El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posa fi al ball de xifres, però no del tot. Al conjunt de l’Estat, des de l’octubre del 2022 —quan va entrar en vigor la llei del només sí és sí—, fins a l’1 de març de 2023 s’han decretat 721 rebaixes de penes a condemnats per delictes sexuals i almenys 74 persones han sortit de la presó gràcies al nou marc penal. A Catalunya s’han registrat 49 rebaixes de pena i 5 excarceracions. És el càlcul del CGPJ resultant a partir de les dades facilitades pel Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia autonòmics i les audiències provincials. Tot i això, l’òrgan de govern dels jutges apunta que les dades podrien augmentar tenint en compte que alguns òrgans judicials no han aportat la informació sol·licitada. “No es disposa de la dada global d’assumptes ja revisats, en tràmit o pendents de revisar pels òrgans judicials”, assenyalant que “alguns d’aquests han manifestat la dificultat que suposa la vaga que mantenen els lletrats de l’Administració de Justícia”.
Anant al detall de les xifres facilitades i si ens fixem en el marc estatal, el Tribunal Suprem (TS) ha pactat 10 rebaixes de penes i cap excarceració, els tribunals superiors de justícia n’han validat 37 (i una excarceració) i a les audiències provincials és on es concentra el gruix més gros: s’han aprovat 647 rebaixes i hi ha 73 casos en què els condemnats han pogut sortir de la garjola, beneficiats per la nova normativa. En el cas català, segons el llistat enviat pel CGPJ, l’Audiència Provincial de Barcelona, dels 65 expedients revisats, ha rebaixat la condemna a 28 agressors, tres dels quals han quedat en llibertat. Per darrere, la de Lleida acumula vuit rebaixes i cap excarceració de les dotze sentències reexaminades. A Tarragona, els tribunals porten sis reduccions i ni una excarceració i a Girona hi ha hagut dos agressors sexuals que, amb la reducció decretada, han sortit de la presó. Del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'han decretat 6 rebaixes.
Si s’amplia el focus, la lletra petita permet constatar que a l’Audiència Provincial de Madrid és on s’han dictat més reduccions (71 de 451 revisions i 8 excarceracions) per davant de la de València (23 de 193 casos reexaminats) i la de les Illes Balears (46 reduccions i 6 excarceracions de 111 casos). Pel que fa als tribunals superiors de justícia, Madrid i Andalusia estan al capdavant amb vuit i sis condemnes rebaixades. A la comunitat del sud peninsular també hi figura un agressor excarcerat.
Els matisos de CGPJ
A principis de febrer, el Consell General va reclamar a tots els jutjats de l’Estat que l’ajudessin a posar ordre en la cascada de rebaixes que s’estaven anunciant a causa de la llei del només sí és sí. Per això els va reclamar totes les resolucions que havien dictat en aplicació de la norma impulsada pel ministeri d’Igualtat. El cas és que se n’ha sortit a mitges perquè, segons ha advertit el comunicat lliurat aquest dijous al migdia, “no tots els òrgans judicials han aportat aquesta informació i, per tant, en les taules facilitades figuren tan sols les excarceracions confirmades i comunicades”.
En aquesta mateixa línia i “davant la dificultat de recol·lectar informació dels òrgans unipersonals”, tampoc hi queden reflectides les revisions de pena tramitades pels jutjats penals, encarregats de perseguir delictes contra la llibertat sexual penats amb fins a 5 anys de presó. En la comunicació del CGPJ, la Comissió Permanent del qual es compromet a “actualitzar la informació de forma periòdica”, també s’especifica que les dades inclouen, al marge de rebaixes i excarceracions, “les absolucions comunicades” que són producte de la “destipificació del delicte d’abús sexual comès mitjançant l’engany amb menors d’entre 16 i 18 anys”, que sí que estava castigada en l’anterior Codi Penal.
La reforma del PSOE, a debat el 7 de març
La llei està en vigor des de l’octubre del 2022 i, ja al novembre, es van conèixer les primeres rebaixes de condemnes. Allò va sacsejar l’opinió pública i va fer col·lapsar el govern de coalició. Per intentar frenar les reduccions, el PSOE va registrar aquest febrer una proposta de reforma. Ho va fer en solitari, sense la complicitat d’Unides Podem, que va entrar en còlera perquè, segons la ministra d’Igualtat, Irene Montero, els canvis del PSOE suposen “retornar al Codi Penal de la Manada”, a partir del qual “la violència i la intimidació” tornen a estar al centre i recuperen “l’infern probatori” que haurien de superar les víctimes per demostrar l’agressió. Els dos partits de la coalició estan encallats des de llavors i hauran de trobar-hi una solució aviat perquè el dimarts 7 de març, vigília del 8M, es debat la presa en consideració de la reforma del PSOE al Congrés dels Diputats.