Manuel Marchena viu les seves últimes setmanes com a president de la Sala Penal del Tribunal Suprem. El magistrat que va presidir el tribunal que va condemnar al Govern de la Generalitat pel referèndum de l’1 d’octubre i que ara es nega a aplicar la llei d’amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva va arribar a la presidència de la Sala Segona de l’Alt Tribunal el 2014 i va revalidar el càrrec el 2019. El seu mandat expira el pròxim 8 de novembre (sense possibilitats de prorrogar-lo) i, davant d’aquest escenari, el nou Consell General del Poder Judicial ha decidit obrir la convocatòria per elegir qui serà el seu successor. Juntament amb aquest procés, l’òrgan de govern dels jutges també posa la primera pedra per nomenar a la nova presidència de la Sala Civil, de la Sala Contenciosa Administrativa i de la Sala Social. Això sí, després de deixar la presidència de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena continuarà com a jutge de l’Alt Tribunal.
Si el nomenament del successor de Marchena no arriba a temps, qui agafarà al relleu interinament serà Andrés Martínez Arrieta, el magistrat més antic de la Sala Segona. De fet, el seu nom és, juntament amb el d’Ana Ferrer, un dels que sona com a possible futur president de la Sala Penal. La importància de la Sala Segona en l’arquitectura de la justícia espanyola és cabdal, ja que és l’encarregada d’instruir els casos que impliquen aforats (com membres del Consell de Ministres, diputats del Congrés, senadors o el fiscal general de l’Estat) i de revisar en última instància les sentències penals.
Com serà el procés? El CGPJ informa en un comunicat que podran presentar-se com a candidats “totes les persones pertanyents a la Carrera Judicial que tinguin la categoria de magistrat del Suprem” amb dues condicions: que es trobin en situació administrativa de servei actiu o de serveis especials i que tinguin tres anys de servei com a jutges de l’Alt Tribunal. A la seva sol·licitud, els candidats hauran de detallar els “mèrits acreditatius dels seus coneixements jurídics, capacitat i idoneïtat”, incloure un “programa d’actuació descriptiu de les principals iniciatives encaminades a la millora del funcionament de l’òrgan judicial” i aportar una memòria amb les resolucions jurisdiccionals “d’especial rellevància jurídica” que hagin dictat com a magistrats del Suprem. Així mateix, el CGPJ assenyala que atindrà el que preveu la Llei de Paritat, de tal manera que es garanteixi el principi de presència equilibrada de dones i homes.
Manuel Marchena, deu anys com a president de la Sala Penal del Suprem
Manuel Marchena va arribar a la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem el setembre del 2014 per rellevar Juan Saavedra, que va abandonar el càrrec després de jubilar-se. En la votació al CGPJ, Marchena va aconseguir dotze dels vint vots i va superar Cándido Conde-Pumpido (l’actual president del Tribunal Constitucional) i Miguel Colmenero (que des del febrer del 2013 és el president de la Junta Electoral Central). Va obtenir els vots dels deu vocals proposats pel PP, de la vocal proposada per CiU i del president del Suprem, Carlos Lesmes. Cinc anys més tard, l’octubre de 2019, Marchena va ser l’únic candidat i va revalidar el seu càrrec amb dinou vots a favor i dos en blanc.
Per cert, el 2018, va estar a punt de convertir-se en president del CGPJ. Era el nom consensuat entre el PP i el PSOE, però després que es filtrés un WhatsApp d’Ignacio Cosidó, que era portaveu del PP al Senat, presumint que els populars controlarien “per darrere” la Sala Segona del Suprem, Marchena va renunciar en defensa de la seva independència.
Procedent de la carrera fiscal, prèviament havia estat fiscal a l’Audiència Territorial de Las Palmas (1985-1992), fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (1992-1994 i 1996-2003) i fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (1994-1996). El 2003, va ser designat fiscal de sala en cap de la Secretaria Tècnica (amb Jesús Cardenal com a fiscal general de l’Estat) i el 2004, va ser nomenat fiscal del Tribunal Suprem, amb destí a la secció penal. Va ser-hi fins al gener del 2007, quan va ser elegit magistrat de la Sala Segona com a jurista de reconeguda competència amb almenys quinze anys d’exercici. Com a jutge de la Sala Penal, va formar part del tribunal que va condemnar a Baltasar Garzón per prevaricació per les escoltes de la Gürtel i va arxivar per prescripció la causa contra el mateix jutge pels patrocinis d’uns cursos a la Universitat de Nova York.
El CGPJ també prepara el relleu a les sales Civil, Contenciosa Administrativa i Social
Manuel Marchena no és l’únic president de Sala a qui el CGPJ busca successor. En els altres tres casos, el CGPJ pretén posar fi a situacions d’interinitat que s’arrosseguen a causa del bloqueig en la renovació del CGPJ. En primer lloc, la presidència de la Sala Primera (Civil) és exercida en funcions per Francisco Marín des del mes d’abril, quan es van complir cinc anys des del seu nomenament. En segon lloc, la Sala Tercera (Contenciosa Administrativa) està presidida en funcions per Pablo Lucas des del desembre del 2022, després que el que era el seu president, César Tolosa, fos nomenat magistrat del Tribunal Constitucional. En aquell mateix moment, va quedar vacant la presidència de la Sala Quarta (Social), ja que la seva presidenta, María Luisa Segoviano, també es va incorporar al TC. Des d’aquell moment, la presidència ha estat exercida en funcions per Rosa María Virolés (fins al juliol del 2023) i per Antonio Vicente Sempere (des d’aleshores). La cinquena Sala del Suprem és la Militar. En aquest cas, Jacobo Barja de Quiroga va ser-ne nomenat president l’octubre del 2020, així que encara li queda un any de mandat.