Ho van poder fer un cop, l'any passat, tot i que a un cost institucional bastant alt. Però no ho han pogut fer un segon cop. Aquesta setmana, Felip VI tornava a Barcelona per al lliurament de despatxos a la nova promoció de l'Escola Judicial. Després del veto de La Moncloa, va tornar per la porta gran, amb tots els honors, entre visques al rei i a Espanya, amb el president caducat del CGPJ al capdavant. "La justícia s'administra en nom de qui simbolitza la unitat i permanència del nostre Estat, conjugant-se així en la fórmula constitucional, harmònicament, les idees de sobirania i unitat de la nostra nació", proclamava l'interí Carlos Lesmes. Aquesta és la seva divisa: toga, pàtria i Rei. I sembla que no serà fàcil revertir-ho.

També aquesta setmana es compleixen tres anys des que va caducar el mandat de l'actual cúpula del Consell General del Poder Judicial. La seva renovació continua bloquejada, en mans del Partit Popular, que sota pretextos que van mutant manté segrestat l'òrgan de govern els jutges, com ja ha fet en situacions anàlogues en el passat. Ja els va bé i no tenen cap incentiu per moure's. En aquests moments, la majoria els és favorable, tal com la va deixar el govern Rajoy el 2013. Dotze vocals conservadors (tots a proposta dels populars) contra nou progressistes (set del PSOE, un d'Izquierda Unida i un del PNB). La renovació, ni està ni se l'espera. L'operació frustrada per intentar colar Manuel Marchena "per la porta de darrere" per a "controlar la sala segona" ja va demostrar quina era la premissa.

La recent renovació del terç caducat del Tribunal Constitucional també ha servit per a mostrar la contrapartida de negociar amb el PP: empassar-se grans gripaus. Les propostes del govern espanyol --Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel-- eren dos magistrats de reconegut prestigi en els seus àmbits d'especialització. Els dos noms proposats pels populars (més representació que el seu pes), en canvi, un parany. Per una banda, Concepción Espejel, coneguda en alguns cercles com a Cospejel per la seva amistat amb Maria Dolores de Cospedal i la seva proximitat al PP. Tant que va ser apartada del judici de la Gürtel a l'Audiència Nacional. Per altra banda, Enrique Arnaldo, col·laborador habitual de la FAES d'Aznar i involucrat en diversos escàndols de corrupció del PP. Una renovació que va deixar intacta la majoria conservadora del TC. Tots dos han estat recusats per Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva. No debades, hauran de fer front a tots els recursos pendents de l'1-O.

Com la del CGPJ, la majoria del Tribunal Constitucional continua intacta. Ara el terreny de joc està més enfangat. De fet, per davant hi ha la renovació d'un altre terç del TC, que veurà caducat el seu mandat el pròxim mes de juny. Aquesta renovació serà clau per a fer bascular la majoria de l'alt tribunal. Són quatre magistrats nous i en aquests moments la composició és de set conservadors i cinc progressistes. I haurien de sortir tres conservadors i un progressista. El problema és que dos els escollirà el govern espanyol i els altres dos seran nomenats pel CGPJ. Però, si continua estant en funcions, l'òrgan de govern dels jutges no podrà procedir al relleu.

Al Tribunal Suprem, la feina bruta ja està feta i serà encara més complicat revertir-ho. Malgrat estar en funcions durant els últims tres anys, això no ha estat obstacle perquè el CGPJ renovés, per mandats de cinc anys, totes les presidències de sala de l'alt tribunal. També la revalidació de Manuel Marchena al capdavant de la poderosa sala penal. De la mateixa manera s'han cobert les places vacants per jubilació en aquesta sala, unes places que són vitalícies. En aquests moments la composició és de tretze magistrats conservadors per tres magistrats progressistes. És una batalla perduda durant, com a mínim, un parell de legislatures senceres més.

Tot el control de l'alta judicatura espanyola continua en mans de les persones que va aconseguir col·locar el PP. Però el panorama judicial ha mutat com també ho ha fet el polític: els noms els van proposar els populars però les posicions de la magistratura es decanten cada cop més cap a l'extrema dreta de Vox. Ho demostren les últimes sentències del Tribunal Constitucional sobre l'estat d'alarma, que han fet que algun magistrat progressista, com el català Juan Antonio Xiol, denunciés una "deriva" del tribunal. 

Les majories són les que són al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem en uns mesos que la justícia espanyola tindrà entre les seves mans patates calentes. Començant per casos de corrupció del PP. Però també causes que afecten l'independentisme, des dels recursos dels presos contra la sentència de l'1-O fins als recursos de la triple dreta contra els indults. Hi ha danys que no revertiran ni una molt hipotètica renovació del CGPJ.