El jutge Juan Carlos Peinado, que investiga el cas en el qual està implicada la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, per presumptes delictes de corrupció i tràfic d'influències en la seva activitat empresarial des que el seu marit és president, ha citat a declarar Pedro Sánchez el pròxim dimarts, 30 de juliol. En la providència, apunta que s'està investigant un "tràfic d'influències en cadena", que consisteix en el fet que un particular, fent servir la seva situació, influeixi sobre una autoritat, funcionari o un altre particular perquè aquests, al seu torn, influeixin en el funcionari que ha de dictar la resolució en benefici del primer o d'una altra persona. Peinado defensa que la declaració de "l'espòs de la investigada" és "convenient, útil i pertinent" amb les diligències ja practicades i "tenint en consideració que un dels tipus penals pel qual se segueix la recerca, en concret el delicte de tràfic d'influències, en la interpretació que del mateix es realitza per la doctrina i per la jurisprudència, contempla la modalitat del 'tràfic d'influències en cadena', així com la necessitat d'investigar la possible concurrència de l'element normatiu de la influència".
L'error de la citació a Sánchez s'emmarca en què el jutge Peinado fa referència a dos preceptes que no existeixen de la Llei d'Enjudiciament Criminal. La providència fa referència a dos articles que no existeixen, en concret, l'article 412.3 punt 2.12, que no existeix, i l'article 413 paràgraf 12, però aquest només té dos paràgrafs, per la qual cosa el paràgraf 12 no existeix. L'article 413 estableix que el jutge que acordi rebre declaració al president del govern espanyol, entre altres autoritats esmentades en el 412, "passarà al domicili o despatx oficial de la persona concernida, previ avís, assenyalant-li dia i hora".
Declaració dels presidents espanyols
La citació de Pedro Sánchez ha provocat una sorpresa generalitzada, i per això la Fiscalia recorrerà contra la decisió del jutge. Tanmateix, és el tercer president del govern espanyol que ha estat citat a declarar davant el jutge durant el seu mandat, tot i que, en aquest cas se l'ha citat en una fase d'investigació d'una causa contra la seva dona. El seu predecessor, Mariano Rajoy, va declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel, que afectava el finançament irregular del PP. I Felipe González va comparèixer el 1991 en el marc del cas Marey, una causa dels GAL.
Pedro Sánchez no acudirà al Jutjat d'Instrucció Número 41 de Madrid, i serà el jutge Peinado qui es desplaçarà ell mateix al Palau de la Moncloa per prendre-li declaració. A diferència de Rajoy, que va acudir de manera presencial a l'Audiència Nacional el juliol de 2017, malgrat haver demanat declarar per videoconferència per raons de seguretat i en considerar que era "menys pertorbador" a l'exercici de les seves funcions com a cap de l'Executiu. Va comparèixer a petició de l'acusació popular exercida per l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADADE). En el cas de González, també va declarar com a testimoni, en el marc del denominat cas Marey. Primer ho va fer per escrit en 1991, durant la fase d'instrucció, quan encara era president. Després, en 1998, va comparèixer de manera presencial davant el Tribunal Suprem, encara que llavors ja havia abandonat la Moncloa. A més, també consta el cas de l'expresident José María Aznar, que va comparèixer com a testimoni en 2021 davant l'Audiència Nacional per la presumpta 'caixa B' del PP, en el marc del judici a l'extresorer del partit Luis Bárcenas. En aquest judici també va declarar Rajoy. Tots dos havien cessat en els seus càrrecs com a presidents. Aquests no són els únics, el 1995, l'expresident del Govern Adolfo Suárez va declarar com a testimoni en el marc del cas Banesto.