El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que té el mandat caducat des de fa cinc anys, reitera el seu "rebuig a les referències al lawfare" i avisa que estarà "vigilant", en "defensa de la independència judicial", a les comissions d'investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 i sobre l'Operació Catalunya. En un comunicat fet públic aquest dimarts, la Comissió Permanent de l'òrgan de govern dels jutges insisteix en el posicionament que va aprovar el passat 9 de novembre, en el qual mostrava el seu "rebuig frontal" a la constitució de comissions parlamentàries d'investigació que "puguin arribar a determinar el que ambiguament es denominen «responsabilitats» derivades" del lawfare.
El comunicat ha estat aprovat gràcies al vot de qualitat del president del CGPJ, el vocal Vicente Guilarte. També hi han votat a favor dues de les vocals progressistes, Roser Bach i Mar Cabrejas. En canvi, els vocals conservadors José Antonio Ballestero, Ángeles Carmona i Carmen Llombart, que havien sol·licitat la reunió extraordinària en la qual s'ha donat llum verda al text, hi han votat en contra perquè consideren que l'acord "és insuficient i necessita ser ampliat". La progressista Pilar Sepúlveda ha votat en blanc.
El CGPJ reitera su rechazo a las referencias al #lawfare y advierte de que se mantendrá vigilante en relación con el desarrollo de las comisiones parlamentarias de investigación en defensa de la independencia judicial
— Poder Judicial (@PoderJudicialEs) December 5, 2023
📄 Comunicado de la Permanente: https://t.co/gJAWNtPTOr
"Inadmissibles referències" a l'acord entre Junts i el PSOE
El comunicat de la Comissió Permanent del CGPJ inclou un recordatori al que va aprovar el 9 de novembre, en el qual al·ludia a les "inadmissibles referències" al lawfare contingudes a l'acord subscrit entre el PSOE i Junts. El text del CGPJ argumentava que la constitució de comissions d'investigació "implica potencialment sotmetre a revisió parlamentària decisions emmarcades en l'exclusivitat de l'àmbit competencial" dels tribunals, unes actuacions que el CGPJ considerava que "es van produir plenament d'acord amb la legalitat llavors enjudiciada".
"La iniciativa apuntada implicaria una inadmissible ingerència a la independència judicial i un flagrant atemptat contra la separació de poders", subratllava el CGPJ, que també advertia que la continuïtat de la iniciativa parlamentària, si arriba a materialitzar-se, determinaria la seva "frontal oposició a través dels procediments legals establerts".
L'endemà de les declaracions de Pedro Sánchez i Félix Bolaños
El comunicat del CGPJ arriba l'endemà de dos pronunciaments del govern espanyol sobre el lawfare. Pedro Sánchez va assegurar en una entrevista al 'Hoy por Hoy' de la Cadena SER que el "cas més paradigmàtic de lawfare i de politització de la justícia a Espanya" és el "segrest en el qual té sumit el PP el Poder Judicial". Ho va dir el mateix dia que el Consell General del Poder Judicial complia cinc anys amb el mandat caducat.
🎙️ Pedro Sánchez: “Me parece que no hay caso más paradigmático de lawfare en España que este secuestro en el que tiene sumido el PP al Poder Judicial”https://t.co/t5tmnU6kDF pic.twitter.com/JeA4TNDYy8
— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) December 4, 2023
Per la seva banda, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va anunciar en una entrevista a Politico que si a les comissions per investigar el lawfare al Congrés "es descobreix algun cas penal, es traslladarà a la Fiscalia per tal que aquesta pugui iniciar les accions legals corresponents contra aquests jutges o funcionaris". Així mateix, Bolaños va assegurar que les comissions "no tindran paraula sobre les sentències dels jutges i, per tant, no interferiran en la separació de poders".