Quan el president a l'exili, Carles Puigdemont, encara no ha anunciat la seva decisió sobre la candidatura per a les eleccions al Parlament del 12 de maig —ho farà la setmana que ve—, Ciutadans ja està intentant moure fils per buscar i evitar a tot preu que l'eurodiputat pugui encapçalar la llista de Junts a la Generalitat. El secretari general dels taronges, Adrián Vázquez, ha explicat que pretenen impugnar davant la Junta Electoral la inscripció al cens de Carles Puigdemont perquè consideren que aquesta és "fraudulenta": "És evident que va fugir fa set anys a Bèlgica i sense posar un peu a Catalunya". És per aquesta raó que, sostenen, Puigdemont "ja no té la condició política de català", un fet que creuen que l'"inhabilita" per ser "elector i elegible".
En aquesta línia, Vázquez ha afegit que "si Puigdemont està censat a Catalunya, és evident que la inscripció és fraudulenta perquè resideix a Waterloo". Per justificar-ho, Ciutadans apunta a l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sobre la condició política dels catalans. El partit taronja interpreta que, per ser candidat a les eleccions al Parlament, cal tenir aquesta condició i, per fer-ho, cal estar inscrit al "cens electoral vigent". "Combatrem aquesta absurditat, que un pròfug de la justícia es pugui presentar sense més ni més a unes eleccions. Si vol ser candidat, ja sap el camí i passa per un jutjat", ha afegit el dirigent de CS. Més enllà de l'Estatut, la formació vol basar aquesta impugnació davant l'òrgan electoral en una resolució del Tribunal Constitucional de 2021, quan va anul·lar la possibilitat que Toni Cantó i Agustín Conde fossin candidats per la "manca d'acreditació de la residència per a la inscripció al cens vigent".
Ara bé, què diu realment l'article 7 de l'Estatut? En l'apartat 1, detalla que "gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya", mentre que l'apartat 2 explicita que "gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei".
De fet, Adrián Vázquez ha reconegut obertament que no volen que Carles Puigdemont pugui ser candidat: "Mentre es negui a retre comptes davant la justícia, no volem que sigui candidat, tampoc a Catalunya. No deixarem de recórrer a totes les instàncies on es pugui denunciar-ho, i el mateix estem fent amb la llei d'impunitat [amnistia] que li ha preparat el govern de Pedro Sánchez i que la Unió Europea pot fer descarrilar", ha declarat el secretari general de Ciutadans.
Ciutadans vol una coalició amb el PP a Catalunya
La realitat electoral de Ciutadans, però, és molt dura. Només mantenen representació al Parlament de Catalunya, on van aconseguir només sis diputats en els comicis de 2021, quan l'any 2017 n'havien arribat a 36. A les últimes eleccions espanyoles, les del 23 de juliol, no es van presentar. Això no obstant, poc després de l'anunci de l'avançament electoral, Carlos Carrizosa confirmava que els taronges volen presentar-se a la convocatòria del 12-M. Aquest dijous, transcendia que les direccions del Partit Popular i CS a Madrid estan conversant per a un eventual "front constitucionalista ampli, transversal i il·lusionant". Els taronges voldrien anar en coalició amb els populars, però des de Génova tenen clar que volen presentar-se amb el seu nom, les seves sigles i "sense coalició".
Boye assegura que Puigdemont tornarà encara que el detinguin
Aquest mateix divendres, l'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha indicat en una entrevista a RAC1 que l'eurodiputat "està disposat a tornar i que el detinguin, sens dubte". Amb la llei d'amnistia, Boye sosté que el president a l'exili pot tornar a Catalunya per les eleccions i que es podria sotmetre a un debat d'investidura: "Si la llei s'aplica com toca, el president podria ser investit".