Unitat entre ERC i Junts. Set dels dotze investigats per terrorisme de Tsunami Democràtic han presentat un escrit conjunt al Tribunal Suprem en el qual li demanen que tanqui la instrucció del cas per dues irregularitats comeses pel magistrat Manuel García-Castellón, segons un escrit presentat aquest dimecres i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. La primera és que la instrucció va acabar el 29 de juliol del 2021 perquè el jutge en va acordar la pròrroga l’endemà i sense justificar-ne l'excepcionalitat, segons exigeix la reforma de la llei 2/2020. I, la segona, és que el jutge de l’Audiència Nacional, abans de la fi de la instrucció, no ha pres declaració a cap dels investigats, ni als aforats ni als no aforats, un requisit també imprescindible per avançar la instrucció. Per això, li demanen que fixi la finalització de la investigació el 2021, que decreti l’arxivament de la causa i que la retorni al titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional perquè doni per tancada definitivament la investigació.
El jutge García-Castellón va acordar, el 6 de novembre passat, els dotze investigats per terrorisme a Tsunami, on, per primer cop, hi va incloure el president a l’exili, Carles Puigdemont; la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, i el diputat d’ERC, Ruben Wagensberg. Puigdemont, en ser diputat de Junts al Parlament Europeu, i Wagensberg, al català, tenen aforament, i per això el jutge va derivar el seu cas al Suprem, amb una exposició raonada, el 21 de novembre passat.
La Fiscalia, després d’una greu divisió interna, ha presentat un escrit en el qual demana al Suprem que es declari competent per als aforats, dels quals sosté que no hi ha prou indicis delictius, i que retorni el cas al jutjat perquè continuï investigant. El fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballó, va deixar més clar que no veia el delicte de terrorisme i, com a màxim, hi hauria un delicte de desordres públics per a una minoria dels investigats, i en descartava els aforats.
Drets fonamentals
Els signants investigats de la petició al Suprem són la republicana Marta Rovira, defensada per Iñigo Iruín; el director de l’Oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, defensat per Gonzalo Boye, que també porta la defensa de Puigdemont i que ja va alertar el jutge de la prescripció de la investigació; l’empresari Oriol Soler, el directiu d’Òmnium Oleguer Serra i l'empresari Josep Cammajó, defensats per Benet Salellas i Mònica Tarradellas; la veïna de Girona Marta Molina, defensada per Marina Roig, i l’exconseller Xavier Vendrell, defensat per Jos Prado.
La sala penal del Tribunal Suprem ha fixat que el magistrat José Ramon Bergudo sigui el responsable d’analitzar l’exposició raonada del jutge de Tsunami Democràtic i de les parts. Ara, els encausats exposen al tribunal que, abans de valorar si és competent per investigar els aforats independentistes o no, analitzi els greus errors en la instrucció. A l’escrit, afirmen que l’exposició raonada del jutge García-Castellón “afecta directament els seus drets fonamentals” pel que fa al jutge predeterminat per la llei i a les garanties de defensa, i que també són “absents” a l’informe de la tinent fiscal del Suprem pel que fa a la prescripció de la investigació.
Sense declarar
Les defenses dels encausats recorden a l’alt tribunal espanyol la seva pròpia jurisprudència, la qual estableix que sense la declaració de l’investigat no es pot continuar una investigació. Un incompliment que esdevé a la causa de Tsunami Democràtic. Afirmen al Suprem que el jutge García-Castellón va obrir la investigació de Tsunami l’octubre del 2019 i que les diligències van estar en secret des del 17 d’octubre del 2019 fins a la resolució del 8 de maig del 2023. Hi afegeixen que “en el moment que va expirar el termini legal de la instrucció, el procediment estava sota secret de sumari, i —precisen— que cap defensa de les comparegudes va poder ni tan sols tenir accés a les actuacions ni exercir el seu dret de defensa”.
Extemporani
Pel que fa a la instrucció, les defenses afirmen que la investigació de Tsunami està afectada per la reforma sobre els terminis d’investigació de la llei 2/2020, que va entrar en vigor el 29 de juliol del 2020, que fixa que les investigacions poden durar dotze mesos, i que després cal fer pròrrogues justificades de sis mesos. Punt que el jutge no ha complert, segons les defenses dels independentistes, i sostenen que la pròrroga dictada pel jutge García-Castellón és “extemporània”.
En concret, detallen que el termini de la investigació s’acabava el 29 de juliol del 2021, però que el magistrat va dictar la pròrroga el 30 de juliol del 2021. I, per tant, totes les actuacions posteriors estan “fora de termini”. A més de la data, insisteixen que, perquè la pròrroga fos vàlida,"calia que el jutjat escoltés totes les parts abans d’arribar a aquesta data, i només va donar veu a la Fiscalia i el mateix 30 de juliol”.
Les defenses dels independentistes conclouen que, segons estableix la llei (article 324 Lecrim) “no són vàlides les diligències d’investigació acordades amb posterioritat al venciment del termini d’instrucció”, i en el cas de Tsunami és el 29 de juliol del 2021. I recorden al Suprem que ha fixat jurisprudència en aquest sentit, i hi inclouen resolucions. Alhora, insisteixen que en aquella data, el jutge no havia acordat la citació com a investigats de les persones aforades i les que no ho són.
Per tot això, demanen al Suprem que fixi que la causa de Tsunami va acabar la seva investigació el 29 de juliol del 2021. I que retorni la causa a l’Audiència Nacional perquè n'acordi l'arxivament definitiu