El consell d'acadèmics que ha de redactar l'acord de claredat que impulsa el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha començat formalment avui els seus treballs, després que el Consell Executiu aprovés aquest dimarts els noms que l'integren. La primera reunió formal del consell ha tingut com a convidat el mateix Aragonès, que ha plantejat als acadèmics cinc qüestions sobre com hauria de ser la sortida del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Les preguntes no fan en cap moment referència ni a la independència ni a l'autodeterminació i demanen concretar quina mena de referèndum o "mecanismes anàlegs" caldria convocar per superar la situació.

Es tracta de cinc qüestions que ha fixat el president, juntament amb els seus col·laboradors més estrets i amb la intervenció dels mateixos acadèmics, que han de vertebrar l'informe que servirà de base per al debat, que proposa Aragonès, entre els grups polítics i la societat. Les preguntes, per a les quals es demanen respostes tan àmplies com sigui possible, són cinc qüestions obertes —no binàries—, que van des d'una primera, més genèrica, fins a la cinquena, on s'hauria de fixar les concrecions sobre les condicions d'un referèndum:

1. Quines característiques hauria d'incloure un acord de claredat amb l'Estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
La pregunta inicial és la més genèrica i àmplia, amb l'objectiu de fixar els principis bàsics que han de guiar la redacció de l'acord de claredat, segons expliquen fonts del Govern. L'objectiu és fixar la naturalesa del conflicte i plantejar-ne una sortida.

2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
Es tracta d'una pregunta habitual de la ciència política en què es busca de quina manera en altres àmbits s'han abordat conflictes similars i identificar les eines que són útils. "Amb el benentès que cal traçar un camí propi", se subratlla des del Govern.

3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d'implementar aquestes solucions? 
En aquest punt es tracta d'identificar el conjunt d'institucions que han d'assumir un paper actiu en la resolució del conflicte, des d'institucions catalanes fins a organismes internacionals.

4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l'hora de resoldre el conflicte polític?
L'objectiu d'aquesta pregunta seria identificar els diferents tipus de referèndums i analitzar quin pot servir per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. En aquest punt se subratlla l'existència de referèndums de caràcter consultiu, de ratificació d'un acord, per exhortar un govern a iniciar una negociació... Per tant, es demana als experts quina funció hauria de tenir el referèndum.

5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?
L'objectiu d'aquesta darrera qüestió és fixar eines, mecanismes i formes de votació. Aquí entrarien les qüestions vinculades a la legitimitat i inclusivitat —que el conjunt de la ciutadania catalana se senti partícip—: la validesa del referèndum, quines majories hauria de tenir, la tipologia de la pregunta, com llegir els resultats per tal de ser implementats...

"Volem que la ciutadania voti i que es pugui implementar" ha subratllat Aragonès, que ha argumentat que perquè es pugui implementar el resultat cal pactar unes normes i mecanisme de decisió perquè tothom n'accepti el resultat.

Un cop iniciat els treballs, els experts disposaran d'un parell de mesos per elaborar el primer informe que haurà de servir de base per al debat polític, que no es posarà en marxa fins que hagin passat les eleccions municipals.

Els experts rebran una remuneració com a compensació econòmica per la seva dedicació