Més lluny. El PSOE augmenta encara més la distància respecte al PP i se situaria 6,5 punts per sobre dels populars en unes futures eleccions espanyoles. És una de les conclusions del CIS, que per tercer mes consecutiu situa Pedro Sánchez amb més de cinc punts de marge sobre Alberto Núñez Feijóo. Fa dos mesos, els socialistes van capgirar una tendència a la baixa i ara refermen (i milloren) una posició que també havien mantingut en l’últim baròmetre. Així doncs, el PSOE guanyaria les eleccions generals amb el 32,6% dels vots, mentre que el PP es quedaria en el 26,1% dels sufragis. No és una bona enquesta per a Gènova, que perd 3,1 punts respecte al baròmetre de fa un mes i obtindria el pitjor resultat de la legislatura (de fet, mai havia baixat del 28%). A més, els 6,5 punts de distància del PSOE superen amb escreix les tres xifres més altes fins ara: els 5,3 punts del febrer i del març i els 5,1 punts del maig del 2024, després dels cinc dies de reflexió de Sánchez per plantejar-se el seu futur i de la decisió de continuar a la Moncloa (el CIS va fer un baròmetre especial que va catapultar el PSOE 9,4 punts per sobre del PP, però l’estudi no és comparable).
L’altre gran titular de l’enquesta és l’accentuada crescuda de Vox. La formació d’extrema dreta, la principal aliada de Donald Trump a Espanya, s'eleva i se situaria en el 15,2% dels vots (3,5 punts més que el març). És el millor resultat de la legislatura (Vox mai havia superat el 14%) i arriba després que el partit de Santiago Abascal perdés 1,6 punts en el darrer baròmetre. Així mateix, Se Acabó La Fiesta (el partit d’Alvise Pérez, a qui el Suprem acaba d’obrir dues causes penals) s’estanca i es queda en l’1,9% dels vots. Respecte als partits independentistes, ERC continua per sobre de Junts: els republicans obtindrien l’1,7% dels vots (el mateix que en l’últim baròmetre) i els juntaires, l’1,1% (amb un descens de tres dècimes respecte al març). La distància entre tots dos, de 0,6 punts, és la segona més alta des del 23-J (només superada pels 0,7 punts del març del 2024).
Per la seva banda, l’esquerra espanyola manté la seva profunda divisió: Sumar aconseguiria el 6,2% de les paperetes i Podemos, el 4%. Els morats tornen a retallar la distància respecte als de Yolanda Díaz i els 2,2 punts de diferència és la segona distància més petita des del divorci entre els dos partits, només per sobre de la xifra del baròmetre del febrer. Són uns resultats que arriben després que, a finals de març (dos dies abans de l’inici de les trucades telefòniques del CIS), Yolanda Díaz apostés per una nova aliança amb Podemos: “Hem de caminar junts”, va verbalitzar a l’assemblea de Sumar. Tanmateix, va ser una oferta que Podemos va descartar des del primer moment: “No és el moment de pensar que la política és un passeig, un parc d’atraccions o un conjunt de festes i esdeveniments”, li va replicar Irene Montero. Una setmana després, fora del radar del CIS, Podemos va erigir l’exministra d’Igualtat en candidata a unes futures eleccions generals, un moviment que ha frenat les presses de Sumar per reunificar-se amb els morats i que el PSOE observa des de la distància sense voler involucrar-se en la batalla a la seva esquerra.
La primera enquesta després de la guerra aranzelària de Donald Trump
Les trucades que han donat lloc al baròmetre del CIS es van fer entre l’1 i el 8 d’abril. Per tant, és la primera enquesta que reflecteix l’impacte de la guerra comercial entre Europa i els Estats Units a causa dels aranzels imposats per Donald Trump. El president nord-americà els va anunciar durant el mes de març, però els va concretar el 2 d’abril. És cert que una setmana després els va congelar durant noranta dies, però aquesta decisió no entra en el període en el qual el CIS va dur a terme el treball de camp. El que sí que ha impactat en el baròmetre han sigut les mesures anunciades per Pedro Sánchez el 3 d’abril i la voluntat negociadora del PP.
A més, durant els dies de l’estudi, l’actualitat política va estar marcada pel debat sobre l’increment de la despesa en defensa per fer front al nou escenari internacional (amb les divisions manifestes entre el PSOE i Sumar), per la crisi de l’habitatge (amb manifestacions massives a Catalunya i arreu de l’Estat el dissabte 5) i per l’absolució de Dani Alves d’agressió sexual per part del TSJC i el debat polític i públic que va suscitar.
La valoració dels ministres: de Cuerpo i Bustinduy a Marlaska i Montero
L'enquesta del CIS també preguntava per la valoració sobre els 22 ministres. I l'únic que aprova és el d'Economia, Carlos Cuerpo (amb un 5,1). El segueixen el de Drets Socials, Pablo Bustinduy (amb un 4,88), i la de Defensa, Margarita Robles (amb un 4,63). Per sota, en tres dècimes de marge (entre el 4,41 i el 4,11) hi ha catorze ministres. Més avall, el de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i el de Transformació Digital, Félix Bolaños i Óscar López (els dos amb un 4,06), i el de Transports, Óscar Puente (amb un 4,05). I tanquen la classificació, amb menys d'un quatre, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (amb un 3,92), i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska (amb un 3,74).