El poder judicial torna a esmenar la plana al govern espanyol. En aquest cas, per la llei de memòria democràtica. El pròxim 7 de juny, el ple del Consell General del Poder Judicial debatrà l'informe elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea. Aquest document conclou que alguns dels aspectes de la nova norma, que substitueix la de Zapatero, violen la llibertat d'expressió i reunió. Entre altres coses, posa el focus en la il·legalització de fundacions i organitzacions que facin apologia del franquisme. El dictamen assenyala que "sense el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, està emparat per la llibertat d'expressió.

Concretament, sobre aquest punt, la proposta d'informe "adverteix que la incitació a l'odi contra les víctimes es manifesta amb expressions que el legislador pot limitar en la mesura que afectin la dignitat d'aquestes". Tot seguit, assenyala que "l'apologia del franquisme, sense el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l'expressió d'idees que, encara que contràries als valors proclamats per la Constitució, estan emparades per la llibertat d'expressió". Per això el dictamen demana que es "precisi la redacció d'aquest precepte".

L'avantprojecte del govern espanyol estableix com a nova causa d'extinció d'una fundació que "no persegueixi finalitats d'interès general o realitzin activitats contràries a aquest interès general". Sobre aquest punt, la proposta d'informe considera que li manca "taxativitat", que deixa un "amplíssim marge" d'interpretació a qui l'aplica. Per altra banda, la nova llei de memòria democràtica, en la seva disposició addicional cinquena, estableix com a causa específica d'extinció "l'apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les víctimes del cop d'Estat, de la guerra o del franquisme, per la seva condició de tals". És en aquest punt on el document apel·la a la llibertat d'expressió.

L'informe del CGPJ constata la "necessitat de precisar la redacció d'aquest precepte" i també proposa que siguin els òrgans administratius creats en matèria de memòria democràtica els competents per dirigir la sol·licitud d'extinció d'una fundació al jutge.

Llibertat de reunió

Per altra banda, l'informe elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea fa referència a la tipificació, com a contraris a la memòria democràtica, d'aquells actes que "suposin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes i suposin exaltació personal o col·lectiva de la sublevació militar, de la guerra o de la dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial". La norma del govern espanyol considera "infracció molt greu" la manca d'adopció de mesures per evitar o posar fi a aquesta mena d'actes públics.

El dictamen del CGPJ, que es debatrà la setmana que ve, recorda que ja existeix un règim jurídic en la llei del dret de reunió. De la mateixa manera, cita la jurisprudència constitucional, segons la qual "el caràcter pacífic d'una reunió no es veu alterat pel fet que en aquesta s'expressin idees o es persegueixin objectius que puguin ofendre o molestar altres persones o col·lectius". Els vocals argumenten que "el contingut de les idees o les reivindicacions que pretenen expressar-se i defensar-se mitjançant l'exercici del dret de manifestació i concentració pública no pot ser sotmès a controls d'oportunitat política ni a judicis en els quals s'empri com a cànon el sistema de valors que fonamenten i donen cohesió a l'ordre social en un moment històric determinat".

Malgrat tot, els ponents consideren que la nova norma "respecta el marc constitucional" en protecció de la dignitat i el respecte de les víctimes i els familiars davant missatges de menyspreu, humiliació o exaltació. L'informe també avala la nul·litat de les condemnes i sancions de la dictadura franquista per raons polítiques, ideològiques, de consciència o de creença religiosa.