Les principals branques de l'independentisme, partits polítics i entitats socials, es reuneixen aquest diumenge a Waterloo, Bèlgica, amb l'objectiu d'abordar l'actual panorama polític i coordinar l'estratègia pel que fa a l'amnistia i el retorn dels exiliats, segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar El Nacional. Una cimera de l'independentisme que es produeix després que, amb la llei per exonerar les responsabilitats penals derivades del procés ja aprovada, els magistrats del Tribunal Suprem (TS) es resisteixin a aplicar-la als líders encausats per malversació: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig —i als ja condemnats i indultats després el 2021, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
A la trobada, doncs, hi haurà representants de Junts (JxCat), Esquerra Republicana (ERC) i la CUP, pel que fa als partits polítics, així com de les principals entitats socials de caràcter independentista: Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Consell de la República i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Hi assistirà l'expresident de la Generalitat i líder de facto de Junts, Carles Puigdemont, i el secretari general del partit, Jordi Turull; mentre que, per part dels republicans, hi seran la vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, i secretari general adjunt d'Estratègia, Juli Fernàndez. També Lluís Llach per part de l'ANC.
El Suprem rebutja amnistiar Puigdemont i Junqueras
La reunió es produeix en un context contemplat, si bé no desitjat, per part de l'independentisme, en el qual els magistrats del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encarregat de la causa de l'1-O, i el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, han rebutjat de manera coordinada aplicar la norma d'oblit penal a Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Turull, Romeva i Bassa. Els jutges consideren que no poden amnistiar la imputació que tenen a sobre per malversació de cabals públics, perquè consideren que es van “enriquir personalment amb caràcter patrimonial”, una excepció que la llei presenta.
Paral·lelament, una cinquantena de policies i mossos d'esquadra encausats per l'actuació violenta per reprimir el referèndum de l'1-O sí que s'han vist beneficiats per la llei. També s'ha aplicat l'amnistia, però, a alguns manifestants contra la sentència del procés que havien estat detinguts i processats pels aldarulls que van protagonitzar. Llarena, per la seva part, sí que ha aplicat l'amnistia a una altra líder independentista, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, processada per desobediència per l'1-O, i li ha retirat l'ordre de cerca que tenia vigent, per la qual va marxar a Suïssa —si bé encara queda com a investigada en la causa contra Tsunami Democràtic per “terrorisme” que té oberta l'Audiència Nacional.
Tot i que les defenses dels acusats, la Fiscalia General de l'Estat i l’Advocacia de l’Estat s'han mostrat favorables a aplicar la mesura de gràcia i han instat els magistrats del Suprem a què ho compleixin, la negativa dels jutges fa preveure que la lluita als tribunals serà llarga, just quan aquest dijous la norma de l'oblit penal al procés complirà el primer mes en vigor. Acabada la via del Suprem, els encausats demanaran empara al Tribunal Constitucional, al qual també volen consultar els magistrats del Suprem pel seu escepticisme amb la constitucionalitat de la llei.