Fracàs rere fracàs, el Consell General del Poder Judicial continua sense presidència a tres dies de l’Obertura de l’Any Judicial. Els vint vocals que van pactar el PP i el PSOE a finals de juny han naufragat en un nou intent, el quart, d’elegir qui ha de presidir l’òrgan de govern dels jutges (i el Tribunal Suprem). En aquesta ocasió, el veredicte ha estat tornar a obrir la llista de candidatures amb la finalitat d’assolir un acord de “manera imminent”, segons informa el CGPJ en una nota de premsa. La pròxima cita serà demà dimarts, 3 de setembre, a les deu del matí després d’una reunió, avui, que s’ha desenvolupat de manera “fluida i cordial” per tal d’aconseguir un “resultat de consens”. El ple del CGPJ està format per deu vocals progressistes i deu conservadors i calen dotze vots (tres cinquenes parts) per elegir el president. Els equips negociadors han intentat acostar posicions aquest matí i el ple, que ha començat a les sis de la tarda (una hora més tard del previst), s’ha allargat fins a dos quarts de deu de la nit. Tres hores i mitja sense trobar el desllorigador. Els set candidats inicials, cinc dones i dos homes, eren tots magistrats del Suprem: Esperanza Córdoba, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Ángeles Huet, Carmen Lamela, Pablo Lucas i Pilar Teso.
🔎 La nova presidència del CGPJ, encallada per l’enroc de progressistes i conservadors
Els dos noms que més havien sonat fins ara eren els de Pilar Teso i Pablo Lucas, que van empatar a deu vots en l’última votació. Malgrat que tots dos són magistrats progressistes, Teso té el suport dels vocals progressistes i Lucas, que va ser el jutge que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme, té el vistiplau dels conservadors. Els progressistes aposten per elegir una dona com a presidenta per “trencar el sostre de vidre”, mentre que els conservadors tanquen la porta a Teso adduint que ha estat “imposada” des de la Moncloa.
Sobre la possibilitat de contemplar nous candidats a presidir el CGPJ, María Jesús del Barco, presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura (la conservadora i majoritària), reconeixia fa dues setmanes a ElNacional.cat que els vocals haurien d’estudiar les “possibilitats que tenen amb els candidats que van proposar” o “decidir obrir” el procés a altres noms. En la mateixa línia, Edmundo Rodríguez, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (l’associació progressista) compartia que, vist l’escenari en el qual es trobava el Poder Judicial, semblava clar que “o canvien les posicions o caldrà pensar en un altre perfil”. “Cada grup de vocals s’ha centrat a defensar el que proposava, així que segurament serà necessari que pensin en un altre tipus perfil de candidats”, esgrimia.
Què havia passat prèviament?
La data del 2 de setembre estava marcada al calendari des del passat 19 d’agost. Aquell dia, el ple es va reunir únicament per adoptar els acords necessaris per raons d’urgència o per tenir caràcter inajornable i va fixar aquest dilluns com a següent fita en l’elecció de la presidència del CGPJ. A més, aquell dia els vocals conservadors van fracassar intentant que el CGPJ carregués contra Óscar Puente per haver dit que Pablo Llarena “s’extralimita” en la seva interpretació de la llei d’amnistia. Prèviament, a principis d’agost, el CGPJ havia informat que el ple havia acordat continuar la recerca d’un nom per presidir el CGPJ sense fixar data per a la seva represa “fins que s’assoleixi aquest consens” i havia assenyalat que, durant el mes d’agost, els vocals mantindrien “oberts els canals de comunicació”.
La primera votació es va celebrar el 30 de juliol: es va allargar més de tres hores, però va acabar sense acord després de set rondes de votació en les quals es van anar eliminant els noms amb menys suports fins que només van sobreviure les candidatures de Pilar Teso i Pablo Lucas. El segon intent va ser el 31 de juliol: es van sotmetre a votació aquestes dues opcions (Teso i Lucas), però la votació va acabar amb empat a deu vots. A conseqüència del bloqueig, els vocals van decidir reiniciar el procés i tornar a sotmetre a votació les set candidatures inicials. I això va tenir lloc el 5 d’agost: la cita va acabar sense que es trobés el desllorigador i va obligar els vocals a posposar l’elecció fins després de les vacances.
Els progressistes reclamen que hi hagi una presidenta i els conservadors es neguen a “cedir a imposicions”
Un dels principals elements de desavinença és la reivindicació de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia que la nova presidència del CGPJ l’ostenti una dona per primera vegada en la història. “Malgrat que són majoria en la carrera judicial, continuen infrarepresentades en llocs de designació discrecional. Nomenar una presidenta trencaria el sostre de vidre i seria un reconeixement a la lluita per la igualtat efectiva”, posaven en relleu fa setmanes en un comunicat. El seu portaveu, Edmundo Rodríguez, va defensar en declaracions a ElNacional.cat que és “fonamental i imprescindible” que la presidència del CGPJ “representi un canvi de cicle” després de deu anys de majoria conservadora i permeti “visualitzar l’alternança”.
Tanmateix, María Jesús del Barco replicava també a preguntes d’aquest mitjà que el bloc conservador “no cedirà a la imposició que ve, no del bloc progressista, sinó de més amunt, dient qui ha de ser el president del CGPJ”. “Es tracta de buscar un perfil de la persona que tingui més capacitat, que tingui el millor mèrit i que no sigui ningú imposat per ningú”, argumentava. I les posicions encara no han trobat un punt de consens.