Un dia després de publicar que el Partit Popular escurça distàncies amb el PSOE i se situa a dos punts de Pedro Sánchez, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat una macroenquesta sobre estimació de vot a nou comunitats autònomes, que celebraran les eleccions el 28 de maig del 2023, coincidint amb les municipals. De les principals conclusions que es poden extreure, destaca que, segons aquest baròmetre, Isabel Díaz Ayuso podria perdre la presidència de la Comunitat de Madrid; que la victòria al País Valencià estaria molt ajustada perquè els populars estan molt a prop dels socialistes o que el partit de Miguel Ángel Revilla, el Partit Regionalista de Cantàbria, patiria una important davallada electoral.
En el cas de Madrid, Ayuso revalidaria victòria electoral i seria prou àmplia (amb una estimació d'escons que va dels 55 diputats als 67), però no assoliria la majoria absoluta, un fet que obre la porta a una possible entesa entre el PSOE, Más Madrid i Unidas Podemos, que en aquesta ocasió podrien sumar. Precisament, els que creixen molt són els socialistes, que passarien dels 24 escons actuals a una forquilla entre 31 i 38 seients a l'Assemblea, fet que també implicaria que recuperarien la segona posició en detriment de Más Madrid. La candidatura de Mónica García perdria múscul lleugerament (dels 24 d'ara a un rang d'entre 21 i 23 diputats) i Unidas Podemos tindria entre 10 i 13 escons. Per la seva part, Vox retrocediria, segons el sondeig, dels 13 llocs a l'hemicicle a 7-9.
La majoria del Botànic, ajustada
Al País Valencià, l'escenari també és incert. El CIS dona més avantatge al Botànic per reeditar una tercera legislatura al capdavant de la Generalitat, però no està clar qui podria guanyar els comicis. Malgrat la forta pujada de Ximo Puig (dels 27 actuals a una forquilla de 32 a 45 diputats), el PP també es dispara i passaria de tenir 19 seients a créixer fins als 31-43. Compromís recuperaria la tercera posició, però el descens seria notable, ja que tindria entre 6 i 12 quan ara en té 17. Vox aconseguiria entre 4 i 11 escons; Unides Podem obtindria entre 2 i 6 i Ciutadans podria quedar fora de la cambra (0-5, ara en té 18).
Patacada de Revilla a Cantàbria
A Cantàbria, l'escenari canviaria molt respecte a les eleccions de 2019. Aleshores, Miguel Ángel Revilla (14) es va imposar amb comoditat al PP (9) i PSOE (7), però el CIS apunta que la tendència actual situaria el partit del president càntabre per darrere d'aquests dos partits, caient fins als 5-7 diputats. Els populars serien els vencedors (10-14 escons), seguits dels socialistes (10-13 butaques). D'altra banda, Vox creixeria als 3-5 representants, mentre que Unidas Podemos (0-3) i Ciutadans (0-1) podrien quedar fora del Parlament.
Page revalidaria la majoria absoluta a Castella-la Manxa
On no s'alteraria gaire el panorama és a Castella-la Manxa, territori on el PSOE governa amb majoria absoluta (19 diputats dels 30 que hi ha a les Corts). La projecció del CIS assenyala que Emiliano García-Page obtindria entre 15 i 22 escons, de manera que només amb la forquilla més baixa no tindria majoria. El Partit Popular es mantindria estable (dels 10 actuals als 6-13 que augura el sondeig) i Vox entraria per primera vegada a les Corts amb una forquilla d'1 a 6 escons. Unidas Podemos, que ja es va quedar fora de l'hemicicle a les eleccions del 2019, podria seguir fora o bé entrar amb un màxim de 4 seients.
El PSOE podria perdre Extremadura
Les eleccions municipals i autonòmiques són llegides com a determinants per a les generals, que tindran lloc mig any després d'aquesta convocatòria. Per això, els socialistes buscaran reeditar governs a les comunitats que presideixen, però el CIS apunta que podrien perdre el poder a Extremadura. De fet, el Partit Popular faria el 'sorpasso' al PSOE de Guillermo Fernández Vara. Els de Feijóo creixerien fins a una forquilla d'entre 26 i 35 diputats (ara tenen 20), mentre que els socialistes caurien als 24-32 (l'any 2019 van aconseguir 34, fet que els dona la majoria absoluta). UP (0-6), Vox (0-5) i Ciutadans (0-2) podrien completar la resta del plenari, o bé quedar-ne fora.
Múrcia seguiria sent un bastió del PP
A la Regió de Múrcia, la dreta es mantindria forta. El Partit Popular guanyaria en aquesta ocasió les eleccions amb 18-23 diputats, seguit del PSOE (15-17). Amb tot, els populars dependrien de Vox (4-6), mentre que Unidas Podemos aconseguiria entre 3 i 5 escons. Finalment, Ciutadans podria quedar-se fora —també— de la cambra legislativa murciana, o bé seguir-hi amb un màxim de 2 representants.
Aragó, Navarra i La Rioja, amb opcions de mantenir-se com a feus socialistes
En les altres comunitats autònomes en què el CIS ha publicat la tendència de vot, que són els casos de l'Aragó, Navarra i La Rioja, el PSOE tindria moltes opcions de revalidar-hi la presidència. Especialment destacable és el cas del territori aragonès, on Javier Lambán pujaria (de 24 diputats a 27-40). La resta de partits amb representació serien el PP (16-22), Unidas Podemos (3-8), Vox (2-7), Teruel Existe (2-5), CHA (1-2), PAR (0-2), Ciutadans (0-2) i Saragossa En Comú (0-1).
A Navarra, María Chivite podria seguir com a presidenta. De fet, en aquesta ocasió sí que guanyaria les eleccions, passant dels 11 actuals a 12-19 escons. El trencament de Navarra Suma (on s'hi integraven UPN, el PP i Ciutadans, aconseguint 20 diputats el 2019) provoca que les tres forces per separat puguin sumar menys. UPN es quedaria en 10-17 diputats, els populars amb només 2-4 i Ciutadans no tindria garantida la seva presència a l'hemicicle (0-2). D'altra banda, creix Bildu (8-11 escons), mentre que Geroa Bai es desploma (de 9 a 2-5). Unidas Podemos obtindria entre 3 i 7 butaques, i Vox podria obtenir un màxim de 3 representants. I a La Rioja, també hi hauria victòria socialista (14-19 diputats). En el segon lloc, quedaria el PP (12-15), mentre que Unidas Podemos (0-4), Vox (0-3) i Ciutadans (0-1) lluitarien per entrar al parlament.