El ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat per 15 vots a favor i 6 en contra l'informe sobre la llei de memòria democràtica. L'informe aprovat qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme, per incitació a l'odi o a la violència contra les víctimes del cop d'estat.
La Fundació Francisco Franco
"L'apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l'expressió d'idees que, malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d'expressió", ha conclòs el CGPJ. A més, creu que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura, adduint la llei d'amnistia de 1977.
Per tant, refusa la pretensió de prohibir les fundacions com la del dictador Francisco Franco.
Captura del Twitter de la Fundació Francisco Franco.
Menyspreu a les víctimes
El document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea aprovat aquest dilluns al ple del CGPJ rebat diversos punts de la llei que, per primera vegada, incorpora la definició de víctima de la Guerra Civil i la dictadura. En primer lloc, ja proposa que aquesta definició tingui un caràcter "estrictament administratiu", perquè "la veritat històrica no forma part del procés penal".
En aquest sentit, els jutges recorden que el Suprem va establir que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d'amnistia de 1977. A més, asseguren que la definició de la figura de la víctima de la Guerra Civil ha de quedar restringida a "casos centrals de violació dels drets humans". El document també reclama que la nul·litat de les sentències franquistes es limiti a les resolucions que continguin específicament una condemna o sanció, no a la resta.
"Asimetria entre víctimes"
L'informe del CGPJ també recorda que encara que la llei descrigui els actes d'exaltació del franquisme, els seus dirigents i participants com a "contraris a la memòria democràtica", en realitat aquesta qualificació "per si sola no implica cap conseqüència jurídica", i reclama que l'article que tipifica com a infracció molt greu el fet que no s'adoptin mesures per impedir aquests actes no es pugui aplicar a les concentracions, que considera emparades en el dret de reunió.
A més, el document es queixa que la llei pot generar "asimetria" entre les víctimes del franquisme i les "d'altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric". Recorda que el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna "als crims dels règims feixistes i estalinistes".
Imatge principal: Bandera franquista en la manifestació unionista del 27-O. - Marc Ortín