i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, censura l'avantprojecte de llei en considerar que limita les competències de les comunitats autònomes. I també dispara contra els ministres —i el mateix Pedro Sánchez— que aquests últims dies han subratllat que l'opinió de la judicatura no era vinculant, només preceptiva. L'esborrany serà sotmès a votació del ple aquesta mateixa setmana.
El nou text de Lucas i Ballesteros, com ja plasmava l'esmena a la totalitat, denuncia en la norma "un clar dirigisme de l'actuació de les institucions autonòmiques i locals, d'encaix problemàtic en l'ordre constitucional de competències". Així, si bé el nou informe reconeix la capacitat de l'Estat per dur a terme polítiques d'habitatge per atendre situacions de necessitat social, també remarca que aquestes "actuacions han de respectar les competències autonòmiques". L'executiu central pot aprovar normes "d'intervenció de caràcter excepcional i conjuntural".
"L'habitatge és una matèria de titularitat autonòmica, en virtut de la Constitució i els estatuts d'autonomia", insisteix el nou text. "El nucli de la seva regulació i les polítiques públiques encaminades a fer efectiu el dret de l'article 47 de la Constitució corresponen a cadascuna de les comunitats autònomes, que exerceixen les seves competències d'acord amb l'orientació política majoritària existent en aquestes i, sens perjudici, de les competències de l'Estat que incideixin en aquesta matèria", afegeix.
Aquesta és la principal objecció de l'òrgan de govern dels jutges, però no l'únic retret que fa. De fet, qüestiona un dels punts clau: la intervenció dels preus del lloguer en les zones tensionades. L'informe assenyala que "com que és un tema constitucionalment sensible, té un abast limitat i un contingut enrevessat" i recorden que les limitacions per a grans propietaris ja estan previstes a la llei d'arrendaments urbans. I no veuen prou justificada la mesura, perquè es limita a "avaluar beneficis socials i inconvenients sobre la base d'una anàlisi empírica del resultat de mesures a països del nostre entorn que han obtingut fracassos evidents".
El CGPJ també assenyala que la iniciativa de la ministra Raquel Sánchez no entra en la concreció en molts aspectes i que recull conceptes sobre l'habitatge que en alguns casos són "vulgars", perquè sobrepassen l'objecte d'una llei. Fins i tot en la mateixa definició inicial d'"habitatge", que segons l'esborrany és "innecessària i des d'una perspectiva juridicoprivada no s'identifica amb la descripció que es conté" en altres lleis. I rebla en aquest sentit: "Tampoc sembla jurídicament oportú fossilitzar en una llei el concepte, més vulgar que jurídic, d''habitatge digne' —no ho fa la Llei del sòl—, sens dubte una mica relatiu i que si escau hauria de ser objecte de contemplació reglamentària, sempre més dúctil per acomodar-se a la mutant i variada realitat social. Entre l'habitatge 'digne' i l''infrahabitatge', sens dubte existiran necessàriament situacions intermèdies que quedarien en els llimbs jurídics".
Retret al govern espanyol
Després que el CGPJ tombés el primer informe, els ministres i el mateix Pedro Sánchez es van afanyar a recordar que l'informe del CGPJ només és preceptiu, però no vinculant, i que tirarien endavant amb els seus plans. "El CGPJ no farà que ens despistem de convertir l'habitatge en el cinquè pilar de l'estat del benestar", asseguraven fonts de La Moncloa la setmana passada. "Les fórmules fins ara per garantir aquest dret no han estat suficients", recordava el president del govern espanyol, que es comprometia amb l'avantprojecte de llei.
El nou text de la judicatura respon a aquestes afirmacions: "L'abast de la funció consultiva del Consell General del Poder Judicial no depèn ni de l'interès ni de la voluntat de l'òrgan que sol·licita l'informe, en aquest cas, el Govern de la nació, aspecte sobre el qual no té cap capacitat de disposició, sinó del que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial, la interpretació de la qual és la que s'ha exposat i que ha estat pacíficament acceptada pels diferents governs i fins ara present".
Podem respon
Després que s'hagi filtrat el nou esborrany, des d'Unides Podem han reaccionat. "Els intents de frenar els drets dels llogaters venen d'una reacció obsessionada per impedir l'avenç social i dificultar el compliment de la nostra Constitució", ha criticat Ione Belarra, ministra de Drets Socials i secretària general de Podem. Des de la societat civil, el Sindicat de Llogateres de Catalunya també ha denunciat el nou "entrebanc" i el bloqueig en què es troba l'avantprojecte de llei. L'entitat veu absurd que s'escudin en la descentralització de competències quan els jutges han tombat "sistemàticament" lleis catalanes per envair competències estatals.