El CIS augmenta la distància demoscòpica entre el PSOE i el PP a gairebé tres punts. En un baròmetre publicat aquest divendres, considera que els socialistes guanyarien unes hipotètiques noves eleccions generals amb el 32,9% dels vots, per davant del 30,2% dels sufragis que aconseguirien els populars. La tercera força política a l'estat espanyol continuaria sent Vox. Considera que el 12,2% dels electors li entregaria la seva confiança a Santiago Abascal. De la mateixa manera, Sumar patiria una important patacada, perquè només el 6,6% dels electors optarien pel partit creat per Yolanda Díaz. Tindrien Podemos trepitjant-li els talons, perquè el partit d'Irene Montero i Ione Bellara aconseguiria el 4% dels vots. I el mateix institut demoscòpic assenyala que Alvise Pérez avança de forma imparable, perquè en l'anterior baròmetre (posterior a la seva entrada al Parlament Europeu) li atorgava un 1,5% dels vots i aquest divendres pronostica que n'aconseguiria el 2,7%. La setena força al Congrés dels Diputats en percentatge de vot seria Esquerra Republicana, que en aquesta enquesta supera Junts per Catalunya per la mínima (1,7% contra 1,6%). Pel que fa als partits bascos, Bildu continua per davant del PNB en unes hipotètiques eleccions generals (1,2% per sobre de l'1,1%). El BNG, Coalició Canària i UPN aconseguirien, respectivament, un 0,6%, 0,3% i 0,1% dels vots.
L’enquesta publicada aquest divendres arriba després del pacte de la ‘gran coalició’ del PSOE i el PP per reformar la llei del Poder Judicial i renovar els membres del CGPJ, després de cinc anys i mig de mandat caducat. Ha estat la primera semitreva que hi ha hagut darrerament entre les dues principals forces polítiques espanyoles. No obstant això, el Centre d’Investigacions Sociològiques no ha pogut preguntar —ni els electors han pogut tenir en compte— el divorci entre PP i Vox. La ruptura entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal no s’ha consumat fins a les darreres hores. Així, doncs, no serà fins al pròxim CIS que es podran palpar les conseqüències demoscòpiques d’aquest trencament.
Els anteriors càlculs del CIS
Cal tenir sempre en compte que el CIS acostuma a remar a contracorrent que la majoria de les enquestes que publiquen altres laboratoris demoscòpics. En les passades eleccions europees, per exemple, l’institut que dirigeix José Félix Tezanos va tornar-se a dur una bona patacada. Els electors van desmentir els seus pronòstics, perquè es va obstinar a col·locar el PSOE com el favorit en aquelles eleccions i va fallar en les forquilles de tots els partits polítics. És més, va publicar un estudi en el qual atorgava als socialistes una forquilla d’entre 21 i 24 escons; i d’entre 18 i 20 eurodiputats al PP. Finalment, els populars van guanyar les eleccions amb 22 eurodiputats i el PSOE va quedar en segon lloc amb 20 parlamentaris.
El darrer baròmetre que va publicar el CIS va arribar onze dies després de les eleccions europees; el 20 de juny. En aquella enquesta va col·locar el PSOE de Pedro Sánchez al capdavant per enèsima vegada. Apuntava que, en cas de celebrar-se unes hipotètiques eleccions generals, els socialistes les guanyarien per un punt de diferència (31,7% contra 30,7%), per davant del PP d’Alberto Núñez Feijóo.
Aquella enquesta col·locava Esquerra Republicana (1,8%) per sobre de Junts per Catalunya (1,6%) tot i la desfeta que van patir els republicans a les eleccions catalanes del 12-M i que els juntaires també superessin ERC en els comicis continentals. Aquella enquesta, per altra banda, pronosticava que la formació Se Acabó La Fiesta del comunicador ultra Alvise Pérez aconseguiria entrar al Congrés dels Diputats amb 1,5% dels vots. Vox, no obstant això, es quedava en aquell baròmetre com a tercera força de la política espanyola. Sumar era la quarta, mentre que Podemos tornava a demostrar que encara viu, amb el 3,6% dels sufragis.