La cardiopatia amb què lluitava Carme Chacón des que va néixer fa 46 anys a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) no li va impedir desplegar una activitat política molt intensa, fins a convertir-se en la primera dona que ha ocupat el ministeri de Defensa a l'Estat espanyol. Va ser el 2008. Estava embarassada de 7 mesos i la seva imatge passant revista a les tropes espanyoles a l'Afganistan va disparar la popularitat de la política catalana, que es va convertir en una icona d'aquell govern. Un any abans, s'havia situat com la ministra més jove de la democràcia en accedir a la cartera d'Habitatge just quan la bombolla immobiliària ja començava a donar senyals d'alarma.
La seva carrera política havia començat a la política municipal quan el 1999, va ser escollida regidora a Esplugues de Llobregat. Però el moment decisiu va arribar l’any següent, amb les eleccions generals del 2000, en què va aconseguir l'acta de diputada al Congrés i va conèixer un discret diputat de Lleó anomenat José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquell mateix any en el 35è Congrés Federal del PSOE, Zapatero al capdavant del corrent anomenat Nueva Via, avalat per joves dirigents entre els quals figurava Chacón, va batre el veterà José Bono. En tres anys Chacón passaria a ser portaveu del PSOE, i un any més tard, el 2004, número dos a la candidatura del PSC al Congrés. Després d’aquelles eleccions va assumir la funció de vicepresidenta primera de la Cambra baixa.
Distanciament del PSC
Tot i que el 2008 Chacón va aconseguir el millor resultat electoral del PSC en unes eleccions generals, la seva carrera a Madrid va anar paral·lela a un distanciament creixent amb el partit a Catalunya, just quan els socialistes catalans feien front a dos tripartits successius i la negociació d’un nou Estatut.
No obstant això, tant la vida política com la personal de Chacón l’empenyia a Madrid. El 2007 la dirigent catalana s'havia casat amb un estret col·laborador de Zapatero, Miguel Barroso, amb el qual tenia un fill.
El 2012 la seva carrera va semblar fer un nou gir quan, amb l’anunci de Zapatero que no repetiria com a candidat, el seu nom va aparèixer com a possible successora. La cursa pel lideratge va desembocar en el 38è congrés del PSOE amb un tens cara a cara enfront la candidatura del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, que es tancaria amb la victòria d'aquest per 22 vots. Chacón va renunciar el 2013 a l'acta de diputada i va marxar a fer classes a la Universitat de Miami.
Tant el 2011 com el 2015 va ser cap de llista del PSC al Congrés. Però quan el juny del 2016 es van repetir les eleccions generals arran de la impossibilitat del PP de formar govern, va anunciar de manera inesperada que no concorreria a les eleccions. Aquest gest va marcar la seva retirada de la política.