El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha votat per primer cop a la història en contra de la idoneïtat d'Álvaro García Ortiz al càrrec de fiscal general de l'Estat. El ple del CGPJ considera per 8 vots a 7, que Álvaro García Ortiz no és idoni per al càrrec. És el primer cop a la història que més vocals voten en contra que a favor de la idoneïtat de la persona que ocupa el càrrec. El 19 de juliol de 2022, García Ortiz va ocupar aquesta posició després que la seva antecessora, Dolores Delgado, anunciés la seva dimissió.
Tanmateix, la votació del Consell no és vinculant, i per tant el govern espanyol podrà tirar endavant la seva renovació, malgrat que sí que és un fet inèdit en democràcia, ja que fins ara el CGPJ no havia informat en contra del candidat de La Moncloa.
Fet inèdit
Dels 16 vocals que formen actualment el CGPJ—10 conservadors i 6 progressistes—15 han participat en el debat sobre García Ortiz. El vocal que no ha estat present és Enrique Lucas, habitualment alineat amb el bloc progressista. La seva absència respon al fet que el seu germà, Pablo Lucas, és un dels 5 magistrats que signen la setència del Tribunal Suprem (TS), que atribueix García Ortiz una "desviació de poder" per haver ascendit Dolores Delgado, a la màxima categoria de la carrera fiscal per haver estat al capdavant del Ministeri Públic.
García Ortiz ha estat considerat "no idoni" per part del Consell per 8 vots contra 7. Els vocals que han votat en contra de García Ortiz han estat Ángeles Carmona, Nuria Díaz, José María Macías, Juan Manuel Fernández, Gerardo Martínez Tristán, José Anotnio Ballester, Wenceslao Olea i Carmen Llombart. En canvi, els que sí que han mostrat el seu suport han estat Guilarte, Roser Bach, Juan Martínez Moya, Clara Martínez de Careaga, Pilar Sepúlveda, Álvaro Cuesta i Mar Cabrejas. Fins al moment, el CGPJ sempre havia avalat per unanimitat els candidats presentats pel govern espanyol, tot i que, darrerament amb oposició interna. El juliol de 2022, el CGPJ va avalar García Ortiz en la fiscalia general, amb 12 vots a favor, contra 7 en contra. El Consell realitza un informe en el qual analitzen la idoneïtat del candidat sobre la base dels dos requisits que marca a llei: ser un jurista de reconegut prestigi amb més de 15 anys d'exercici professional.
Álvaro García Ortiz, objecte de les crítiques
El govern de Pedro Sánchez va ratificar García Ortiz al càrrec fins al 2027 confirmant així la seva confiança en ell. Fins a convertir-se en el fiscal general de l'estat, havia dirigit la Secretaria Tècnica de la FGE exercint de 'mà dreta' de la llavors fiscal general. Des de l'arribada al càrrec, ha estat objecte de les crítiques per la seva estreta relació amb la seva antecessora, i marcada per la polèmica en convertir-se en el fiscal general després de sortir del Ministeri de Justícia. Les primeres crítiques van arribar des de l'Associació de Fiscalia (AF) per haver seguit el rastre de Delgado en la pràctica de nomenament discrets, i acusant-lo d'afavorir candidats procedents de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), de la qual van formar part ambdós.
Un dels primers moviments del fiscal general va ser ascendir a Delgado com a fiscal en cap de Sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem, considerada la màxima categoria de la carrera fiscal. Un nomenament que es va produir en contra del criteri de la majoria del Consell Fiscal, que apostava per Luis Rueda, per la seva àmplia experiència militar en ser extinent fiscal del Tribunal de Comptes. Rueda va recórrer contra la decisió davant el TS, que li va acabar donant la raó i anul·lant el nomenament. Així doncs, queda en l'aire la seva continuïtat com a fiscal de sala de Memòria Democràtica i Drets Humans. El Suprem va considerar que García Ortiz va incórrer en una "desviació de poder", que ha qualificat "d'innegable"."I això no és, per descomptat, la fi que l'ordenament jurídic atribueix a la potestat de convocar i resoldre vacants en l'ocupació pública, incloses les places del Ministeri fiscal", va recalcar l'alt tribunal.