El CIS ha publicat aquest dilluns el baròmetre del mes de juny, en el qual manté Pedro Sánchez com a guanyador d'unes eleccions generals i calcula que la suma del PSOE (31,2% dels vots) amb Sumar (14,3%) és superior a la del PP (30,7%) i Vox (10,6%). Tot i que el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques no atorga nombre de diputats i només calcula el percentatge de vot, és complicat saber quines majories podrien generar-se al Congrés. Ara bé, amb les dades publicades aquest divendres, el CIS atorga a la suma de PP i PSOE un 45,5% dels vots, i un 41,3% per a PP i Vox. És a dir, que segons aquest baròmetre, La Moncloa es mantindria, molt probablement, en mans de l'actual president del govern espanyol.
Pel que fa als partits independentistes catalans, el CIS calcula que el pròxim 23-J podrien patir una nova patacada. Esquerra Republicana passaria de rebre el 3,61% dels vots el 2019, a només un 1,8%; la meitat. També empitjoraria els seus resultats Junts per Catalunya: del 2,19% a l'1,6%. Tot i que d'aquesta manera quedarien empatats amb ERC. La CUP correria el risc de quedar fora del Congrés dels Diputats, ja que passaria d'un 1,01% dels vots a només el 0,5%. Pel que fa als independentistes bascos, Bildu també empitjoraria els seus resultats, tot i que no tant com els catalans, passant del 1,15% dels vots a un 1,1%. I el seu principal competidor, el PNB, passaria de l'1,57% dels suports a també només un 1,1%.
És el primer baròmetre que el Centre d’Investigacions Sociològiques publica des de les eleccions autonòmiques i municipals del 2023. En aquells comicis, el PP va ser la força victoriosa, aconseguint el 31% dels vots als ajuntaments de tot l’estat espanyol i el triomf en set de les dotze comunitats autònomes que aquell 28-M van col·locar les urnes. Va ser, al cap i a la fi, un primer assalt que anticipava un canvi a La Moncloa a les pròximes eleccions generals, ja que els populars se situaven tres punts per sobre dels socialistes, i la campanya de Pedro Sánchez basada en els anuncis i en presumir de gestió demostrava ser poc efectiva.
El fet que aquelles eleccions servissin com a termòmetre es deu al fet que en aquells comicis tots els ciutadans de l’estat espanyol estaven cridats a les urnes. No hi havia convocatòria electoral per decidir els representants de tots els parlaments autonòmics (com és el cas de Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia i Castella i Lleó). Però sí que es decidien els ajuntaments de tot l’Estat. Per molt que els ciutadans no votin seguint la mateixa lògica en unes eleccions generals que en unes municipals, el 28-M va servir com a termòmetre per mesurar si Feijóo li estava guanyant el pols a Sánchez. I les urnes van respondre que així era.
Cal assenyalar, també, que el CIS va fer aigües el 28-M. Dies abans que el PP arrasés a Espanya, va pronosticar que el PSOE seria el partit més votat a tot l'Estat en les municipals. A més, en cap cas presagiava que tantes comunitats autònomes canviarien de color i anessin a parar a les mans del partit d'Alberto Núñez Feijóo.
Les enquestes, anteriors a l’absorció de Sumar a Podemos
Cal tenir en compte, però, que l’enquesta que el CIS ha publicat aquest divendres es va realitzar entre el 31 de maig i el 7 de juny. És a dir, que els ingredients del baròmetre es van recopilar abans que Sumar engolís Podemos i que ambdues formacions es desgastessin pels constants retrets entre els partidaris de Yolanda Díaz i els d’Irene Montero. No obstant això, el baròmetre publicat aquest divendres sí que presenta uns pronòstics en els quals Podemos forma part de la coalició de Sumar. No els presenta per separat.
Per la mateixa regla de tres, les enquestes es van realitzar també quan el resultat del 28-M encara estava molt calent, i quan tot just Pedro Sánchez havia convocat de forma anticipada les eleccions del 23-J. És a dir, que els enquestats van respondre preguntes del CIS quan el PP acabava d’arrasar a l’Estat i Podemos havia patit una desfeta descomunal.