"Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!". Són unes paraules mítiques, pronunciades pel president de la Generalitat Josep Tarradellas en dirigir-se per primera vegada a la gernació que omplia la plaça de Sant Jaume i que tots els qui les van sentir mai oblidaran. Una expressió d'aquelles que tothom reconeix i que han donat peu a diverses interpretacions.

Al seu discurs, Tarradellas obviava el tradicional "catalans!" utilitzat pel seu mentor i antecessor en el càrrec Francesc Macià en els seus discursos, per un "Ciutadans de Catalunya" que ha fet fortuna. De fet, el nom del partit impulsat l'any 2005 per un grup d'intel·lectuals i professors d'idees espanyolistes —alguns d'ells, com Arcadi Espada o Albert Boadella, encara en primera línia contra l'independentisme— Ciutadans-Partido de la Ciudadanía feia explícit homenatge a aquestes paraules, com un exemple d'una lectura esbiaixada i apropiativa de la polièdrica figura de Josep Tarradellas.

Josep Tarradellas va explicar, en una entrevista gravada l'any 1985 i reproduïda al documental de TVC Operació Tarradellas: la trama d'un retorn, que el motiu pel qual no s'havia dirigit als "catalans", sinó als "ciutadans de Catalunya", era que a la plaça hi havia "catalans" i "d'altres que no eren catalans" (38:39)

Una concepció del país pròpia d'algú que havia marxat cap a l'exili l'any 1939, quan el Principat era homogèniament lingüísticament catalanoparlant, malgrat de l'emigració de murcians, aragonesos i valencians especialment intensa els anys previs de l'Exposició del 29 i les campanyes polítiques del lerrouxisme contra el catalanisme. Una concepció prèvia a Els altres catalans de Paco Candel i que era estranya al lema "Catalunya un sol poble" que va fer seva l'Assemblea de Catalunya, fruit de la preocupació, entre d'altres, de Josep Benet, per una divisió del país per motius lingüístics i d'origen després de les onades d'immigració dels anys 50-60-70, especialment provinents d'Andalusia, Extremadura i Múrcia i que van doblar la població de Catalunya respecte a les dades d'abans de la Guerra Civil. 

L'historiador i biògraf del President, Joan Esculies, al seu llibre Josep Fontbernat. Conseller de Tarradellas, retrotreu l'origen de l'expressió en una carta de Josep Fontbertnat a Tarradellas, de l'any 1959, on, comentant la possibilitat d'escriure un text amb motiu del centenari del naixement i els 25 anys de la mort de Macià, el primer assegurava: "Un manifest o una declaració de tipus maximalista farà content a tota aquesta colla de 'separatistes' de saló que hi ha a Mèxic i a Londres, i alguns, molt pocs, a París. Però en pots estar segur, farà por al ciutadà de Catalunya. Dic el ciutadà perquè també hi poso el foraster castellà o andalús o murcià que no tindria cap inconvenient d'ésser autonomista, mentre pogués continuar de viure a la terra que ell ha escollit per viure". 

Un altre destacat tarradellista, el qui va ser secretari general de Presidència i conseller de Governació de Taradellas Josep Maria Bricall, assegurava el 20 de març del 2017 en l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del retorn de l'exili del president: "L’expressió “ciutadans de Catalunya” s’ha interpretat com una benvinguda amable i sense donar lliçons a tots els ciutadans sense distinció que en virtut del dret eren a Catalunya. I és més que possible que aquest va ser el sentit que volia donar a les seves paraules. Però hi ha en l’expressió un altre significat que no ens passa desapercebut. L’espontaneïtat en la referència a “ciutadans” palesa un rerefons ideològic que en aquells moments emotius de la seva arribada i des del balcó del Palau de la Generalitat li devia aflorar com a manifestació d’un pensament profundament liberal. “Ciutadà” és una paraula que reporta una pertinença comunitària, no de qualsevol tipus, sinó configurada pel dret, per la ciutadania en una herència afaiçonada pel llegat de la Revolució francesa. Segons aquesta tradició, res pot quedar al marge de la discussió, del respecte i de la reverència pels drets humans inclosos els de les minories i res se celebra més que les virtuts de la raó i del debat, del compromís i de la preeminència del dret com a contrapès a la violència i al dogmatisme".

Fos com fos, les paraules de Tarradellas s'han d'interpretar en el context i el pensament de qui les va pronunciar, malgrat que avui, la distinció entre catalans i no catalans per motius d'origen ens pugui semblar inquietant o, directament, etnicista.