El PSOE agafa aire. Després de tres mesos reduint el marge entre els socialistes i el PP, el CIS amplia la distància entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo en unes hipotètiques eleccions generals. Al baròmetre del mes de febrer, el laboratori sociològic situa els socialistes com a potencials guanyadors dels comicis amb el 33,4% dels vots i deixa el PP a 5,3 punts percentuals, amb el 28,1% dels sufragis. Fa un mes, la distància era de 2,1 punts, molt per sota dels dos mesos anteriors: el desembre era de 3,8 punts i el novembre, de 4,9 punts. Ara, el baròmetre fa palesa la diferència més gran entre totes dues formacions des de les eleccions del 23 de juliol del 2023. Els 5,3 punts de distància superen la xifra més alta fins aquest moment: els 5,1 punts que hi havia al maig, després dels cinc dies de reflexió de Sánchez per plantejar-se el seu futur i de la decisió de continuar a la Moncloa (el CIS va fer un baròmetre especial que va catapultar el PSOE 9,4 punts per sobre del PP, però la mostra i l’estudi no són comparables).
El baròmetre del febrer calibra de primera mà l’impacte social que ha tingut el decret sobre l’increment de les pensions, la bonificació del transport públic i les ajudes per la DANA. Les trucades per elaborar el baròmetre es van fer entre el divendres 31 de gener i el dijous 6 de febrer. Per tant, la mostra va començar a recollir-se tres dies després que el govern espanyol i Junts tanquessin un acord pel decret (fruit d’una negociació que va començar arran de la decisió dels juntaires de tombar el primer decret òmnibus) i dos dies després del cop de volant del PP, que va anunciar que hi donaria suport després d’haver-hi votat en contra. L’electorat penalitza el canvi de discurs de Feijóo, que va reconèixer que el seu suport “no alteraria” el resultat: “Sabem que Sánchez esperava i desitjava que féssim el contrari del que farem i, en conseqüència, votarem per no fer el joc a la seva demagògia”, va esgrimir. Però els seus arguments sembla que no han convençut.
I l’independentisme català? Esquerra Republicana obtindria l’1,6% dels vots (amb un retrocés de tres dècimes respecte al 23-J, quan va tenir l’1,9% dels sufragis) i tornaria a superar Junts per Catalunya, que es quedaria amb l’1,3% (també tres dècimes menys que el 23-J, quan va aconseguir l’1,6% dels vots). Al País Basc, Bildu es mantindria per sobre del PNB (amb l’1,3% i l’1% de les paperetes, respectivament).
Vox es dispara fins al 13,3% dels vots i la distància entre Sumar i Podemos s’estreny més que mai
A més, el CIS propulsa l’extrema dreta: Vox seria la tercera força del Congrés amb el 13,3% dels vots, nou dècimes més que fa un mes. De fet, la formació de Santiago Abascal continua ampliant la seva base electoral i gairebé duplica les perspectives de vot que tenia fa tot just any, quan el CIS el va situar en el 7,9% dels vots. En els últims dotze mesos, només havia superat el 13% dels sufragis en una ocasió (el setembre del 2024). Per la seva banda, Se Acabó La Fiesta (la formació d’Alvise Pérez que va irrompre al Parlament Europeu fa vuit mesos) obtindria un 1,6% dels sufragis, vuit dècimes menys que fa un mes i la segona xifra més baixa des que apareix als sondejos.
Més dades. La distància entre Sumar i Podemos s’estreny: els de Yolanda Díaz obtindrien un 6,4% dels vots (una dècima menys que el gener) i els de Ione Belarra, un 4,4% (cinc dècimes més). Els dos punts percentuals de diferència són la distància més petita des que totes dues formacions van partir peres. Mentre s’estaven fent les enquestes, el govern espanyol va aprovar la reducció la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, però el baròmetre no recull l’impacte que ha tingut la pujada del Salari Mínim Interprofessional i la decisió del Ministeri d’Hisenda de fer-lo tributar per primera vegada a la història. Finalment, el BNG obtindria el 0,8% dels vots, Coalició Canària s’emportarien el 0,3% dels suports i la Unió del Poble Navarrès (UPN), el 0,1%.
La declaració del fiscal general de l’Estat al Suprem, el judici a Rubiales i les primeres decisions de Trump
Què més ha tingut impacte en l’enquesta del CIS? Les trucades van començar dos dies després que el fiscal general de l’Estat declarés com a investigat al Tribunal Suprem i negués “rotundament” que filtrés el correu en el qual la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. Així mateix, en aquell període, va començar el judici contra Luis Rubiales pel petó no consentit a Jenni Hermoso, la Mesa del Congrés va admetre a tràmit (finalment) la iniciativa de Junts per emplaçar Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança i Donald Trump va signar els aranzels contra el Canadà, Mèxic i la Xina (a més, els dies previs, havia proposat “netejar” Gaza i tancar els immigrants irregulars a la base de Guantánamo).