En plenes negociacions per la investidura del presidenciable republicà Pere Aragonès, a menys de dues setmanes per arribar a una entesa si es volen evitar noves eleccions, el CIS de Tezanos entra en escena. Aquest dijous ha publicat una "enquesta postelectoral" sobre Catalunya que portarà cua. No hi ha intenció de vot en cas de repetició electoral si no hi ha acord, però sí les suposades preferències dels catalans per a la conformació de govern. I el tripartit d'esquerres seria, sempre segons el CIS, l'opció preferida pels ciutadans de Catalunya.

La pregunta de l'organisme presidit per José Félix Tezanos és la següent: "Com que cap partit ha aconseguit majoria suficient per governar a Catalunya, quina de les següents fórmules preferiria vostè per a la Generalitat?".

L'opció amb més adhesions en aquest sondeig, el 31,2% és "un govern de coalició entre partits d'esquerres: PSC, ERC i En Comú". Per darrere, a distància, se situa l'actual fórmula del Palau de la Generalitat, ampliada: "Un govern de coalició entre els partits independentistes ERC, JxCat i CUP". És l'opció triada pel 23,2% dels enquestes. Els segueixen un govern del PSC en minoria "amb acords variables" (12,7%), un govern d'ERC en solitari amb acords variables (5,7%) i "una altra fórmula de govern" (16%). Al 3,2% "li és indiferent", el 5,7% no ho sap i el 2,4% no contesta a la pregunta.

Una altra cosa ben diferent és el que creuen que acabarà passant finalment els catalans. Fins al 50,7% dels enquestats consideren que hi haurà una coalició de govern independentista, mentre només el 9,2% considera que es reeditarà el tripartit d'esquerres. Els governs en solitari cotitzen encara més a la baixa: el d'ERC un 4,3% i el del PSC un 2,6%.

L'enquesta postelectoral del CIS va ser feta sobre una mostra de 4.300 entrevistats a tot Catalunya entre els dies 26 de març i 1 de maig, és a dir, durant més d'un mes

Aprovació d’una llei electoral

Altres preguntes interessants del CIS. Catalunya és l’únic territori de l’Estat que no disposa d’una llei electoral pròpia més de quatre dècades després de la mort del dictador. Preguntats sobre si són partidaris de l’aprovació d’una llei electoral “que garanteixi que els vots de les quatre circumscripcions tinguessin un pes proporcional a la seva població”, el 56,3% respon afirmativament. Només el 13,2 s’hi mostra en contra. El 13,2% admet desconeixement, el 10,7% té dubtes i al 4,8% “no li interessa aquest problema”.

El CIS també planteja la possibilitat d’una reforma estatutària, en la línia del País Basc, perquè “sigui quin sigui el resultat de les eleccions, governi el partit que ha obtingut més vots i escons”. Gairebé la meitat (49,9%) en seria partidari, per un 25,8% de detractors. El 10,6% té dubtes, el 8,6% “no coneix quina és la situació” i al 3,4% “no li importa aquest problema”.

Illa, l’únic que aprova

El sondeig també inclou preguntes habituals, com la valoració de líders polítics. Dels candidats el passat 14 de febrer, el socialista Salvador Illa és l’únic que aprova, pels pèls amb un 5,1 sobre 10. El republicà Pere Aragonès es queda a les portes de l’aprovat, amb un 4,8. Els segueixen la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, amb un 4,1; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb un 3,9; la candidata cupaire Dolors Sabater, amb un 3,8; el popular Alejandro Fernández, amb un 2,9; el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, amb un 2,5, i, finalment, el líder dels ultres, Ignacio Garriga, amb un 2,3.

Eix esquerra-dretes

Un altre eix clàssic és l'esquerra-dreta. En l’enquesta del CIS, l’1 és esquerra i el 10 dreta. Doncs fins al 56,9% dels enquestats es declaren progressistes, entre l’1 i el 4. Només el 17% se situa a la dreta, entre el 6 i el 10. I el 18% se situa al centre, en el 5.  El 4,9% no ho sap i el 3,3% no contesta.