El relat d'una presumpta violència —fins i tot amb acusacions de terrorisme i kale borroka— ha envoltat l'independentisme després de les manifestacions i vagues dutes a terme a Catalunya després de l'aplicació de l'article 155. Aquest discurs, sorgit de diversos poders de l'Estat, ha atribuït un caràcter violent al procés. Tot sota la premissa d'accions com els talls de carreteres i l'aixecament de peatges.

El discurs d'una violència generalitzada —i en augment— a Catalunya entra en contradicció amb les dades de l'enquesta postelectoral del 21-D elaborada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Segons el sondeig, només un 7% dels catalans ha participat en ocupacions d'edificis, en tancades o ha protagonitzat bloquejos al trànsit almenys una vegada. Una minoria que per cert s'ha mantingut pràcticament intacta respecte 2015, en què el percentatge es va situar en un 6,4% (segons les dades de l'enquesta posterior a les eleccions feta pel mateix organisme).

D'acord amb el CIS, el 5,5% ha participat "alguna vegada" en talls en el trànsit, tancades i ocupacions, mentre que aquells que ho han fet "en bastantes ocasions" representen un 1,5% de la població. D'aquesta manera, nou de cada deu ciutadans de Catalunya (92,4%) asseguren que no han participat mai en aquest tipus d'actes. El 2015 aquesta xifra se situava en el 93,3%.

Participació minoritària

Els votants de la CUP són els més propensos a aquest tipus d'accions, encara que ni en aquest cas no són majoria. Un 10,8% dels electors dels anticapitalistes exposa que ha apostat per aquests actes en diverses ocasions mentre que un 21,7% assenyala que ho ha fet alguna vegada. Malgrat aquest percentatge substancialment superior, les majoria de votants cupaires (67%) neguen que han participat en aquestes activitats.

En l'electorat de la resta de formacions polítiques també hi ha una àmplia majoria que no ha participat en accions d'aquest tipus, amb valors propers o superiors al 90%. No només entre l'electorat constitucionalista —Cs (97,6%), PP (96,9%), PSC (96,9%)—, sinó també en l'independentista —JxCat (92,1%) i ERC (88,8%).

L'independentisme, assenyalat

Les dades del CIS entren en total contradicció amb la criminalització de l'independentisme, que ha estat presentat com un moviment violent. El passat 10 d'abril, el jutge va ordenar la detenció de Tamara Carrasco, del CDR de Viladecans, que va ser detinguda per la Guàrdia Civil i acusada de terrorisme pel fiscal de l'Audiència Nacional. Va ser alliberada dos dies després que el magistrat canviés els delictes de terrorisme i rebel·lió pels quals se l'acusava per un de desordres públics.

L'impacte de la detenció de Tamara Carrasco va ser en realitat la culminació d'un llarg relat que s'ha imposat entre els poders de l'Estat —el ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, sense anar més lluny— i alguns mitjans de comunicació, tal com va denunciar un estudi recentment.

 

La pregunta del CIS. L'enquesta postelectoral de Catalunya del CIS, realitzada després de les eleccions del 21-D, pregunta a l'enquestat "si ha realitzat en bastantes ocasions, alguna vegada o mai, les següents accions que la gent duu a terme per donar a conèixer la seva opinió", entre les quals figuren "ocupar edificis, participar en tancades o bloquejar el trànsit".

 

El CIS va fer 2.500 entrevistes entre el 28 de desembre del 2017 i el 25 de gener del 2018. Nivell de confiança: 95,5% / Error real: ±2%.