La victòria de Pedro Sánchez a les urnes continuaria sent solvent, per sobre del 30%. No obstant això, en plena segona onada, els suports del PSOE i Unidas Podemos retrocedirien respecte a l’últim baròmetre del CIS. Els socis de La Moncloa es deixarien 1,2 punts pel camí. En canvi, el PP i Vox avançarien, fins a un punt i mig. El gran perjudicat, però, seria Ciutadans, que perdria gairebé dos punts respecte del sondeig publicat al setembre. L’enquesta va ser feta entre els dies 1 i 7 d’octubre, després del veto de La Moncloa a la visita del Rei a Barcelona.
Un cop més, segons el CIS, el PSOE de Pedro Sánchez arrasaria a les urnes, amb una intenció de vot del 30,8%, però amb vuit dècimes menys que al baròmetre del mes de setembre. Li trauria 11,9 punts al PP de Pablo Casado. Per la seva part, el soci petit de La Moncloa també perdria mig punt i la posició de tercera força. Unidas Podemos i les seves confluències passarien del 12,2% a l'11,7% dels sufragis. Si fa un mes els membres de l’executiu sumaven el 43,8% dels sufragis, avui baixarien en un punt i tres dècimes, fins al 42,5%.
Per contra, el bloc de la dreta continuaria allà on era, aquest cop dues dècimes per sota, situant-se en el 40,2%. El Partit Popular es mantindria com a segona força i líder de l’oposició indiscutible pujant vuit dècimes, fins al 18,9%. L’extrema dreta de Vox també pujaria les mateixes dècimes, fins al 12,5%. Però aquesta pujada es veuria frenada per Ciutadans, que es deixaria 1,8 punts respecte de l’anterior baròmetre, baixant fins al 8,8% dels sufragis.
Pel que fa a les forces independentistes catalanes, ERC perdria tres dècimes, fins al 3,3% de vot a tot l’Estat, JxCat baixaria un punt fins a l’1,8% i la CUP baixaria una dècima fins al 0,5%. Al País Basc, tant el PNB (1,3%) com EH Bildu (1,1%) pujarien, una i tres dècimes, respectivament. El BNG (0,5%) perdria tres dècimes a Galícia.
Cap líder polític aprova
Pel que fa a la valoració de líders polítics, cap en surt ben parat. Ni tan sols Sánchez, que en anteriors ocasions havia aprovat, se’n surt. És el més ben valorat, amb una nota de 4,5 sobre 10. A continuació van Inés Arrimadas (3,5), Pablo Iglesias (3,3), Pablo Casado (3,1) i Santiago Abascal (2,1). Fins al 67,9% expressa “poca” o “cap” confiança en el president del govern espanyol. El mateix fenomen es repeteix en la resta de caps de cartell de l’oposició. Dels ministres del govern espanyol, l’única que aprova és la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb un 5 pelat.
Disposats a vacunar-se?
Més enllà de la batalla política, el baròmetre del CIS inclou preguntes —i sobretot respostes— interessants. Preguntats sobre si estan disposats a vacunar-se immediatament quan hi hagi vacuna, el 43,8% responen que no. El 40,2% respon que sí, el 2,2 “si té garanties”, el 0,2% “segons l’origen de la vacuna”, el 0,2% “si hi ha informació suficient i el 0,2% “per consells de les autoritats, científics o sanitaris”. El 12,4% no ho sap o està dubtant.
Majoria per la cogovernança
Interrogats sobre qui s’hauria d’encarregar de la lluita contra la pandèmia “primordialment”, una molt àmplia majoria del 69,1% considera que el govern espanyol i les comunitats autònomes “en col·laboració”. El 16,6% creu que hauria de ser l’executiu central i el 5,9% les autonomies. Només el 2,6% creu que s’hauria de deixar en mans de tecnòcrates, és a dir, de “metges, científics i experts en sanitat independents”.