El jutge tuitaire Carlos Antonio Vegas ha rebut finalment bones notícies. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no obrirà cap falta disciplinària contra ell després que el Govern va denunciar les piulades en què apostava per enviar l’executiu de Pere Aragonès a la presó o defensava que els jutges desestimin qualsevol iniciativa de la Generalitat, “tingui raó o no”. El promotor de l’acció disciplinària del CGPJ ha decidit arxivar la diligència contra ell per considerar que els fets denunciats “no són constitutius de cap falta disciplinària”.
Carlos Antonio Vegas escrivia les seves piulades rere el nom de Randy Watson i l’usuari @EstadoCharnego, i això no obstant, no amagava la seva condició de jutge. Era conegut a la xarxa per les seves piulades masclistes i per les crítiques al govern de PSOE-Podemos, sovint amb un llenguatge molt barroer, havia situat també sota el seu objectiu la immersió lingüística. “El catalán no es toca pero a los ninós catalanes los sobáis mientras se os pone morcillona”, va contestar a una piulada del líder d’ERC, Oriol Junqueras, defensant la immersió.
La diligència informativa davant del CGPJ es va obrir després que la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va denunciar els tuits publicats pel jutge. A aquesta denúncia s’hi va afegir posteriorment la recusació acceptada pel TSJC per falta d'imparcialitat en una causa que afectava la periodista Pilar Rahola. En fer-se pública aquestes denúncies, el jutge va posar el cadenat al seu compte.
Sota pseudònim
Precisament el fet que actués amagant el seu nom real ha estat l’argument usat pel responsable de l’acció disciplinària per descartar obrir cap expedient al jutge. “El magistrat va emetre els tuits sota pseudònim i en un compte privat, per la qual cosa cap presumir que va actuar a títol particular utilitzant un nom que no revelava, ni directament ni indirectament, la seva pertinença a la carrera judicial”, argumenta en resposta a la denúncia de la consellera.
A més, segons el promotor de l’acció disciplinària, els tuits del jutge no figuren entre els supòsits que imposen límits a la llibertat d’expressió dels jutges contemplats a la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Aquests supòsits es refereixen a la revelació de secrets, l’enfrontament greu amb autoritats de la seva circumscripció, la correcció de l’exercici de la funció jurisdiccional feta per altres integrants de la carrera judicial, o a la falta de la consideració deguda.
Ètica judicial
A més, assegura que les vulneracions dels principis de l’ètica judicial als quals apel·la la consellera en la seva queixa queden fora de l’acció disciplinària i que així ho va acordar el ple del CGPJ el desembre del 2016 quan van determinar que “les hipotètiques vulneracions dels principis d’ètica judicial no tenen conseqüències disciplinàries sempre i quan la conducta que es tracti no encaixi en alguna de les infraccions disciplinàries recollides a la LOPJ”.
Pel que fa comunicació del TSJC sobre la recusació en el judici de Rahola, l'informe admet que les piulades generen dubtes sobre l’aparença d’imparcialitat. En aquest sentit, recorda que és una falta disciplinària molt greu l’incompliment del deure d’abstenir-se en un procediment judicial per “enemistat manifesta” amb una part.
Això no obstant, considera que tampoc no es donen les circumstàncies per a la infracció en aquest punt, perquè el fet que un magistrat no s’abstingui “no constitueix per si mateix una infracció disciplinària”, sinó que s’ha de fer “sabent” que existeix una raó per fer-ho. “En el cas analitzat el magistrat va negar tenir un sentiment d’enemistat cap a la denunciant i tampoc va existir tracte personal previ entre tots dos”, assegura, a més de destacar que finalment es va acceptar la recusació no per indicis d’enemistat manifesta sinó “pel trencament de l’aparença d’imparcialitat causada pels tuits”.