Cinc governs autonòmics del PP estan en joc davant l'anunci de Vox del trencament dels acords, que s'ha confirmat aquest vespre després de la reunió extraordinària del Consell Executiu Nacional del partit. L'acord entre les autonomies i el govern espanyol per al repartiment de 347 menors no acompanyats arreu de l'estat, ha dut el líder de Vox, Santiago Abascal, a demanar el divorci amb la formació de Feijóo, a la qual acusa d'"acceptar la política migratòria de Pedro Sánchez", en les autonomies on governen junts —però no en els ajuntaments, perquè considera que no han tingut cap paper a l'hora del repartiment dels menors provinents de les Illes Canàries. El trencament d'aquests pactes afectaria un total de cinc governs autonòmics, en els que Vox té quatre vicepresidències i 12 conselleries. Es tracta dels governs autonòmics de Castella i Lleó, el País Valencià, Extremadura, l'Aragó i Múrcia. També s'hi afegeix el govern de les Illes Balears on, Vox no té cap càrrec executiu, però fins ara donava suport parlamentari al govern. Aquests governs del PP queden ara en minoria, i els presidents autonòmics hauran de valorar si poden continuar la legislatura o si convoquen eleccions anticipades.
Vox a les autonomies: 4 vicepresidències i 12 conselleries
Castella i Lleó va ser la primera comunitat on el PP va obrir la porta d'un executiu a Vox. El març del 2022 el popular Alfonso Fernández Mañueco, va anunciar un pacte amb Vox que atorgava a l'extrema dreta la vicepresidència, que ostenta Juan García-Gallardo, i les conselleries d'Indústria, Comerç i Ocupació; Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural; i Cultura, Turisme i Esport, que ocupen respectivament Mariano Veganzones Díez, Gerardo Dueñas i Gonzalo Santonja. Val a recordar que en aquesta comunitat, Vox ja va amenaçar de trencar el govern quan el PP va rebutjar aplicar les mesures antiavortament proposades per Gallardo, però finalment no ho van fer.
Els pactes entre el PP i Vox es van multiplicar després de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig del 2023. El primer va ser al País Valencià, on Carlos Mazón va ser investit president gràcies al suport de la ultradreta, a canvi d'incorporar-la a l'executiu. L'extorero Vicente Barrera va ser nomenat vicepresident i conseller de Cultura i Esports. També es va nomenar consellers a Elisa Núñez, com a titular de Justícia i Interior, i a José Luis Aguirre, responsable d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El següent acord PP-Vox es va tancar a Extremadura, on María Guardiola va ser investida presidenta. A diferència de les altres autonomies, però, aquí el PP va fer menys concessions, i la ultradreta no té cap vicepresidència, només una conselleria, la de Gestió Forestal i Món Rural, que actualment ocupa Ignacio Higuero, després que agafés el relleu de Camino Limia, nomenada originalment pel càrrec, però que va dimitir poc després.
Els populars van consolidar l'entesa amb els d'Abascal amb dos pactes més, a l'Aragó i a Múrcia, que van permetre la investidura de Jorge Azcón i de Fernando López Miras. En aquestes dues comunitats els ultradretans ostenten la vicepresidència i dues conselleries. Alejandro Nolasco és el vicepresident primer de l'Aragó, i també conseller de Desenvolupament Territorial, Despoblament i Justícia, mentre que Ángel Samper és el titular d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació. A la Regió de Múrcia, José Ángel Antelo Paredes n'és el vicepresident i conseller d'Interior, mentre que José Manuel Pancorbo és conseller de Foment.
El cas de les Illes Balears és lleugerament diferent, perquè Vox no hi té cap càrrec dins l'executiu de Marga Prohens, però sí que va signar un acord amb el PP pel qual garantien estabilitat al govern subjecta al compliment d'unes línies programàtiques. Un acord que ara també s'ha trencat, de manera que Prohens es pot veure abocada a la inestabilitat malgrat que no es produeixin canvis en la configuració del seu gabinet.