Pablo Lucas continuarà sent durant cinc anys el jutge encarregat de conèixer les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència, amb Andrés Martínez Arrieta com a substitut. Així ho ha decidit per unanimitat el ple del Consell General del Poder Judicial a proposta de la presidenta del Suprem i del CGPJ, Isabel Perelló. Serà el magistrat encarregat d’autoritzar les activitats del CNI que afectin els drets fonamentals d’entrada en domicili i secret de les comunicacions. Pablo Lucas, que és membre de la Sala Tercera del Suprem des del novembre del 2001 i jutge del CNI des del 2009, va ser qui va autoritzar l’espionatge als independentistes, entre els quals hi havia, per exemple, Pere Aragonès i Gonzalo Boye. La presidenta del CGPJ destaca que Pablo Lucas i de Andrés Martínez Arrieta estan acreditats com a “professionals idonis per a l’exercici de tan important funció jurisdiccional” per la seva “àmplia experiència en l’exercici de la jurisdicció” i per la “qualificació, sòlida formació jurídica, solvència i professionalitat amb les quals han exercit fins ara el càrrec”. Tanmateix, Lucas va ser qui va permetre que s’espiés l’advocat Gonzalo Boye i, al mateix temps, va ser l’encarregat de pronunciar-se sobre diferents procediments judicials que implicaven els seus clients.
👤 Pablo Lucas, el candidat a presidir el CGPJ que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme
Segons els documents que va desclassificar el govern espanyol el gener, Pablo Lucas va autoritzar la intervenció del dispositiu a algunes persones implicades en les protestes postsentència de l’1-O, cosa que hauria permès enregistrar trucades. En el cas de Pere Aragonès, el CNI havia sol·licitat espiar-lo al·legant que dirigia els CDR en la clandestinitat: “Aragonès ha dirigit les accions dels CDR” o “Aragonès, sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR”, figurava a la documentació. “Se sol·licita [poder espiar-lo] no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels CDR”, reblava el CNI en la seva petició.
Apartat de la resolució dels recursos de Puigdemont, Comín i Ponsatí
Vist el paper de Pablo Lucas amb les causes vinculades a l’independentisme, Gonzalo Boye va posar en marxa una bateria de recursos al Suprem per reclamar que les sentències en què va participar el magistrat fossin anul·lades per la indefensió en què es van trobar els seus clients. “Ha tingut un efecte devastador sobre el dret de defensa dels recurrents, que van patir en aquest procés una situació efectiva d’indefensió material, a conseqüència de les sens dubte il·lícites activitats del jutge Pablo Lucas, impròpies d’un jutge d’un Estat democràtic de dret”, denunciava Boye. Finalment, el Suprem va acceptar apartar Pablo Lucas de la resolució dels recursos presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que havien demanat l’anul·lació d’una sentència referent a la seva condició d’eurodiputats i de la qual el magistrat va ser ponent. En concret, l’Alt Tribunal es va pronunciar en contra de Puigdemont, Comín i Ponsatí quan van demanar la protecció dels seus drets fonamentals quan la Junta Electoral Central va denegar la remissió de l’acta de proclamació d’electes al Parlament Europeu.
En l’escrit, l’advocat dels líders independentistes al·legava “falta d’imparcialitat del magistrat per haver tingut un elevat grau de detalls sobre l’estratègia processal”, cosa que hauria provocat una situació d’indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client. El jutge rebutjava aquesta acusació, però, amb l’objectiu de preservar “l’aparença d’imparcialitat”, va sol·licitar l’abstenció en la resolució dels recursos presentats contra aquesta i altres sentències en les quals va participar el 2019 i el 2020.
A més, el setembre del 2022, Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra Pablo Lucas demanant la nul·litat de diverses resolucions del Suprem en les quals va participar el magistrat, que també havia “autoritzat la intervenció dels dispositius de l’advocat recurrent”. La defensa dels tres eurodiputats va considerar que es va perpetrar una vulneració del dret de tutela judicial efectiva i del dret de defensa. Tanmateix, el TC va inadmetre les recusacions plantejades.