El PSOE manté el mateix avantatge (5,3 punts) respecte del PP que fa un mes, segons el baròmetre del CIS del mes de març publicat aquest dilluns. El Centre d'Investigacions Sociològiques conclou que ambdues formacions obtindrien encara més percentatge de vots respecte de l'anterior estudi, però la distància es manté igual: els socialistes guanyarien unes hipotètiques noves eleccions generals amb el 33,4% dels sufragis i els populars quedarien en segona posició amb el 28,1%. El passat baròmetre, publicat a mitjans de febrer, situava el PP en segon lloc, a una distància de 5,3 punts del PSOE. La distància entre tots dos el mes de gener era de 2,1 punts, el desembre era de 3,8 punts i, el novembre, de 4,9 punts. Vox continuaria sent la tercera força del Congrés dels Diputats, però patiria una patacada respecte dels comicis del 23-J (12,4%) i s'enfonsa respecte de baròmetres anteriors (el de febrer els atorgava un 13,3%): la formació de Santiago Abascal —que s'ha situat al costat de Donald Trump les darreres setmanes— seria votada per l'11,7% dels ciutadans. Part del seu electorat marxaria a 'Se Acabó la Fiesta' d'Alvise Pérez, que experimenta una crescuda respecte de l'anterior baròmetre: de l'1,6% a l'1,9%.
Pel que fa a l'esquerra espanyola, Sumar millora les seves aspiracions electorals, passa del 6,4% del febrer al 7,6% del març. Podemos recula sis dècimes (passa del 4,4% al 3,8%) després de l'escàndol de Juan Carlos Monedero. Pel que fa a l'independentisme català, Esquerra Republicana manté un lleuger avantatge de tres dècimes per sobre de Junts per Catalunya. La formació de Gabriel Rufián obtindria un 1,7% dels vots i la de Míriam Nogueras un 1,4%. Tanmateix, ambdues formacions milloren respecte de l'anterior baròmetre, que atorgava un 1,6% pels republicans i un 1,3% pels juntaires. Pel que fa als partits bascos, el PNB aconsegueix superar Bildu (1,1% per sobre del 0,9%). Els gallecs del BNG obtindrien un 0,8% dels vots, per davant de Coalició Canària (0,1%) i UPN (0,1%).
Immigració, FLA, Monedero i Trump
Entre el baròmetre del passat mes de febrer i el d’aquest mes de març han succeït multitud d’esdeveniments a la política espanyola i internacional que poden haver influït en l’opinió dels enquestats. El més important ha sigut el pacte entre PSOE i Junts per Catalunya per delegar a la Generalitat les competències en immigració. També ha estat motiu de batalla entre socialistes i populars la condonació del deute autonòmic. I també han generat un nou escàndol les acusacions d’abús sexual contra Juan Carlos Monedero, cofundador de Podemos, que, malgrat tot, en els darrers anys ha continuat participant en actes del partit. També ha sigut notícia l’apropament de Donald Trump a Vladímir Putin i el seu distanciament d’Ucraïna i Volodímir Zelenski. Això ha provocat un debat a la política espanyola sobre la necessitat (o no) de complir amb les obligacions de l’OTAN i la Unió Europea i augmentar la despesa militar.
Pel que fa a l’arena judicial, la investigació del cas Koldo ha provocat que el jutge apliqués mesures cautelars a José Luis Ábalos. El passat 20 de febrer el magistrat li va retirar el passaport i el va obligar a presentar-se davant d’un jutjat cada quinze dies. I, per altra banda, la justícia també ha acordat ampliar les seves investigacions a la parella d’Isabel Díaz Ayuso. A Alberto González Amador no només se l’investiga ara per un delicte de frau fiscal, sinó també per corrupció en els negocis.
No ha pogut computar en aquest CIS la demolidora interlocutòria de la jutgessa que investiga la DANA, perquè va sortir a la llum el 10 de març i l'enquesta s'ha dut a terme fins al dia 7 d'aquest mes. En aquella interlocutòria, es destacava la negligència de l'executiu de Carlos Mazón davant la catàstrofe meteorològica. Apuntava que bona part de les morts podrien haver-se evitat si s’hagués enviat l’alerta correctament, i va imputar l’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas. La distància entre Génova 13 i el president valencià s’ha accentuat encara més.
Altres opinions, preocupacions i líders preferits
El 77% dels 4.018 enquestats en aquest nou baròmetre pronostiquen que “la relació que ha existit des de la Segona Guerra Mundial entre els països de la Unió Europea i els Estats Units” canviarà a causa del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. I d’aquests, al voltant del 70% considera que aquest canvi serà negatiu tant pels americans com pels europeus. De fet, el 75% dels ciutadans està a favor d’augmentar la despesa en Defensa, perquè el 57% dels enquestats considera que la Unió Europea no té ara mateix prou capacitat defensiva davant de possibles agressions. El 67% està a favor de la creació d’un exèrcit comú europeu.
L’habitatge és actualment la principal preocupació dels ciutadans de l’Estat, seguit de la crisi econòmica i l’atur. Mentre que la immigració és la quarta preocupació dels espanyols, el racisme apareix en la 39a posició. En 29è lloc, s'hi troben “els nacionalismes” i en el 37è, “la independència de Catalunya”. Pedro Sánchez continua sent el preferit dels ciutadans per presidir el govern espanyol (27,1%), per sobre d’Alberto Núñez Feijóo (11%), Santiago Abascal (6,9%), Isabel Díaz Ayuso (5,4%) i Yolanda Díaz (3,4%).