El polèmic CIS de Tezanos agafa encara més entitat pròpia. Mentre que gairebé totes les enquestes desmenteixen la “jugada mestra” de Pedro Sánchez amb la repetició electoral, el macrobaròmetre preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques li dona aquest dimarts una majoria més àmplia que l'actual. Passaria de 123 a 133-150 escons i podria arribar a governar sense independentistes en el millor dels casos. Amb una trampa afegida: l'enquesta va tancar-se abans de la publicació de la sentència del procés, el 14 d'octubre. De fet, es va tancar el dia abans. Tampoc no ha inclòs l'exhumació del dictador Francisco Franco, tot i que sí el seu anunci. Això sí: abans del 28-A el CIS va encertar bastant els resultats finals.

Segons el sondeig, fet públic aquest dimarts tres dies abans de l'inici de la campanya electoral, el gran guanyador seria Pedro Sánchez, que ampliaria de forma contundent la seva majoria. Podria escollir com a soci Ciutadans en solitari per la banda alta, i també per la banda alta amb les esquerres sense els independentistes. Aquesta enquesta confirmaria la patacada d’Albert Rivera i un suposat estancament de Vox, malgrat la sentència del procés.

 

Així, segons l’estimació del CIS, el PSOE arrasaria el 10-N amb un interval de 133-150 escons, que suposa un augment d’entre 10 i 27. El PP es mantindria com a segona força, amb una lleugera millora, passant dels 66 actuals a 74-81. Unidas Podemos i les confluències faria el sorpasso i arribaria tercer a la línia de meta, amb entre 37 i 45 diputats. En el millor dels casos en guanyaria tres i en el pitjor en perdria cinc. Per darrere quedaria un Ciutadans desinflat, que baixaria dels 57 que té ara a 27-35. L’extrema dreta de Vox també es desinflaria, i baixaria dels 24 als 14-21. Per la seva banda, Más País, d’Íñigo Errejón, entraria amb 3-4 parlamentaris, inclosos els de Compromís (1-2).

La majoria absoluta del Congrés, necessària per a la investidura en primera volta, se situa en 176 escons. Amb aquests números, el PSOE podria arribar a governar en solitari amb la dreta. Amb el PP sumen entre 207 i 231 i amb Ciutadans entre 150 i 185 escons. Per la seva banda, la suma amb les esquerres (Unidas Podemos i Más País) faria un total d'entre 173 i 199 escons. Per la banda baixa necessitaria l'ajut de forces nacionalistes o independentistes; per l'alta, no faria falta. Tampoc no està assegurat que el Partit Regionalista de Cantàbria, únic suport que va aconseguir Sánchez, revalidi l'escó.

Les que no sumarien en cap dels escenaris, sempre segons el CIS, són les tres dretes. En el millor dels casos, amb els 2 de Navarra Suma, el PP, Ciutadans i Vox, aconseguirien 139 escons; en el pitjor, en tindrien 117.

Pel que fa als partits independentistes catalans, ERC en pujaria entre 1 i 3, dels 15 als 16-18, JxCat baixaria de 7 a 4-6 i la CUP entraria amb 1-2. El PNB podria pujar de 6 a 7 i EH Bildu de 4 a 5. Aquest cinquè representant abertzale seria Bel Pozueta, mare d'un condemnat d'Altsasu i cap de llista per Navarra.

El macrobaròmetre del CIS es va fer entre el 21 de setembre i el 13 d'octubre. D'aquesta manera, no inclou el sacseig polític de la sentència del procés, que va fer-se pública l'endemà que es tanqués el mostratge. Pel que fa a l'exhumació de Franco, dins d'aquest període només hi ha l'anunci del govern espanyol (fet l'11 d'octubre), però no l'exhumació en si.